Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris NuSTAR. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris NuSTAR. Mostrar tots els missatges

11/09/2025

Detectada la llum de major energia mai observada procedent de Júpiter


Clic a la imatge per engrandir. La part meridional de Júpiter es mostra en aquesta imatge de la missió Juno de la NASA. Noves observacions de NuSTAR de la NASA revelen que les aurores a prop d'ambdós pols del planeta emeten raigs X d’alta energia, que es produeixen quan les partícules accelerades reben col·lisions amb l’atmosfera de Júpiter. Crèdits: Imatge millorada per Kevin M. Gill (CC-BY) a partir d’imatges proporcionades per NASA/JPL-Caltech/SwRI/MSSS.

Les aurores del planeta són conegudes per produir llum de raigs X de baixa energia. Un nou estudi finalment revela raigs X d’energia més alta i explica per què van passar desapercebuts per una altra missió fa 30 anys.

Científics han estat estudiant Júpiter de prop des de la dècada dels setanta, però el gegant gasós encara és ple de misteris. Noves observacions de la nau observatori espacial NuSTAR de la NASA han revelat la llum d’energia més alta mai detectada de Júpiter. La llum, en forma de raigs X que NuSTAR pot detectar, és també la llum d’energia més alta mai detectada per a un planeta del sistema solar que no és la Terra. Un article a la revista Nature Astronomy informa del descobriment i resol un misteri de dècades: per què la missió Ulysses no va veure raigs X quan va passar per Júpiter el 1992.

Els raigs X són una forma de llum, però amb energies molt més altes i longituds d’ona més curtes que la llum visible que els ulls humans poden veure. L’observatori de raigs X Chandra de la NASA i l’observatori XMM-Newton de l’ESA han estudiat tant raigs X de baixa energia de les aurores de Júpiter, espectacles de llum a prop dels pols nord i sud del planeta que es produeixen quan els volcans de la lluna de Júpiter Io expulsen ions cap al planeta, fet que el fort camp magnètic de Júpiter accelera cap als pols i els colpeja amb l’atmosfera, alliberant energia en forma de llum.

Els electrons de Io també són accelerats pel camp magnètic del planeta, segons les observacions de la sonda espacial Juno de la NASA, que va arribar a Júpiter el 2016. Els investigadors sospitaven que aquestes partícules haurien de produir raigs X d’energia encara més alta dels que van observar Chandra i XMM-Newton, i NuSTAR (abreviatura de Nuclear Spectroscopic Telescope Array, en català; Conjunt de telescopis espectroscòpics nuclears) és la primera tècnica en confirmar aquesta hipòtesi.


Clic a la imatge per engrandir. NuSTAR va detectar raigs X d’alta energia a partir de les aurores prop dels pols nord i sud de Júpiter. NuSTAR no pot localitzar la font de la llum amb alta precisió, però només pot saber que la llum prové de algun lloc de les regions de color porpra. Crèdits: NASA/JPL-Caltech, infografia en català: Sci-Bit

"És força desafiant perquè els planetes generin raigs X en el rang que detecta NuSTAR", va dir Kaya Mori, astrofísic de la Universitat de Columbia i autora principal del nou estudi. “Però Júpiter té un camp magnètic enorme, i està girant molt ràpidament. Aquestes dues característiques signifiquen que la magnetosfera del planeta actua com un accelerador de partícules gegant, i això és el que fa possibles aquestes emissions d’energia més alta”.

Els investigadors van afrontar múltiples obstacles per fer la detecció de NuSTAR: per exemple, les emissions d’energia més alta són significativament més febles que les de menys energia. Però cap dels desafiaments pot explicar la no detecció per part de Ulysses, una missió conjunta entre la NASA i l’ESA que era capaç de percebre raigs X d’energia més alta que NuSTAR. La nau espacial Ulysses es va llançar el 1990 i, després de diverses extensions de missió, va funcionar fins al 2009.

La solució a aquest enigma, segons el nou estudi, rau en el mecanisme que produeix les raigs X d’alta energia. La llum prové dels electrons energètics que Juno pot detectar amb el seu Jovian Auroral Distributions Experiment (JADE) i l’Instrument Detector de Partícules Energètiques de Júpiter (JEDI) en anglès Jupiter Energetic-particle Detector Instrument, però hi ha múltiples mecanismes que poden fer que les partícules produeixin llum. Sense una observació directa de la llum que emeten les partícules, és gairebé impossible saber quin mecanisme és responsable.

Nous capítols
 
A la Terra, els científics han detectat raigs X a les aurores terrestres amb energies encara més altes que les que NuSTAR va observar a Júpiter. Però aquestes emissions són extremadament febles, molt més febles que les de Júpiter, i només es poden detectar amb petits satèl·lits o globus de gran altitud que s'acosten molt als llocs de l'atmosfera on es generen aquests raigs X. Similarment s'han observat aquestes emissions a l'atmosfera de Júpiter que requereixen Instruments de alta sensibilitat a prop del planeta com els que portava Ulysses a la dècada de 1990.

