Catàleg Caldwell del Hubble. Objecte C53

Clic per engrandir. Caldwell C53. Crèdits: NASA, ESA, i J. Erwin (University of Alabama); Processament: Gladys Kober (NASA/Catholic University of America)

Les galàxies lenticulars com Caldwell 53 (NGC 3115), que no tenen braços espirals però presenten un bulb galàctic i un disc prominent, són intermèdies entre les galàxies espirals i les el·líptiques més conegudes. Aquesta galàxia, com la majoria de les de la seva classe, acull una població estel·lar d'edat avançada i ha esgotat gairebé tot el material de formació estel·lar. La galàxia, que es veu de perfil, està situada a 32 milions d'anys llum de la Terra, a la constel·lació de Sextant, i té una magnitud aparent de 9,9. Descoberta per William Herschel el 1787, és més fàcil d'observar durant el començament de la primavera a l'hemisferi nord i la tardor a l'hemisferi sud. Com que és una de les galàxies més brillants, Caldwell 53 es pot veure fàcilment en un telescopi petit, que mostrarà la forma fusiforme de la galàxia i la seva brillant regió central.

Caldwell 53 és potser més notable pel forat negre supermassiu que aguaita al seu centre. Una de les formes en què els astrònoms poden estimar la massa d'un forat negre és observant la temperatura del gas calent que hi és arrossegat. Utilitzant aquest mètode, els astrònoms estimen que el forat negre de Caldwell 53 té una massa aproximadament mil milions de vegades superior a la del nostre Sol. Aquesta estimació significa que Caldwell 53 alberga el forat negre de mil milions de masses solars més proper a la Terra.

Aquesta imatge de Caldwell 53 és una composició d'observacions realitzades per l'Advanced Camera for Surveys (Càmera avançada de sondejos) del Hubble a longituds d'ona infraroges i visibles. Els científics van utilitzar la informació recopilada en aquestes observacions per restringir la temperatura i la densitat del gas que envolta el forat negre supermassiu al centre de la galàxia.

 

C53 al web de la NASA.

Índex del Catàleg Caldwell del Hubble del blog.

Els moviments nocturns de NICER exploren els raigs X del cel

Clic a la imatge per engrandir. Crèdit imatge: NASA/NICER

En la imatge que obre aquesta entrada, nombrosos arcs d'escombrat semblen congregar-se en diverses regions brillants. Potser et preguntes: Què s'està mostrant?; Rutes de trànsit aeri?, Informació movent-se per l'Internet global?, Camps magnètics en bucle a través d'àrees actives en el Sol?

De fet, aquest és un mapa de tot el cel en raigs X gravat per l'instrument NICER (sigles en anglès d'Explorador de la Composició Interna de les estrelles de neutrons) de la NASA, un instrument útil a bord de l'Estació Espacial Internacional. Els principals objectius de NICER requereixen que apunti i rastregi fonts còsmiques a mesura que l'estació orbita la Terra cada 93 minuts. Però quan el Sol es pon i la nit cau en el lloc orbitat, l'equip NICER manté els seus detectors actius mentre l'instrument gira d'un objectiu a un altre, la qual cosa pot ocórrer fins a vuit vegades en cada òrbita.

El mapa inclou dades dels primers 22 mesos d'operacions científiques del NICER. Cada arc rastreja raigs X, així com impactes ocasionals de partícules energètiques, capturades durant els moviments nocturns del NICER. La brillantor de cada punt de la imatge és el resultat d'aquestes contribucions, així com el temps que NICER ha passat mirant en aquesta direcció. Una brillantor difusa impregna el cel de raigs X fins i tot lluny de les fonts brillants.

La imatge de tot el cel mostra 22 mesos de dades de raigs X enregistrades pel NICER de la NASA a bord de l'Estació Espacial Internacional durant el seu son nocturn entre objectius. NICER freqüentment observa els blancs més adequats per a la seva missió principal (radi i massa dels púlsars) i aquells a on els polsos regulars són ideals per a l'experiment Station Explorer for X-ray Timing i Navigation Technology (SEXTANT). Un dia podrien formar la base d'un sistema similar al GPS per navegar pel sistema solar. 

Els arcs prominents es formen perquè NICER sovint segueix les mateixes trajectòries entre els objectius. Els arcs convergeixen en punts brillants que representen els objectius més populars de NICER; les ubicacions d'importants fonts de raigs X que la missió controla regularment.

"Fins i tot amb un processament mínim, aquesta imatge revela el circuit de la Nebulosa del Cigne, (M17, Nebulosa Omega), un romanent d'una supernova d'uns 90 anys llum de diàmetre i que es creu que té entre 5.000 i 8.000 anys d'antiguitat", va dir Keith Gendreau, investigador principal de la missió al Centre de Vol Espacial Goddard de la NASA a Greenbelt, Maryland. "Estem construint gradualment una nova imatge de raigs X de tot el cel, i és possible que els escombrats nocturns del NICER descobreixin fonts desconegudes".

La missió principal de NICER és determinar la mida de les denses restes d'estrelles mortes transformades en estrelles de neutrons, i que algunes les veiem com púlsars, amb una precisió del 5%. Aquests mesuraments permetran finalment als físics resoldre el misteri de quina forma de matèria existeix en els seus nuclis increïblement comprimits. Els púlsars, estrelles de neutrons que giren ràpidament i que semblen "pulsar" llum brillant, són ideals per a aquesta investigació, i són alguns dels objectius regulars de NICER.

L'instrument NICER de la EEI sense les plaques d'aïllament tèrmic.
Clic per engrandir. Crèdit imatge: NASA/Keith Gendreau.

Altres púlsars visitats amb freqüència són estudiats com a part de l'experiment Station Explorer for X-ray Timing i Navegació Technology (SEXTANT) de NICER, que utilitza el temps precís dels polsos de raigs X de púlsars per determinar autònomament la posició i velocitat de NICER a l'espai. És essencialment un sistema GPS galàctic. Quan maduri, aquesta tecnologia permetrà a les naus espacials navegar per tot el sistema solar, i més enllà. 

Descàrrega aquí les imatges en alta resolució des de l'Estudi de Visualització Científica de la NASA a Goddard.

Ho he vist aquí.