13/10/2019

Hi ha estrelles múltiples?

Dossier: 10 preguntes essencials sobre l’Univers

El nostre Sol, com a estrella "única", és més aviat una raresa: hi ha a l’Univers un nombre molt gran d’estrelles múltiples (més del 50%) i, sobretot, d’estrelles dobles els components de les quals graviten una a l'altre al voltant del seu centre de gravetat comú, com fa un planeta al voltant del Sol.

També hi ha sistemes triples, com Alpha Centauri, l'estrella més propera al Sol, o fins i tot més complexes, però menys estables de quatre, cinc o fins a sis socis... 

Clic per engrandir. Aquesta imatge artística mostra el planeta orbitant l'estrella
Alpha Centauri B, membre del sistema de tres estrelles més proper a la Terra.
Alfa Centauri B és l’objecte més brillant del cel i l’altre objecte enlluernador és Alpha Centauri A.
El nostre propi Sol és visible a la part superior dreta. El feble senyal del planeta va ser detectat
per l'espectrògraf Harps al telescopi de 3,6 metres. © ESO/L. Calçada/N. Risinge, CC.

Hi ha veritables i falses parelles celestes

Les falses parelles d’estrelles s’associen només per un efecte de perspectiva. Les estrelles que semblen properes a la Terra de fet es poden separar per centenars d’ anys llum. És el cas de Càstor i Pòl·lux, dues estrelles brillants de la constel·lació de Gèminis, que semblen unides en el firmament com els germans de l’antiguitat, mentre es troben allunyats l'una de l'altra quinze anys llum.

Clic per engrandir. Càstor i Pòl·lux.

La vida de les estrelles és diferent segons si són "solteres" o viuen en estretes relacions. Per exemple, els sistemes binaris formats per una estrella "normal" i una estrella ensorrada en un objecte compacte; nana blanca, estrella de neutrons o forat negre, evolucionen de manera molt diferent de les estrelles aïllades. En efecte, l’embolcall gasós de l’estrella normal és xuclat gradualment pel company compacte i forma un disc d’acreció que envolta l’estrella col·lapsada.

En el cas d’una nana blanca, el gas (hidrogen) s’acumula a la superfície, s’escalfa i es comprimeix a causa d’una elevada gravitació i es produeixen de forma recurrent explosions termonuclears, donant naixement al fenomen de les "noves", també anomenades "variables cataclísmiques".

En el cas d’estrelles de neutrons o forats negres, les parts internes del disc d’acreció s’escalfen fins a diversos milions de graus i emeten copioses bafarades de raigs X, en aquest cas aquestes parelles particulars s’anomenen “fonts de raigs X binàries”. Gràcies a elles que es van evidenciar per primera vegada els forats negres.

Podeu accedir a l'índex del blog sobre el dossier "10 preguntes essencials sobre l'Univers" fent un clic aquí.


Autor de l'original: Jean-Pierre Luminet
Ho he vist aqui