09/12/2017

Catàleg Charles Messier. Objecte M7


Coneguda per Ptolemeu l'any 130 AC

M7 és un grup gran i brillant, detectable fàcilment a simple vista. Com ho descriu Burnham, "el cúmul es veu projectat sobre un fons de nombroses estrelles febles i llunyanes de la Via Làctia".

Aquest esplèndid cúmul era conegut per Ptolomeu, que el va citar sobre el 130 AC i el va descriure com la "nebulosa que segueix a la picada de l'escorpí". La descripció pot incloure també a M6, però no és segur. A causa d'aquest presumible descobriment, el present autor [hf] va proposar el nom de "Cúmul de Ptolomeu" per M7 fa alguns anys, una proposta que, amb el temps, ha trobat alguna acceptació.

M7 Va ser observat per Hodierna abans de 1654, qui va comptar 30 estrelles, i el va incloure en el catàleg d'objectes del sud d'Abbe Lacaille com Lac II.14. Charles Messier el va incloure com el Nº 7 al seu catàleg el 23 de Maig de 1764.


M7 està compost d'unes 80 estrelles més brillants de mag 10 en un camp d'aproximadament 1,3 graus de diàmetre aparent que a una distància de potser 800 anys llum correspon a una extensió lineal de 18 o 20 anys llum. Va ser classificat com de tipus Trumpler I, 3, mo I, 3, r. Aquest grup s'ens aproxima a 14 km/seg. L'estrella més brillant és una geganta groga (tipus espectral gG8, mag 5,6), l'estrella més calenta de la seqüència principal és de tipus espectral B6 (mag 5,89). L'edat d'M7 es va estimar en 220 milions d'anys, tot això d'acord tant amb l'Sky Catalog 2000, com amb el nou càlcul del Grup de Gènova de G. Meynet. El treball recent suggereix una distància lleugerament major de 1000 anys llum, que incrementaria la mida a 25 anys llum però que no afectaria l'edat.

Ake Wallenquist va trobar que és un dels cúmuls amb el major grau de concentració cap al centre. Fonts modernes coincideixen en la magnitud aparent integrada a 3,3, mentre que l'estimació més antiga, majoritàriament d'observadors del nord, tenia a aquest cúmul del sud significativament subestimat a una magnitud de 4,1 a 5,0.

Crèdit de la imatge: Rolf Wahl Olsen de http://www.pbase.com
Per veure l'article original fer un clic aquí
Catàleg d'Objectes Messier al bloc


Carrers de núvols damunt del Mar d'Okhotsk

La Nasa va triar aquesta fotografia com a imatge del dia el passat 5 de desembre de 2017.

L'aire fred de la Rússia Oriental va crear formacions espectaculars de núvols sobre el Mar d'Okhotsk a finals de novembre de 2017. L'espectroradiòmetre d'imatges de resolució moderada (MODIS, per les sigles en anglès) a bord del satèl·lit Terra de la NASA va adquirir una imatge en color real de la impressionant escena el 25 de novembre.

Clic damunt la imatge per engrandir
 Crèdit de la imatge: Jeff Schmaltz, Equip de resposta ràpida de MODIS Land, NASA GSFC

La neu cobreix el terra de la Rússia oriental a l'oest d'aquesta imatge, amb un gran banc de núvols que cobreix la terra al nord-oest. Les llargues fileres paral·leles de cúmuls, coneguts com a carrers de núvols, sobrevolen l'àrea nevada i les aigües blaves del mar d'Okhotsk.

Aquests carrers de núvols són unes llargues bandes paral·leles formades per Cumulus alineats. Aquestes formacions nuvoloses es creen tot sovint quan bufa un vent molt fred sobre unes aigües amb major temperatura, mentre existeix una inversió tèrmica en una capa superior. L'aigua relativament calenta cedeix calor i humitat a l'aire fred que hi ha per sobre, i apareixen unes columnes d'aire calent ascendent, conegudes popularment com a tèrmiques, les quals, s'eleven a través de l'atmosfera.

La presència d'una capa d'aire més calent en un nivell superior, és clau per explicar la formació d'aquests carrers, ja que actua literalment com una tapa. Quan les columnes d'aire ascendent topen amb la capa d'inversió tèrmica, aquestes roden i provoquen una mena de bucle sobre si mateixes, tot creant uns cilindres paral·lels formats per aire en rotació. Gràcies a aquesta rotació, la humitat present a l'aire calent es refreda i es condensa, llavors apareixen uns núvols Cumulus amb el cim no gaire elevat i alineats de manera paral·lela als vents dominants.

Cal destacar que els carrers de núvols s'estenen al llarg de centenars de quilòmetres i perqué apareguin la temperatura superficial del mar ha de ser, com a mínim, uns 21 o 22° C superior a l'aire que hi ha per sobre.