01/10/2019

Per què veiem la sang blava a les nostres venes?

La sang que flueix per les nostres venes és vermella. Però, per què de vegades la veiem blava?

Aquesta és una pregunta que jo també m'havia fet en el seu moment, i té una senzilla explicació.


La sang és vermella en la majoria dels animals. Un color degut a una proteïna continguda en els glòbuls vermells o hematies. L’hemoglobina, el nom d'aquesta proteïna, té la funció de fixar l’oxigen en els glòbuls vermells per abastir tots els teixits. I si la sang es vermella, doncs per què apareix blava a les venes?

La pell només deixa passar la llum blava

Els científics han investigat per què els vasos que contenen sang poden ser blavosos en el teixit humà (un estudi del 1996). Van mostrar que el color dels vasos sanguinis estava determinat per diversos factors com ara les característiques de difusió i absorció de la pell a diferents longituds d'ona, l'estat d'oxigenació de la sang, que afecta les seves propietats d'absorció, el diàmetre i la profunditat dels vasos.

De fet, quan les venes s’observen a través de la pell, si semblen blaves, es deu al filtre que constitueix la pell, que permet passar només a la llum blava. Però si poguéssim observar les nostres artèries, que sovint no és possible perquè estan situades a més profunditat en la pell, també les veuríem blaves.

Clic per engrandir. Als esquemes, les venes sovint es representen en blau i
les artèries en vermell. © HANK, Fotolia

El color vermell de la sang està relacionat amb l’hemoglobina

Per fixar l’oxigen, l’hemoglobina té una estructura especial, l’hemo, a on un àtom de ferro té el paper de fixador. Precisament l’oxidació d’aquest àtom de ferro és la que dóna a la sang el seu color vermell, com el color vermell del rovell, que no és altra cosa que el ferro oxidat.

Aleshores és normal tenir en compte que la sang oxigenada, continguda a la majoria de les artèries, és d’un color vermell més viu que la sang menys oxigenada de les venes, que després és de color vermell fosc.

La llegenda de la sang blava de les venes també prové del fet que, en un diagrama, sovint hom dibuixa les venes en blau per distingir-les millor de les artèries, representades en vermell.

Conclusió això de la sang blava és una gran mentida.
Ho he vist aquí.

Catàleg Charles Messier. Objecte M50


Descobert possiblement per Giovanni Domenico Cassini abans del 1711. Descobert independentment per Charles Messier el 1772.

Aquest cúmul va ser descobert el 5 d'abril de 1772 per Charles Messier, però possiblement Cassini ja l'havia descobert abans del 1711, d'acord a un informe del seu fill, Jacques Cassini, en el seu llibre de 1740, Elements d'Astronomia (Elements of Astronomy).

El cúmul obert M50 es troba probablement a uns 3.200 anys llum de distància. El seu diàmetre angular és de prop de 15x20' que es correspon a una extensió lineal de 20 anys llum aproximadament, la seva densa part central és de tot just uns 10' o 10 anys llum de diàmetre. JE Gore, basat en plaques fotogràfiques preses per Isaac Roberts en 1893, ha estimat la població del seu cos central en unes 200 estrelles. El tipus Trumpler del cúmul aquesta donat com I,2,m (Glyn Jones), II,3,m (Sky Catalog 2000) o II,3,r (Götz). La seva aparença visual és descrita com una 'figura en forma de cor' per Malles i Kreimer.

Clic per engrandir. Crèdit imatge: Wikisky

D'acord a Kenneth Glyn Jones, l'estrella més brillant és de tipus espectral B8 i de magnitud 9,0, mentre que l'Sky Catalog 2000 li atorga un tipus espectral B6 i magnitud 7,85, i la seva edat s'ha estimat en 78 milions d'anys. 7' al sud del centre es troba una gegant vermella M, contrastant excepcionalment amb les seves estrelles veïnes de color blanc-blau. El cúmul també conté algunes gegants grogues.