Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris InSight. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris InSight. Mostrar tots els missatges

05/09/2022

Descobriments intrigants sobre el passat a on va aterrar Perseverance


Clic per engrandir. Durant 187 mesos,el rover Perseverance ha estat analitzant incansablement la geologia del cràter marcià Jezero. Crèdit: NASA, JPL-Caltech, ASU, MSSS.

Amb l'ajuda del rover Perseverance, Mart ens continua revelant els seus secrets i, en particular, els del cràter Jezero, que el rover porta 18 mesos inspeccionant. Les últimes dades de roques recollides pel rover permeten veure una mica més clarament la història geològica d'aquest antic llac. Cal una mica de paciència mentre esperem el retorn a la Terra de les mostres el 2033.


Perseverance, a la recerca de vida a Mart. Perseverance, així és com la NASA va decidir batejar el rover que va enviar a Mart l'estiu del 2020. Un rover del qual els investigadors esperen molt. És el primer a recollir mostres de roca per tornar a la Terra. Objectiu: trobar rastres de vida microbiana.

L'arribada del rover Perseverance a Mart, que complementava els instruments que ja hi havia al lloc com el rover Curiosity o l'estació sismològica InSight, va permetre explorar un nou entorn marcià: el cràter Jezero.

Les primeres observacions també van permetre ràpidament establir que aquest cràter va estar ocupat antigament per un gran llac, alimentat per un riu formant un delta. Per tant, el lloc és especialment adequat per estudiar la història de l'aigua del Planeta Roig i buscar possibles rastres de vida. No obstant això, aquests temes requereixen un estudi detallat de la geologia del lloc: naturalesa de les roques, mineralogia, arquitectura sedimentària que testimonia episodis i condicions lacustres, vulcanisme, etc.

A l'espera del retorn de les mostres a la Terra, una operació que només està prevista per al 2033 , les anàlisis, però, van bé a partir de les dades retransmeses pel rover. S'acaben de publicar junts quatre nous estudis que detallen la naturalesa del sòl i el subsòl del cràter Jezero.


Clic per engrandir. Selfie del Perseverance al cràter Jezero. Crèdit: NASA, JPL-Caltech, MSSS 


El sòl del cràter Jezero està format per roques ígnies d'origen profund

Durant el seu viatge al cor de l'antic llac, el rover Perseverance ha fet, efectivament, diverses anàlisis de les roques que formen el fons del cràter. Tot i que tothom esperava trobar roques sedimentàries dipositades al fons del llac o roques volcàniques, com ara colades de lava antigues, les dades van revelar que el sòl del cràter es forma sovint a partir de acumulacions magmàtiques. Trobar aquest tipus de roques a l'aflorament és sorprenent, perquè són les anomenades roques plutòniques, és a dir, que solen formar-se en profunditat, generalment al cor de les cambres magmàtiques o al fons dels llacs de lava. Són el resultat d'un refredament lent del magma. Els cristalls que es formen a mesura que disminueix la temperatura s'assentaran gradualment al fons del dipòsit de magma i s'acumulen per donar lloc a una roca estratificada.

En ambdós casos, la presència d'aquest tipus de roca a l'aflorament del fons del cràter només pot significar una cosa: tot el material que les cobria ha estat eliminat pel lent procés d'erosió al llarg dels anys, milers de milions d'anys. Encara estem parlant d'un gruix de roca de diversos centenars de metres de gruix! Aquests resultats es van publicar a la revista Science amb el títol "An olivine cumulate outcrop on the floor of Jezero crater, Mars", així com a l'article "Compositionnaly and density stratified igneous terrain in Jezero crater, Mars" publicat a Science Advances.


Clic per engrandir. Detall de les roques mostrades per Perseverance als jaciments de Seitah i Maaz, dins del cràter Jezero. Crèdit: Wiens et al. 2022, Science Advances, CC by-nc 4.0 

Aquesta estratificació del fons del cràter Jezero va ser confirmada per les imatges de radar realitzades per Perseverance. L'instrument portat pel rover ha permès efectivament, visualitzar el subsòl a una profunditat d'uns 15 metres, revelant una arquitectura molt estratificada, que s'explica per l'origen magmàtic de les roques, però també per la presència de dipòsits sedimentaris del llac. Aquests resultats es presenten a l'article "Ground penetrating radar observations of subsurface structures in the floor of Jezero crater, Mars", publicat a la revista Science Advances.

