Aquesta nova imatge del telescopi espacial Hubble de la NASA mostra l'ESO 185-IG013, una lluminosa galàxia compacta blava (BCG). Les BCG són galàxies properes que mostren un intens esclat de formació estel·lar. Són inusualment blaves en llum visible, cosa que les distingeix d'altres galàxies de gran esclat estel·lar que emeten més llum infraroja. Els astrofísics estudien les BCG perquè proporcionen un equivalent relativament proper de les galàxies de l'univers primitiu. Això significa que els BCG poden ajudar els científics a aprendre sobre la formació i evolució de les galàxies que podia haver tingut lloc fa milers de milions d'anys.
Clic a la imatge per engrandir. Una imatge d'ESO 185-IG013., Crèdit: Hubble. NASA-ESA.
El Hubble va prendre imatges d'ESO 185-IG013 en longituds d'ona ultraviolada, visible i infraroja per revelar detalls sobre el passat. Centenars de cúmuls estel·lars joves, molts amb menys de 100 milions d'anys, poblen la galàxia. Un gran nombre de cúmuls estel·lars només tenen 3,5 milions d'anys, una edat relativament infantil comparada amb l'escala temporal del nostre univers. Els científics prediuen que molts d'aquests cúmuls més joves no perduraran, ja que sovint poden morir després d'expulsar massa gas. El gran nombre de cúmuls estel·lars joves indica que aquesta galàxia va formar part d'una recent col·lisió i fusió de galàxies. L'estructura pertorbada de la galàxia, probablement deguda a les violentes interaccions del gas i la pols durant la col·lisió, és un altre indici. La fusió va proporcionar al sistema gran quantitat de combustible per a la formació estel·lar, que continua tenint lloc actualment.
ESO 185-IG013 també conté un embolcall de marea, la brillantor difosa que envolta el seu brillant centre, que és un senyal comú de les fusions de galàxies. Els científics creuen que en una fusió de galàxies, la menor de les dues galàxies que interactuen es veu pertorbada per la galàxia més gran, perdent la major part del seu material. Això allibera el material, que torna a ser atret per la gravetat de la galàxia més gran. La zona densa on el material es recol·loca es denomina embolcall i conté molts cúmuls estel·lars. A més del embolcall, ESO 185-IG013 compta amb una cua de gas al nord-est.
Totes les estrelles del sistema tenen una massa combinada de més de 7.000 milions de vegades la del nostre Sol. El sistema es troba a uns 260 milions d'anys llum de distància.
Ho he vist aquí.
