Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Apol·lo 11. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Apol·lo 11. Mostrar tots els missatges

07/03/2022

El paisatge lunar d'Hergé enfront de les realitats físiques

 Dossier - Hem caminat damunt la Lluna: Els secrets de Tintín.

Roland Lehoucq, astrofísic i entusiasta de la ciència ficció, proposa divulgar la ciència sense renunciar al rigor científic. Analitza la historieta "Hem caminat damunt la Lluna" a través del prisma de les realitats físiques del nostre món.


Clic per engrandir. La tripulació de la Missió de l'Apol·lo 11. D'esquerra a dreta, Neil A. Armstrong,
Michael Collins i Edwin E. Aldrin Jr. Crèdit: Nasa, DP

L'aterratge lunar del coet de Tintín es produeix al començament del dia lunar. El Sol és baix a l'horitzó. Per  tant, el paisatge lunar està il·luminat per un Sol naixent, encara baix a l'horitzó oriental. La Terra és visible al cel. És normal trobar-lo allà? 

Clic per engrandir. El famós coet vermell de "Hem caminat damunt la Lluna". Crèdit: Hergé/Casterman

Detalls astronòmics

Per respondre aquesta pregunta, tornem al nostre Planeta. La Lluna sempre ens presenta el mateix costat, anomenat "costat visible". La rotació de la Lluna sobre si mateixa està efectivament sincronitzada amb la seva revolució al voltant de la Terra, de manera que el canvi d'orientació de la Lluna resultant de la seva rotació al voltant de la Terra es compensa en cada moment per la seva rotació sobre ella mateixa. Vista des de la Lluna, la  Terra  ocupa, per tant, una posició gairebé fixa al cel. Aquesta posició depèn, per descomptat, de la posició de l'observador lunar. Quina és la posició de la Terra al cel del circ Hiparc? Com que es troba prop del centre de la cara visible, la Terra es troba a les proximitats del zenit.

No hauria de ser visible a la imatge que ens mostra! A més, vista des de la Lluna, la Terra també presenta fases. El primer quart de lluna ha de correspondre a una mitja Terra, mentre que la imatge de la historieta proposa una Terra que es representa plena.

 Clic per engrandir. Primer pas a la Lluna, gràcies a la missió Apol·lo 11. Crèdit: Nasa

 El paisatge lunar: un espectacle de “desolació” per a Tintín i Aldrin

Un cop s'ha obert  la porta exterior del coet, Tintín és atrapat per l'espectacle al·lucinant davant dels seus ulls. Per descriure-ho, el compara amb un "paisatge mort i aterridor de desolació". Sorprèn notar que Buzz Aldrin, el segon astronauta que va caminar sobre la  Lluna, va utilitzar l'expressió "desolació magnífica" per descriure l'espectacle que tenia davant seu.

Tintín també queda impactat per la foscor del cel, ple de milers d' estrelles que no brillen. Hergé té raó. A la Terra, el blau del cel i el centelleig de les estrelles són conseqüències de la presència d'una atmosfera. Està animat constantment per moviments turbulents en els quals es barregen masses d'aire calent i fred de diferents densitats. La propagació de la llum es veu afectada per aquestes variacions de densitat, produint així petites desviacions que la desvien d'una trajectòria perfectament recta. Són aquests lleugers canvis de direcció, que fluctuen segons els moviments de l'atmosfera, que provoquen parpelleig. Si Tintín lamenta aquest centelleig de les estrelles, "que [...] de la Terra ens les fa semblar tan vives!", cal admetre que aquest és el malson dels astrònoms. De fet, el parpelleig difumina les imatges i prohibeix l'accés als detalls més petits dels objectes celestes. 

 

Capítol anterior: L'aterratge a la lluna: veritats fictícies i científiques.

Capítol següent: Primers passos a la Lluna: Tintín i Neil Armstrong (en preparació)

 

Ho he vist aquí.

19/02/2022

L'aterratge a la lluna: veritats fictícies i científiques

Dossier hem caminat damunt la Lluna: Els secrets de Tintín

Roland Lehoucq, astrofísic i entusiasta de la ciència ficció, proposa divulgar la ciència sense renunciar al rigor científic. Analitza el còmic " Hem caminat damunt la Lluna" a través del prisma de les realitats físiques del nostre món. 

Hergé havia enviat els seus famosos personatges de la historieta de Tintín  a caminar per la Lluna, per a delit dels lectors. És interessant comparar aquestes representacions de ficció amb la realitat. 

Clic per engrandir. Vista de la Lluna. Crèdit: NASA, DP 

Famós, el coet vermell i blanc d'Hergé va aterrar al mig del cràter Hiparc, un dels cràters lunars més grans. El paisatge és desert, el cel fosc està ple d'estrelles i la Terra brilla per sobre de l'horitzó. La serra visible a la llunyania és, sens dubte, la paret del circ, que s'alça prop de 1.200 metres per sobre del fons. El coet va aterrar entre dos petits cràters, prop d'una escarpa rocosa que es pot veure en primer pla. El menys que podem dir és que el lloc escollit per al desembarcament no va ser especialment fàcil.