Una cosa és certa, les roques analitzades pel rover són testimonis d'un episodi magmàtic previ a la formació del delta del Jezero. Per tant, podrien permetre donar un límit d'edat inferior a aquesta formació sedimentària.


Clic per engrandir. El cràter Jezero, vist per la sonda Mars Express de l'Agència Espacial i la ubicació dels diferents elements del rover Perseverance en un mapa adquirit per la sonda Mars Reconnaissance Orbiter de la NASA. Es pot veure clarament la formació sedimentària del delta. Crèdit: ESA/DLR/FU-Berlín i NASA-JPL.

Diferents rastres de meteorització per l'aigua

El seu descobriment és doblement interessant, ja que aquestes roques també porten restes de la meteorització per l'aigua. Atès que les roques magmàtiques són especialment fàcils de datar, les mostres preses pel Perseverance podrien així permetre establir una cronologia precisa dels diferents esdeveniments hídrics del jaciment i en particular, datar la formació del llac. Aquestes dades són un dels elements clau per entendre millor l'evolució del clima marcià. L'estudi d'aquestes roques podria permetre, doncs, saber amb precisió quan el clima del planeta va permetre l'establiment d'un sistema hídric a la superfície i quan la situació va canviar dràsticament cap a les condicions fredes i àrides que observem avui dia.

El Perseverance no està però, en condicions d'obtenir aquestes dates. Per tant, haurem d'esperar pacientment que les mostres tornin a la Terra. Gràcies als instruments a bord del rover, però, és possible l'estudi detallat dels acumulats presents al fons del cràter. La seva anàlisi mineralògica mostra que estan compostes per petits cristalls intricats d'olivina i piroxè, que testimonien una cristal·lització lenta. Però el que més interessa als especialistes són els rastres de la meteorització per l'aigua. De fet, les diferents mostres preses pel Perseverance en diferents punts del cràter semblen haver estat alterades de diferents maneres.

Les roques del jaciment de Máaz contenen en els seus porus minerals que s'haurien format a partir d'aigua salobre molt salada Per contra, les roques del jaciment de Seitah mostren traces de reacció amb aigua rica en carbonats. Per tant, les dues mostres testimonien un canvi en les condicions del llac al llarg del temps, que poden estar relacionades amb el canvi climàtic. Un cop més, caldrà esperar el retorn de les mostres a la Terra per poder datar amb precisió aquestes diferents etapes i establir-ne la cronologia. El detall de l'anàlisi està disponible a l'article "Aqueously altered igneous rocks sampled on the floor of Jezero crater, Mars", publicat a Science.


Clic per engrandir. El camí seguit per Perseverance des del seu aterratge el febrer de 2021. Els punts vermells indiquen on es van prendre les mostres (jaciments de Séitah i Maaz). El rover està ara a l'alçada del delta. Crèdit: NASA

La baixa abundància de minerals resultant de la meteorització de les roques ígnies, però, suggereix que el període d'existència del llac va ser relativament curt.

Mostres valuoses

A part del cas molt local de Jezero, l'estudi més detallat dels acumulats rics en olivina podria ajudar a entendre millor l'activitat magmàtica de Mart. Per tant, combinades amb imatges de satèl·lit, les dades informades per Perseverance podrien ajudar a dibuixar una imatge a més gran escala de la història magmàtica del planeta.

Entenem millor el valor de les mostres preses per Perseverance i les precaucions que prenen els científics encarregats de la missió per assegurar-ne la preservació i la seva arribada a la Terra en 11 anys. En cadascun dels quatre llocs estudiats es van duplicar les mostres preses. Aquests duplicats s'emmagatzemaran en un lloc de còpia de seguretat prop del delta en cas que les mostres conservades per Perseverance no es puguin recuperar, a causa d'una fallada mecànica per exemple. En aquest jaciment també s'emmagatzemaran les mostres de roques sedimentàries recollides recentment pel rover a nivell del delta. Noves mostres que també ens haurien de proporcionar informació valuosa sobre el passat de Mart.


Ho he vist aquí.

30/11/2021

Quan els vents de Mart et permeten conèixer el seu subsòl

Clic per engrandir. Camp de dunes a l'interior d'un petit cràter de 5 Km de diàmetre a una
planúria del nord de Mart. Crèdit: NASA, JPL, UArizona.

