Clic a la imatge per engrandir
Nebulosa De Mairan, part de la Nebulosa d'Orió
Descoberta abans de 1731 per Jean-Jacques Dortous de Mairan.
M43 és en realitat una part de la Gran Nebulosa d'Orió, M42, que està separada de la nebulosa principal per una impressionant i turbulenta faixa fosca. Va ser reportada inicialment per De Mairan el 1731 com "una brillantor que envolta un estel", i qui va pensar que era "molt similar a l'atmosfera del nostre Sol, si fos prou densa i extensa com per a ser visible amb telescopis a una distància similar". Charles Messier la va incloure en el seu dibuix de la Nebulosa d'Orió, i li va assignar un nombre extra de catàleg, M43, el 4 de març de 1769. Més encara, William Herschel la va incloure en la seva llista amb el nombre H III.1, encara que normalment evitava curosament assignar els seus números als objectes Messier. En el seu article de 1811, Herschel afirma que l'havia observat en data tan primerenca com el 4 de març de 1774, i que l'havia catalogat el 3 de novembre de 1783.
La nebulosa difusa M43 envolta la jove i irregular "nebulosa variable" UN Orionis (HD 37061; atenció: és "N" "U" Orionis, i no "Nu Orionis", és a dir, és la designació de dues lletres per a un estel variable, no la lletra grega) de magnitud 6,5-7,6 i tipus espectral BIV. Sembla ser que M43 és excitada fins brillar a causa d'aquesta estrella, i conté el seu propi i separat petit cúmul d'estrelles que s'ha format en aquesta part de la Nebulosa d'Orió.
Els trets foscos al llarg de la vora oriental són ben visibles en telescopis d'unes 8 polzades i més. La nebulosa en si mateixa és una bella vista encara amb un 4 polzades. Alister Ling, en la seva recent ressenya sobre l'observació amb filtres de la Nebulosa d'Orió (Astronomy, número de desembre de 1995), esmenta la forma de "coma" d'aquesta nebulosa.
La imatge que encapçala la entrada va ser obtinguda per David Malin amb el Telescopi Anglo-Australià de 3,9 metres.