Clic per engrandir. El famós còmic “Hem caminat damunt la Lluna”. Crèdit:
Hergé, Casterman, Ed. Joventut

Per a la missió Apol·lo 11, la NASA havia buscat un terreny el més pla possible, cartografiat amb detall per les  sondes Lunar Orbiter llançades entre 1966 i 1967. 

El Cràter Hiparc, lloc d'aterratge del coet vermell.

Estem en el moment del primer trimestre lunar. Aquesta era, de fet, la fase que presentava la Lluna en el moment de la sortida, i el vol Terra-Lluna no va durar més de quatre hores. El Cràter Hiparc està situat al centre mateix de la cara visible de la Lluna, és per tant just al terminador, el límit entre l'ombra i la llum. Aquesta situació correspon al començament del dia lunar. El Sol és baix a l'horitzó, les ombres són llargues. Tingueu en compte que els visitants veuen el Sol més brillant i més blanc que des de la Terra, on l'atmosfera, que dispersa efectivament el component blau de la llum solar, dóna al cel el seu color però "engrogueix" el Sol. 

A més, la radiació ultraviolada que emet arriba al sòl sense obstacles, mentre que, a la Terra, està bloquejada gairebé totalment per la capa d'ozó. L'estudi de la llum ultraviolada que emet el Sol és, per tant, possible des de la Lluna i, per descomptat, forma part del programa de treball previst pel personatge de  Tornasol. Per protegir-se d'aquesta intensa radiació ultraviolada, les viseres dels cascs dels caminants lunars han de ser absolutament tractades per protegir els seus ulls. Així, els dels astronautes de les missions Apol·lo estaven coberts amb una fina làmina d'or.

 Clic per engrandir. El Cràter Hiparc al centre de la cara visible de la Lluna. Crèdit: David Campbell

 

Capítol anterior: Introducció
Capítol següent: El paisatge lunar d'Hergé enfront de les realitats físiques (en preparació)

 

Ho he vist aquí.

06/02/2022

Hem caminat damunt la Lluna: els secrets de Tintín


Roland Lehoucq, astrofísic i aficionat a la ciència ficció, proposa popularitzar la ciència sense abandonar el rigor científic. Analitza el còmic "Hem caminat damunt la Lluna" a través del prisma de les realitats físiques del nostre món.

"Hem caminat damunt la Lluna" va marcar la sèrie de Tintin quan va sortir el 1950: Hergé va fer l'excèntric pas de fer que els seus herois caminessin sobre el nostre satèl·lit! Només dinou anys després es va aconseguir la gesta per un home. 

 Clic per engrandir. El famós còmic "Hem caminat damunt la Lluna". Crèdit: Hergé/Casterman, DR

Roland Lehoucq, astrofísic del Comissariat de l'Energia Atòmica de Saclay, és un apassionat de la ciència ficció, cosa que demostra que domina els dos termes d'aquesta singular literatura.

De la Terra a la Lluna

El seu objectiu és popularitzar el tema per al públic en general, mantenint-lo divertit, sense abandonar el rigor científic gens ni mica. Roland Lehoucq combina el seu gust per la ficció i els coneixements científics amb humor i habilitat pedagògica, estudiant el famós còmic d'Hergé a través del prisma de les realitats científiques del nostre món. 

Clic per engrandir. Coberta de "Hem caminat damunt la Lluna". Crèdit: Hergé/Casterman, DR

Només dotze homes -tots nord-americans- han trepitjat la Lluna. Neil Armstrong va ser el primer a trepitjar la Lluna, el 21 de juliol de 1969, a les 2.56 hores UTC, durant la missió Apol·lo 11. Una de les seves frases segueix sent famosa: "Un petit pas per a l'home, un gran salt per a la humanitat". 

Aquest dossier us ajudarà a comprendre millor les realitats físiques d'un viatge a la Lluna, per entendre les inexactituds del còmic, mentre us divertiu! 

Següent capítol: En preparació.

 

Ho he vist aquí.

16/07/2019

20 juliol 1969: Un gran salt per a la humanitat

Clic a la imatge per engrandir

 Imatges del "moonwalk" de l'Apol·lo 11, parcialment restaurades el 2009

Juliol de 1969. Han passat poc més de vuit anys des dels vols de Gagarin i Shepard, seguits ràpidament pel desafiament del president Kennedy de posar a un home a la lluna abans que acabi la dècada.

Han passat només set mesos des que la NASA va prendre l'audaç decisió d'enviar l'Apol·lo 8 a la Lluna en el primer vol tripulat de l'enorme coet Saturn V.

