A última hora de la nit del 7 de maig i a la matinada del 8 de maig, el Sol va emetre aquest potent parell de flamarades solars. Aquests dos enèrgics centelleigs amb bucles dansaires van ser captats per l'Observatori de Dinàmica Solar (SDO) del Centre Goddard de la NASA, que sempre té un ull posat al Sol.
El Sol –com fins i tot les persones més vibrants– no és un raig de sol constant. Passa constantment per períodes de més i menys activitat. Una activitat elevada pot donar lloc a flamarades solars, o explosions d'energia que surten del Sol.
Les erupcions més fortes es coneixen com a "erupcions de classe X", com les dues que es mostren aquí. El nombre d'erupcions solars augmenta cada 11 anys aproximadament al voltant del que s'anomena un màxim solar. Els científics esperen que l‟activitat del Sol augmenti a mesura que ens acostem al màxim solar; des de començament d'any s'han produït 13 erupcions solars de classe X.
Quan es dirigeixen a la Terra, les erupcions més potents poden pertorbar els satèl·lits, els senyals GPS i les comunicacions per ràdio. Per això, multitud d'instruments espacials i terrestres vigilen els impactes possibles.
Un recorregut per les dues erupcions solars de classe X. La intensa llum ultraviolada d'aquests vídeos es pinta aquí de taronja. Apareixen com a dramàtiques flamarades de bucles embullats que salten de la superfície del Sol.
Crèdit vídeos: NASA/SDO
Ho he vist aquí.
