A Sci-Bit cada 17 de desembre celebrem anys, enguany en fem 10! tota una fita per a un blog de ciència en català d'un simple afeccionat a la ciència en general i a l'astronomia en particular.
Durant aquest 10 anys hem anat incorporant al blog 955 articles, cosa de la que n'estem força orgullosos i com a curiositat hem arribat a lectors de 4 continents.
Ho volem celebrar portant-vos una imatge del 1997 del nostre estimat telescopi espacial Hubble de la NASA, de la nebulosa planetària bipolar M2-9.
Clic a la imatge per engrandir. Nebulosa M2-9. Crèdit: Bruce Balick (University of Washington), Vincent Icke (Leiden University, Paisos Baixos), Garrelt Mellema (Stockholm University), i NASA.
Escape supersònic de la Nebulosa M2-9
M2-9 és un sorprenent exemple de "papallona" o nebulosa planetària bipolar. Un altre nom més revelador podria ser el de "nebulosa de dolls bessons". Si la nebulosa es talla transversalment a l'estrella, cadascun dels seus costats s'assembla molt a un parell de fuites de motors a reacció. De fet, a causa de la forma de la nebulosa i de la velocitat mesurada del gas, superior a 320 kilòmetres per segon, els astrònoms creuen que la descripció com a fuita de raig supersònic és força encertada. Els estudis terrestres han demostrat que la mida de la nebulosa augmenta amb el temps, cosa que suggereix que l'esclat estel·lar que va formar els lòbuls es va produir fa tot just 1.200 anys.
M2-9 és un sorprenent exemple de "papallona" o nebulosa planetària bipolar. Un altre nom més revelador podria ser el de "nebulosa de dolls bessons". Si la nebulosa es talla transversalment a l'estrella, cadascun dels seus costats s'assembla molt a un parell de fuites de motors a reacció. De fet, a causa de la forma de la nebulosa i de la velocitat mesurada del gas, superior a 320 kilòmetres per segon, els astrònoms creuen que la descripció com a fuita de raig supersònic és força encertada. Els estudis terrestres han demostrat que la mida de la nebulosa augmenta amb el temps, cosa que suggereix que l'esclat estel·lar que va formar els lòbuls es va produir fa tot just 1.200 anys.
Se sap que l'estrella central de M2-9 forma part d'una parella molt propera que orbita a distàncies perillosament properes. Fins i tot és possible que una estrella estigui sent engolida per l'altra. Els astrònoms sospiten que la gravetat d'una estrella atrau el gas feblement lligat de la superfície de l'altra i el llança en un disc prim i dens que envolta les dues estrelles i s'estén cap a l'espai.
De fet, el disc es pot veure en imatges d'exposició més curta obtingudes amb el telescopi Hubble. Mesura aproximadament 10 vegades el diàmetre de l'òrbita de Plutó. Models del tipus utilitzat per dissenyar motors a reacció (hidrodinàmica) mostren que un disc d'aquest tipus pot explicar satisfactòriament l'aspecte de M2-9, semblant al d'un raig d'escapament. El vent d'alta velocitat procedent d'una de les estrelles xoca contra el disc circumdant, que serveix de tovera. El vent es desvia en direcció perpendicular i forma el parell de dolls que veiem a la imatge de la nebulosa. Aquest procés és molt semblant al que té lloc en un motor a reacció: els gasos ardents i en expansió són desviats per les parets del motor a través d'una tovera per formar llargs rajos col·limats d'aire calent a gran velocitat.
M2-9 es troba a 2.100 anys-llum de distància, a la constel·lació del Serpentari. L'observació va ser presa el 2 d'agost de 1997 per la Wide Field and Planetary Camera 2 (Càmera Planetària i de Gran Camp 2) del telescopi Hubble. En aquesta imatge, l'oxigen neutre es mostra vermell, el nitrogen una vegada ionitzat en verd i l'oxigen dues vegades ionitzat en blau.
Ho he vist aquí.