Ara, al matí del 16 de juliol, els astronautes de l'Apol·lo 11 Neil Armstrong, Buzz Aldrin i Michael Collins s'asseuen damunt d'un altre Saturn V en el Complex de Llançament 39A al Centre Espacial Kennedy. El coet de tres etapes i de 363 peus (110'6 m.) utilitzarà les seves 7,5 milions de lliures (+/- 3'4 milions de Kg) d'empenta per propulsar-se a l'espai i a la història.

A les 9:32 a.m. EDT (hora de la costa est USA), els motors s'encenen i l'Apol·lo 11 es lliura de la torre. Uns 12 minuts després, la tripulació està en òrbita terrestre. (Reproduir àudio).

El comandant de l'Apol·lo 11, Neil Armstrong, treballant en una àrea d'emmagatzematge d'equips en el mòdul lunar. Aquesta és una de les poques fotos que mostren a Armstrong durant el moonwalk.

Després d'una òrbita i mitja, l'Apol·lo 11 rep una "llum verda" per al que els controladors de la missió anomenen "Injecció translunar", en altres paraules, és hora de dirigir-se a la lluna. Tres dies després la tripulació està en òrbita lunar. Un dia després, Armstrong i Aldrin pugen al mòdul lunar Eagle i comencen el descens, mentre que Collins orbita al mòdul de comandament Columbia.

Collins escriu més tard que l'Eagle és "l'artefacte més estrany que he vist al cel", però demostrarà el seu valor.

Quan arriba el moment de deixar a Eagle al Mar de la Tranquil·litat, Armstrong improvisa, i pilota manualment la nau més enllà d'una zona plena de roques. Durant els últims segons de descens, l'ordinador de Eagle està fent sonar les alarmes. 

Resulta que es tracta d'un simple cas en què l'ordinador intenta fer massa coses alhora, però com Aldrin va assenyalar més endavant, "desafortunadament, va sorgir quan no volíem intentar resoldre aquests problemes".

El fum i les flames assenyalen l'obertura d'un viatge històric quan
el Saturn V es lliura de la plataforma de llançament
.

Quan el mòdul lunar aterra a les 04:17 p.m EDT, només queden 30 segons de combustible. Armstrong radia "Houston, Base de la Tranquil·litat aquí. L'Àguila ha aterrat." El control de la missió esclata en una celebració quan la tensió es trenca, i un controlador li diu a la tripulació "Tens a un grup de tipus a punt de tornar-se blaus, estem respirant de nou". (Reproduir àudio)

Armstrong confirmaria més tard que l'aterratge era la seva major preocupació, dient que "les incògnites eren incontrolables" i que "només hi havia mil coses per les quals amoïnar-se".

A les 10:56 p.m. EDT Armstrong està a punt per plantar el primer peu humà en un altre món. Amb més de 500 milions de persones veient la televisió, baixa l'escala i proclama: "Aquest és un petit pas per a un home, un gran salt per a la humanitat." (Reproduir àudio)

Aldrin s'uneix a ell en breu, i ofereix una descripció simple però poderosa de la superfície lunar: "magnífica desolació". Exploren la superfície durant dues hores i mitja, recol·lectant mostres i prenent fotografies.

Buzz Aldrin baixa per l'escala de l'Eagle fins a la superfície


Deixen una bandera americana, un pegat en honor a la tripulació de l'Apollo 1 i una placa en una de les potes de Eagle, que diu: "Aquí els homes del planeta Terra van trepitjar per primera vegada la lluna. Juliol de 1969 d.C. Venim en pau per a tota la humanitat".

Armstrong i Aldrin s'enlairen i atraquen amb Collins a Columbia. Collins diu més tard que "per primera vegada, realment va sentir que anàvem a aconseguir-ho".

El 24 de juliol, la tripulació ameritza a Hawaii. El desafiament de Kennedy s'ha complert. Homes de la Terra han caminat sobre la lluna i han tornat sans i estalvis a casa.

En una entrevista anys després, Armstrong elogia els "centenars de milers" de persones que estan darrere del projecte. "Tots els que estan preparant les proves, prement la clau dinamomètrica, i així successivament, home o dona, Si alguna cosa surt malament aquí, no serà culpa meva." (Llegir l'entrevista de 2001, 172 Kb PDF).

En una conferència de premsa posterior al vol, Armstrong anomena al vol "un començament d'una nova era", mentre que Collins parla sobre futurs viatges a Mart.

El cràter 308 destaca en relleu en aquesta foto des de l'òrbita llunar

En els propers tres anys i mig, 10 astronautes seguiran els seus passos. Gene Cernan, comandant de l'última missió Apol·lo, surt de la superfície lunar amb aquestes paraules: "Ens anem com vam venir i, si Déu vol, com tornarem, amb pau i esperança per a tota la humanitat."

Darrera actualització: 15 de juliol de 2019
Editor: Administrador de la NASA


Crèdit de totes les imatges: NASA