19/02/2023

Un pàl·lid punt blau


Clic per engrandir. Aquesta versió actualitzada utilitza moderns programes i tècniques de tractament d'imatges per revisar la coneguda vista de Voyager, alhora que intenta respectar les dades originals i la intenció dels que van planificar les imatges. La Terra continua apareixent com un petit punt brillant, però el fons de l'espai apareix com un degradat blau, que va des del blau marí a la part superior dreta al pàl·lid blau cel a la part inferior esquerra. Crèdit: NASA/JPL-Caltech

Aquest “pàl·lid punt blau” captat per la nau espacial Voyager 1 mostra la nostra llar, el Planeta Terra, a uns 6.000 milions de km de distància. Presa avui fa 33 anys, va ser una de les darreres imatges de la Voyager 1; pocs minuts després, les càmeres de la nau es van desactivar per estalviar energia.

El nom popular d'aquesta imatge procedeix de l'astrònom Carl Sagan, que va tenir la idea d'utilitzar les càmeres de les Voyager per fotografiar la llunyana Terra i altres planetes, exercint un paper fonamental en la possibilitat de prendre les imatges de "retrat de família" dels germans solars.


Ho he vist aquí.

El cel blau de Plutó

Des del seu descobriment -avui fa 93 anys-, el planeta nan Plutó encara no ha realitzat una òrbita completa al voltant del Sol. La llunyana òrbita el·líptica i inclinada de Plutó el porta fins a 49 vegades la distància de la Terra al Sol, una mesura de distància coneguda com a unitat astronòmica. De mitjana, Plutó es troba a 39 UA o 5.900 milions de quilòmetres del centre del nostre sistema solar. Igual que Venus i Urà, Plutó gira de forma retrògrada, i un dia a Plutó dura 153 hores.


Clic per engrandir. La capa de boirina de Plutó mostra el seu color blau en aquesta imatge presa per la càmera Ralph/Multispectral Visible Imaging Camera (MVIC) de la New Horizons. Es creu que la boirina de gran altitud és de naturalesa similar a l'observada a Tità, la lluna de Saturn. L'origen d'ambdues boires es troba probablement en les reaccions químiques del nitrogen i el metà iniciades per la llum solar, que donen lloc a partícules relativament petites similars al sutge (anomenades tolins) que creixen a mesura que es dipositen a la superfície. Aquesta imatge va ser generada per un programa informàtic que combina informació d'imatges blaves, vermelles i infraroges properes per reproduir tan fidelment com sigui possible el color que percebria l'ull humà. Crèdit: NASA/JHUAPL/SwRI

La complexa superfície del planeta nan està coberta de cràters, muntanyes, planes i valls, que jeuen sota una fina atmosfera que s'expandeix quan Plutó s'acosta al Sol i es col·lapsa quan s'allunya, contribuint a les temperatures gèlides que oscil·len entre -226 i -240 graus Celsius.

La nau espacial New Horizons va captar aquesta imatge a una distància de 200.000 quilòmetres de Plutó, captant el planeta nan amb la Càmera de Reconeixement de Llarg Abast (LORRI) i la Ralph/Multispectral Visible Imaging Camera (MVIC). El 2022, la missió de la nau es va prorrogar dos anys més, per estudiar els confins del nostre sistema solar.

Els científics creuen que l'espectacular boirina blava és una boira fotoquímica resultant de l'acció de la llum solar sobre el metà i altres molècules de l'atmosfera de Plutó. Aquests hidrocarburs s'acumulen en petites partícules que dispersen la llum blava del Sol, el mateix procés que fa que la boira sembli blavosa a la Terra.


Ho he vist aquí i aquí.