La missió InSight es va enviar a Mart el 2018 amb un objectiu molt concret: sondejar l'interior del Planeta Vermell. I per sorprenent que sembli, implica, entre altres coses, una anàlisi de les vibracions induïdes pel bufar dels vents. Els investigadors ens ofereixen ara, a partir d'aquestes dades, un mapa força detallat del subsòl marcià.

Mart, el planeta vermell intriga els investigadors. Fa somiar els aficionats. I en els darrers anys, un gran nombre de missions científiques han sortit a trobar-lo. L'han sobrevolat, s'han posat en òrbita al seu voltant o han aterrat al seu damunt. Retornant a la Terra una quantitat d'informació sobre la seva atmosfera i superfície. Però la missió InSight, que va aterrar al costat d'Elysium Planitia, una zona volcànica situada a l'equador del planeta, és la primera a centrar-se específicament en el seu subsòl.

Utilitzant el seu sismòmetre a bord, l'instrument SEIS (sigles de Seismic Experiment for Interior Structure) o experiment sísmic per a l'estructura interior, InSight ja ha donat als científics una idea de la mida i la composició del nucli del planeta vermell. Però també la naturalesa del seu mantell i el gruix de la seva escorça. Avui, investigadors de l'Institut Federal Suís de Tecnologia de Zuric (Suïssa) mostren com, rastrejant les reverberacions del soroll del vent sobre capes de sòl i roques, són capaços de determinar de què estan fets els primers dos-cents metres de l'escorça marciana.

La tècnica que van utilitzar es va desenvolupar amb finalitats força terrenals. Per tal d'estudiar les estructures subterrànies de les regions amb risc d'activitat sísmica. Al nostre vell planeta blau, de fet els oceans, però també els vents, fan tremolar constantment el sòl. I aquests lleugers tremolors que els sismòlegs poden mesurar amb els seus instruments més sensibles són com les empremtes dactilars del que està passant al soterrani.

Clic per engrandir. L'anàlisi de les vibracions induïdes pel vent de Mart dóna llum sobre les
propietats del subsòl del planeta. La missió InSight de Mart sondeja la geologia de la
Elysium Planitia, trobant capes alternes de basalt i sediments.Crèdit: Universitat de Colònia. Twitter.

Detalls sorprenents

A Mart, no hi ha oceans, una atmosfera molt tènue, amb poc vent, doncs. I una única estació de mesura, la missió InSight. Tanmateix, els enregistraments de l'aterrador acaben de revelar alguns detalls sorprenents del subsòl marcià, amb una resolució d'un metre prop de la superfície i encara unes desenes de metres més de profunditat.

La cartografia establerta pels investigadors revela una capa inesperada de 30 a 40 metres de sediment. El seu origen encara està per determinar. Aquesta capa està envoltada de gruixuts dipòsits de lava solidificada. Tot cobert amb una capa d'uns tres metres de regolita sorrenca. I suggereix que la història d'Elysium Planitia podria haver estat més pertorbada del que els astrònoms pensaven anteriorment.

Gràcies a estudis previs sobre cràters propers, els investigadors han determinat que les capes de lava daten d'entre uns 1.700 milions -enmig d'un període bastant tranquil, fred i sec a Mart- i 3.600 milions en anys, durant un període de forta activitat volcànica. Per sobre de la capa de lava més jove, just per sota de la regolita superficial, també hi ha una capa de roca d'uns 15 metres de gruix. Probablement va ser aixecada de la superfície marciana per l'impacte d'un meteorit.

Ara, els investigadors esperen poder aplicar la seva tècnica per explorar el subsòl de Mart més profundament. Fins als primers quilòmetres de l'escorça marciana.


Ho he vist aquí.

11/08/2018

La missió InSight vola cap a Mart!

Ja s'ha enlairat InSight. La nau espacial de la NASA es va llançar el 5 de maig en direcció a Mart. Ha d'arribar al planeta roig el proper mes de novembre. El mòdul de descens instal·larà dos instruments geofísics mai utilitzats encara a Mart: el sismòmetre francès SEIS i el sensor de flux de calor HP3, proporcionat per l'agència espacial alemanya. Junts, estudiaran l'estructura interna de Mart, encara molt mal coneguda, i que donarà nova llum sobre el seu passat.