"El descobriment d'aquestes emissions no tanca el cas, sinó que obre un nou capítol", afirma William Dunn, investigador de l'University College de Londres i coautor de l'article. "Encara tenim moltes preguntes sobre aquestes emissions i les fonts. Sabem que els camps magnètics giratoris poden accelerar les partícules, però no entenem completament com arriben a velocitats tan altes a Júpiter. Quins processos fonamentals produeixen de manera natural partícules tan energètiques?".

Els científics també esperen que l'estudi de les emissions de raigs X de Júpiter els ajudi a comprendre objectes encara més extrems del nostre univers. NuSTAR sol estudiar objectes fora del nostre sistema solar, com ara estrelles en explosió i discos de gas calent accelerats per la gravetat de forats negres massius.

El nou estudi és el primer exemple en què els científics han pogut comparar les observacions de NuSTAR amb les dades obtingudes a la font dels raigs X (per Juno). Això ha permès als investigadors comprovar directament les hipòtesis sobre l'origen d'aquests raigs X d'alta energia. Júpiter també comparteix una sèrie de similituds físiques amb altres objectes magnètics de l'univers; magnetars, estrelles de neutrons i nanes blanques, però els investigadors no comprenen del tot com s'acceleren les partícules a les magnetosferes d'aquests objectes i emeten radiació d'alta energia. En estudiar Júpiter, els investigadors poden desvetllar detalls de fonts llunyanes que encara no podem visitar.


Ho he vist aquí.

01/09/2024

Desenredant les restes de Cassiopea A

El misteri de com va explotar Cassiopea A s'està desvetllant gràcies a les noves dades del Nuclear Spectroscopic Telescope Array (Conjunt de telescopis espectroscòpics nuclears), o NuSTAR, de la NASA. En aquesta imatge, les dades de NuSTAR, que mostren raigs X d'alta energia procedents de material radioactiu, estan pintades en blau. Els raigs X de menor energia procedents de material no radioactiu, obtinguts anteriorment amb l'Observatori de Raigs X Chandra de la NASA, es mostren en vermell, groc i verd. La nova vista mostra una imatge més completa de Cassiopea A, les restes d'una estrella que va esclatar en un esdeveniment de supernova la llum del qual va arribar a la Terra fa uns 350 anys, quan podria haver aparegut els observadors com una estrella que de sobte es va il·luminar.


Clic a la imatge per engrandir. Crèdit: NASA/JPL-Caltech/CXC/SAO

El romanent és a 11.000 anys llum de la Terra. NuSTAR és el primer telescopi capaç de prendre imatges detallades del material radioactiu del romanent de supernova Cassiopea A. Encara que altres telescopis han detectat radioactivitat en aquests objectes amb anterioritat, NuSTAR és el primer capaç de precisar la ubicació de la radioactivitat, creant mapes. Quan una estrella massiva explota, crea molts elements: no radioactius, com el ferro i el calci que es troben a la sang i els ossos, i radioactius, com el titani-44, la desintegració del qual emet raigs X d'alta energia que NuSTAR pot veure. En cartografiar el titani-44 a Cassiopea A, els astrònoms obtenen una visió directa del que va passar al nucli de l'estrella quan es va fer miques.

Aquestes dades de NuSTAR complementen observacions anteriors realitzades per Chandra, que mostren elements, com el ferro, que van ser escalfats per ones de xoc més allunyades del centre del romanent. En aquesta imatge, les dades vermelles, grogues i verdes van ser recollides per Chandra amb energies compreses entre 1 i 7 quilo-electronvolts (keV). El color vermell mostra el ferro escalfat, i el verd representa el silici i el magnesi escalfats. El groc és el que els astrònoms anomenen emissió contínua, i representa un rang d'energies de raigs X. El titani-44, mostrat en blau, va ser detectat per NuSTAR a energies compreses entre 68 i 78 keV. Les observacions del NuSTAR apunten a una possible solució a l'enigma de com detonen els estels. El fet que el titani -que és un traçador directe de l'explosió de la supernova- estigui concentrat en aglomeracions al nucli recolza una teoria anomenada "asimetries lleus". En aquest escenari, el material s'amuntega al cor de la supernova, regirant una ona de xoc i permetent que faci esclatar les capes exteriors de l'estrella.


Ho he vist aquí.

