17/12/2013

L'Observatori Fabra



L'Observatori Fabra de Barcelona és la primera estació meteorològica de Catalunya que arriba a 100 anys de dades ininterrompudes. 
Segueix al mateix lloc i gairebé amb el mateix equip del 1913.

Les onades de calor extrema, els grans diluvis i moltes altres variables meteorològiques que s'han produït al costat del Tibidabo, amb Barcelona als peus, s'han conservat sense interrupció durant 100 anys gràcies a una singular estació instal·lada a l'Observatori Fabra i als observadors que s'han encarregat d'apuntar les dades amb disciplina diària. La sèrie obtinguda, que no es va aturar ni per la guerra civil, va celebrar ahir el seu centenari convertida en un referent en la història del clima, una fita a l'abast de molt poques ciutats.

«Si les dades no s'haguessin pres sempre en el mateix lloc i de forma semblant, no podríem comparar-les», resumeix Marc Prohom, cap de Climatologia del Servei Meteorològic (SMC-Meteocat). En definitiva, no tindrien validesa. De fet, el pluviòmetre i els termòmetres d'alcohol i mercuri situats a l'interior d'una garita són pràcticament idèntics als que hi havia el 1913. La sèrie del Fabra no és la més antiga de Catalunya en el mateix emplaçament, privilegi que correspon a l'Observatori de l'Ebre, a Roquetes, que es va iniciar el 1905, però aquesta estació va patir un breu parèntesi amb motiu de la guerra civil. 

L'Observatori Fabra, propietat de la Reial Acadèmia de Ciències, va assolir notorietat en les primeres dècades del segle passat gràcies als descobriments astronòmics de Josep Comas Solà, inclosos diversos satèl·lits i asteroides, i als seus sensors sísmics, però és la sèrie meteorològica el que millor ha suportat el pas del temps. «El Fabra està al terme municipal de Barcelona, però lògicament no és un referent del temps que es viu al centre de la ciutat, on les temperatures acostumen a ser més suaus per la proximitat del mar -il·lustra Prohom- . No obstant, sí que és una eina clau per analitzar l'evolució del temps i el canvi climàtic». En aquest sentit, el cap de Climatologia de l'SMC considera que, amb els 412 metres d'altura i envoltada de bosc, l'estació amb prou feines nota l'efecte d'illa urbana derivada del creixement de Barcelona. També considera negligibles els problemes causats per la freqüentació de l'observatori, inclòs un aparcament. Les estacions tradicionals al centre de la ciutat o bé han canviat d'emplaçament o bé els seus resultats es veuen molt influïts per la urbanització. 

Efemèrides famoses

L'anàlisi de les dades permet observar que les temperatures al Fabra han pujat 1,2 graus de mitjana des de l'inici de les observacions, més fins i tot que la mitjana mundial per al mateix període, i que la majoria de l'increment es concentra a partir del 1985. Pel que fa a pluges, en canvi, no hi ha tendències clares, encara que sí efemèrides espectaculars com els 195 litres per metre quadrat recollits el 5 de desembre de 1971. Com a altres curiositats, el mes més càlid de la sèrie és l'agost del 2003, mentre que la classificació per anys l'encapçala el 2006. Pel que fa al fred, el mes més gèlid va ser el febrer del 1956, amb un històric -10º. 
A més, el 29 d'abril de 1984 es va registrar una ratxa de vent de 144 quilòmetres per hora! 

Juntament amb la centenària estació manual, l'SMC va instal·lar el 1995 un nou equip automàtic que permet obtenir dades contínues de l'enclavament sense sortir d'un despatx. «Els resultats són gairebé idèntics, però per mantenir la sèrie hem d'utilitzar les dades de l'estació manual», adverteix Prohom. 

Article publicat al nº 10 de la revista L'Altaveu de Sant Genís dels Agudells

Benvinguda

Benvingut/da.

Aquest bloc pretén ser una finestra a tot allò que em provoca alguna mena de sensació, tant agradable com no. Hi podreu trobar tant des dels articles científics que tradueixo al castellà per Astroseti, com opinions i comentaris sobre tot el que m'envolta en el dia a dia, principalment de caire divulgatiu i relacionat amb la ciència.

La disponibilitat de temps no és gaire, però procuraré anar-l'ho actualitzant els més sovint possible.

Els drets de reproducció de les imatges corresponen als seus autors o hereus legals.

Aquest bloc és de difusió científica en general i en català. Si algun autor, o persona degudament autoritzada sobre alguna obra reproduïda, sol·licita la supressió d'alguna imatge només cal que ens ho faci avinent i s'esborrarà del bloc.

AVÍS PER A NAVEGANTS: No hi ha cap problema que feu un copi/paste d'algun article, només us demano que en consti la meva autoria i que hi enllaceu al meu article.
 
Dit això: Sigueu benvinguts, passeu, passeu. . .