Insight ha estat llançat per conquerir les profunditats de Mars. Vídeo des de l'enlairament el 5 de maig de 2018, en imatges reals, fins a l'aterratge, sis mesos després, el 26 de novembre, en gràfics realitzats per ordinador, aquesta pel·lícula traça el viatge de la sonda InSight, de la NASA, amb destinació a Mart. Una vegada establert, romandrà un any marcià al mateix lloc, estudiant amb diversos instruments, (incloent un sismòmetre molt precís), les profunditats desconegudes del planeta vermell. Crèdit: NASA. YouTube. Futura-Sciences

SEIS, el sismòmetre francès, està en ruta cap a Mart. El dissabte 5 de maig, un coet Atlas V llançat al cel de Califòrnia des de la base de Vandenberg, va posar en la seva trajectòria a InSight (per les sigles en anglés de INterior exploration using Seismic Investigations, Geodesy and Heat Transport, en català; exploració interior mitjançant investigacions sísmiques, geodèsia i transport de calor). És la dotzena missió del programa Discovery de la NASA, en la què també participen el CNES francés i el DLR alemany.

Per arribar al seu lloc de destinació a la part occidental de la plana de Elysium Planitia, InSight farà sis correccions de trajectòria. Les dues primeres estan programades pel 15 de maig, deu dies després del seu llançament, i el 28 de juliol. Posaran la sonda en un curs de col·lisió amb Mart, que les agències espacials no fan en el seu llançament per motius de protecció global. D'aquesta manera, compleixen una recomanació del Cospar (Comitè de Recerca Espacial) que estipula no llançar directament una sonda a altres planetes o llunes sospitoses de tenir una forma de vida o tenir condicions d'habitabilitat. Si el llançament falla o si els operadors de terra perden el control de la sonda, hi ha el risc que caigui sobre el seu objectiu i contamini l'àrea d'impacte. 

La sonda InSight està situada a la part posterior del seu escut protector.
A continuació s'observa el mòdul de creuer que portarà
la sonda fins a Mart. © USAF 30 Ala de l'Espai. Dan Herrera

 Un viatge de 485 milions de quilòmetres

El 5 de maig, el planeta Mart es va situar a 121 milions de quilòmetres de la Terra. Però el viatge de la sonda per trobar-se li farà viatjar 485 milions de quilòmetres en sis mesos. Quan InSight aterri a Mart, el planeta estarà a 126 milions de quilòmetres de la Terra. Una distància que donarà lloc a retards en la comunicació de 8.1 minuts.

L'aterratge està previst per al 26 de novembre. Malgrat els recents èxits de la NASA a Mart, que van representar positivament la Curiosity el 2012, Phoenix el març de 2008 i els rovers Spirit i Opportunity al gener del 2004, aterrar en aquest planeta segueix sent molt arriscat. Ho vam veure recentment amb el xoc del mòdul Schiaparelli a l'octubre de 2016. Només un 40% de les missions enviades a Mart van tenir èxit. Això s'explica per la baixa densitat de l'atmosfera de Mart que obliga a aterrar en llocs molt baixos.

El seu objectiu científic és comprendre millor l'estructura interna de Mart, com es va formar el planeta i com es va convertir en l'actual desert congelat. Gràcies al sismòmetre francès SEIS, dos instruments geofísics mai utilitzats a Mart, InSight mesurarà la (feble) activitat sísmica del planeta vermell i detectarà caigudes dels asteroides, ens farà comprendre millor la seva estructura interna. El sensor HP3 subministrat per la DLR alemanya, enfonsat al sòl per un trepant de 5 m, detectarà el flux de calor de les profunditats. Finalment, un experiment de ràdio examinarà els petits moviments de Mart en la seva trajectòria al voltant del Sol, descobrint la distribució de les seves masses internes.

Els números de l'InSight

Massa total: 694 kg
   El mòdul d'aterratge: 358 kg, dels quals 50 per als instruments
   Escut tèrmic: 189 kg
   Mòdul de creuer: 79 kg
   Ergol: 67 kg

   Ample: 1,56 m
   Distància al terra: 83 a 108 cm
   Envergadura total (amb els panells solars desplegats): 6 m
   Braç robòtic : 2,4 m de longitud
   Escut tèrmic: 2,64 m de diàmetre

Panells solars:

   de 600 a 700 watts d'energia en un dia clar
   de 200 a 300 watts d'energia en temps polsegós
   A la Terra, l'energia produïda seria d'uns 1.800 watts  

 Recreació artística de la sonda en mode operatiu. Crèdit NASA
(clic per engrandir)