Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris núvols. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris núvols. Mostrar tots els missatges

25/10/2026

Per què veiem el Sol de color groc i la Lluna de color blanc?

En realitat, el Sol no és groc, sinó blanc, ja que emet quantitats pràcticament iguals de llum en tots els colors de l'espectre, i per això anomenem la seva llum «llum blanca». Això significa que quan mirem un full de paper blanc a la llum del Sol, continua sent blanca. El mateix passa amb els núvols, que també reflecteixen la llum del Sol.


Representació del Sol i la Lluna. Catalogada com Sun and Moon Nuremberg Chronicle. La imatge va ser extreta d'un exemplar de la Crònica de Nuremberg. Il·lustradors principals: Michael Wolgemut i Wilhelm Pleydenwurff. Impresa a Nuremberg, Alemanya, el 12 de juliol de 1493.
 
Si poguéssim observar el Sol des de l'espai exterior (i no a través de l'atmosfera terrestre), el veuríem més blanc que daurat. Així doncs, el to groguenc que veiem des de la Terra es deu a la distorsió que causa l'atmosfera quan la llum solar hi passa a través (els elements de l'atmosfera escampen el color blau de la seva llum, i és per això que veiem el cel de color blau).

I ara, centrem-nos en la Lluna.

En realitat, la superfície del nostre satèl·lit està formada per un material bastant fosc, com es pot veure en observar les roques lunars que els astronautes de les missions Apol·lo van portar a la Terra. La raó per la qual la Lluna sembla reflectir tanta llum és que està envoltada per la foscor gairebé absoluta de l'espai, la qual cosa la fa semblar més pàl·lida del que és en realitat. En aquest cas, dir que la Lluna és «blanca» significa que no es reflecteix cap color de manera més intensa que els altres; si això passés, la Lluna apareixeria tenyida d'aquell to específic.
 

Una mostra dels 76,70 Kg de roques lunars transportades per l'Apol·lo 15 el 1971. Actualment exposada al National Museum of Natural History a Washington.

Per completar l'explicació, cal destacar que l'ull humà té dos tipus de cèl·lules sensibles a la llum: els bastonets i els cons. Els cons ens permeten veure els colors, però per fer-ho necessiten una gran quantitat de llum. Els bastonets, d'altra banda, són més sensibles a la llum, però no poden proporcionar informació sobre els colors. És per això que, a la nit, veiem el món en blanc i negre. I si hi penses, fins i tot si hi hagués lluna plena i molta llum nocturna, no podríem veure colors (ni a la lluna ni a enlloc més), de manera que aquesta és també la raó per la qual la lluna sembla no tenir color.

 

Autor de l'original de l'article: Miguel Artime, Co-fundador de Naukas, blogger (en excedència) i divulgador científic.

20/12/2024

Nadal 2024

S'apropa el Nadal, i com fem sempre, des de Sci-Bit us volem fer arribar els nostres millors desitjos, acompanyats d'uns espectaculars núvols estratosfèrics.

Bones Festes!


09/09/2019

El 4 de setembre una cadena d'huracans tropicals es va alinear en l'hemisferi occidental.


En el moment d'aquesta imatge (1.10pm EDT, horari de la costa est dels EE.UU) podem veure
l'huracà Juliette al Pacífic Est i l'huracà Dorian a l'Atlàntic tenien tots dos la categoria 2.
Quatre huracans a l'hora, 4 huracans en línia. Crèdit: NASA Earth Observatory

- Podeu accedir a una imatge més gran fent un clic aquí.

Mentrestant, la tempesta tropical Fernando portava vents sostinguts de 72km/h i acabava de tocar terra al Nord-est de Mèxic, Gabrielle es reforçava com a tempesta tropical el 4 de Setembre sobre l'Atlàntic Est i tenia vents sostinguts de 80km/h en el moment de la imatge.

Les dades de la simulació en color natural es van obtenir amb l'Advanced Baseline Imager del satèl·lit Geostationary Operational Environmental (GOES) 16. GOES-16 és operat pel NOAA; NASA ha ajudat a desenvolupar i llançar la sèrie de satèl·lits GOES.

Crèdit d les imatges: NASA Earth Observatory/Joshua Stevens; NOAA National Environmental Satellite, Data, and Information Service.

Ho he vist aquí.

09/12/2017

Carrers de núvols damunt del Mar d'Okhotsk

La Nasa va triar aquesta fotografia com a imatge del dia el passat 5 de desembre de 2017.

L'aire fred de la Rússia Oriental va crear formacions espectaculars de núvols sobre el Mar d'Okhotsk a finals de novembre de 2017. L'espectroradiòmetre d'imatges de resolució moderada (MODIS, per les sigles en anglès) a bord del satèl·lit Terra de la NASA va adquirir una imatge en color real de la impressionant escena el 25 de novembre.

Clic damunt la imatge per engrandir
 Crèdit de la imatge: Jeff Schmaltz, Equip de resposta ràpida de MODIS Land, NASA GSFC

La neu cobreix el terra de la Rússia oriental a l'oest d'aquesta imatge, amb un gran banc de núvols que cobreix la terra al nord-oest. Les llargues fileres paral·leles de cúmuls, coneguts com a carrers de núvols, sobrevolen l'àrea nevada i les aigües blaves del mar d'Okhotsk.

Aquests carrers de núvols són unes llargues bandes paral·leles formades per Cumulus alineats. Aquestes formacions nuvoloses es creen tot sovint quan bufa un vent molt fred sobre unes aigües amb major temperatura, mentre existeix una inversió tèrmica en una capa superior. L'aigua relativament calenta cedeix calor i humitat a l'aire fred que hi ha per sobre, i apareixen unes columnes d'aire calent ascendent, conegudes popularment com a tèrmiques, les quals, s'eleven a través de l'atmosfera.

La presència d'una capa d'aire més calent en un nivell superior, és clau per explicar la formació d'aquests carrers, ja que actua literalment com una tapa. Quan les columnes d'aire ascendent topen amb la capa d'inversió tèrmica, aquestes roden i provoquen una mena de bucle sobre si mateixes, tot creant uns cilindres paral·lels formats per aire en rotació. Gràcies a aquesta rotació, la humitat present a l'aire calent es refreda i es condensa, llavors apareixen uns núvols Cumulus amb el cim no gaire elevat i alineats de manera paral·lela als vents dominants.

Cal destacar que els carrers de núvols s'estenen al llarg de centenars de quilòmetres i perqué apareguin la temperatura superficial del mar ha de ser, com a mínim, uns 21 o 22° C superior a l'aire que hi ha per sobre.