08/05/2023

Deixa't arrossegar a la "Setmana del Forat Negre" (BlackHoleWeek)

Aquesta setmana celebrem els Forats Negres, que es troben al centre de la majoria de les galàxies -inclosa la nostra- o que de tant en tant els trobem voltant pel cosmos. Amb imatges com aquestes, creades utilitzant dades de raigs X del NuSTAR sigles en anglès de Nuclear Spectroscopic Telescope Array (Conjunt de telescopis espectroscòpics nuclears) i en llum visible del Hubble, els astrònoms estudien com interactuen els forats negres quan les seves galàxies col·lisionen. Aquí, el forat negre supermassiu de la galàxia de la dreta está consumint la galàxia de l'esquerra en un procés anomenat acreció.


Clic a l'imatge per engrandir. Dues galàxies en remolí apareixen en blau, blanc, taronja i marró mentre envolten un punt central a prop del centre de la imatge. Taques de color blau clar i blanc esquitxen les dues galàxies de forma ovalada, així com una petita taca per sobre i a la dreta de la parella. Algunes estrelles i galàxies es poden veure al voltant de les dues galàxies centrals, però estan distants i difuminades al fons. Crèdit: NASA/JPL-Caltech/GSFC⁣.

Els astrònoms divideixen els forats negres en tres categories, depenent de la seva massa, i els forats negres supermassius són els més grans. Els forats negres poden ser tan "petits" com unes poques vegades la massa del nostre Sol – o poden ser més massius que milers de milions dels nostres Sols junts.


Clic a l'imatge per engrandir. La mateixa imatge que la primera, però amb dades de NuSTAR superposades, mostrant blau, vermell i groc sobre el punt central de la imatge. Crèdit: NASA/JPL-Caltech/GSFC⁣.


Ho he vist aquí.

12/02/2023

Tots els meus colors preferits

 
Clic per engrandir. La llum oculta del Sol. El Sol apareix com una bola vermella arremolinada, travessada per franges verdes i algunes taques blaves brillants. Una boirina vermella i verda envolta la vora de l'estrella. Crèdit: NASA/JPL-Caltech/JAXA.

El vermell, el verd i el blau no són els colors que solem associar amb el Sol. Malgrat això, en aquesta imatge composta, aquests tons revelen un secret: la llum oculta del Sol.

Aquesta nova visió de la llum solar procedeix del nostre Conjunt de Telescopis Espectroscòpics Nuclears (NuSTAR), el nostre Observatori de Dinàmica Solar (SDO) i la missió Hinode de l'Agència d'Exploració Aeroespacial del Japó (JAXA), amb cada tipus de dades representat a un color diferent: blau per als raigs X d'alta energia de NuSTAR, vermell per a la llum ultraviolada de SDO i verd per als raigs X de menor energia de Hinode.

Imatges com aquesta podrien ajudar-nos a comprendre perquè l'atmosfera exterior del Sol -la corona- és almenys 100 vegades més calenta que la seva superfície. Aquest fenomen ha desconcertat els científics perquè la calor del Sol s'origina al nucli i viatja cap a l'exterior, però les observacions de Hinode podrien dir-nos més.


Clic per engrandir. El Sol té un aspecte diferent segons qui s'ho miri. Des de l'esquerra, el NuSTAR de la NASA capta rajos X d'alta energia; la missió Hinode de l'Agència Japonesa d'Exploració Aeroespacial capta raigs X de menor energia; i l'Observatori de Dinàmica Solar de la NASA capta la llum ultraviolada. Crèdit: NASA/JPL-Caltech/JAXA.

Una font potencial de la calor de la corona podrien ser les petites erupcions a l'atmosfera del Sol anomenades nanoflamarades. Les nanoflamarades són esclats de calor, llum i partícules que es produeixen amb més freqüència que les erupcions, possiblement amb la freqüència suficient per escalfar la corona.


Ho he vist aquí.

31/07/2021

Mirant al Sol

NuSTAR, Hinode i l'Observatori de Dinàmica Solar (SDO) van observar el  nostre Sol

Clic per engrandir. Crèdit imatge: NASA/JPL-Caltech/GSFC/JAXA

Les regions actives del nostre Sol es destaquen en aquesta imatge que combina les observacions del Nuclear Spectroscopic Telescope Array, o NuSTAR (en blau); els raigs X de baixa energia de la nau espacial Hinode del Japó són de color verd; i la llum ultraviolada extrema del Solar Dynamics Observatory, o SDO, són de color groc i vermell. Aquesta imatge de NuSTAR és un mosaic realitzat a partir de la combinació d'imatges més petites.

Les regions actives de la superfície del Sol contenen material escalfat a diversos milions de graus. Les zones blanques i blaves que mostren les dades de NuSTAR assenyalen els punts més energètics. Durant les observacions, es van produir micro flamarades, que són versions més petites de les flamarades més grans que també brollen de la superfície del Sol. Les micro flamarades alliberen ràpidament energia i escalfen el material de les regions actives.

Aquesta imatge va ser considerada per las NASA la imatge del dia el 29 de juliol de 2021.

 

Ho he vist aquí.