Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Artemis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Artemis. Mostrar tots els missatges

20/10/2024

La NASA i NOAA anuncien que el Sol ha arribat al període de màxim solar

En una teleconferència amb periodistes el dimarts 15 d'octubre del 2024, representants de la NASA, l'Agència Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) i el Panell de Predicció del Cicle Solar van anunciar que el Sol ha aconseguit el seu període de màxim solar.

El cicle solar és el cicle natural del Sol en la transició entre baixa i alta activitat. Aproximadament cada 11 anys, al punt àlgid del cicle solar, els pols magnètics del Sol s'inverteixen -a la Terra seria com si els pols nord i sud s'intercanviessin cada dècada- i el Sol passa de lent a actiu i tempestuós.

Durant la part més activa del cicle, coneguda com a màxim solar, el Sol pot desencadenar immenses explosions de llum, energia i radiació solar, tot això crea les condicions conegudes com a meteorologia espacial. La meteorologia espacial pot afectar els satèl·lits i els astronautes a l'espai, així com els sistemes de comunicacions -com la ràdio i el GPS- i les xarxes elèctriques a la Terra. Quan el Sol és més actiu, els fenòmens meteorològics espacials són més freqüents. L'activitat solar, com la tempesta de maig del 2024, ha provocat un augment de la visibilitat de les aurores i impactes en satèl·lits i infraestructures en els darrers mesos.


Imatges de l'Observatori de Dinàmica Solar de la NASA destaquen l'aspecte del Sol al mínim solar (esquerra, desembre de 2019) davant del màxim solar (dreta, maig de 2024). Aquestes imatges estan a la longitud d'ona 171 de la llum ultraviolada extrema, que revela les regions actives al Sol que són més comuns durant el màxim solar. Crèdit: NASA/SDO


Clic a la imatge per engrandir. Imatges en llum visible de l'Observatori de Dinàmica Solar de la NASA, destaquen l'aspecte del Sol al mínim solar (esquerra, desembre de 2019) davant del màxim solar (dreta, agost de 2024). Durant el mínim solar, el Sol sol estar sense taques. Les taques solars estan associades a l'activitat solar i s'utilitzen per seguir el progrés del cicle solar. Crèdit: NASA/SDO.


Clic a la imatge per engrandir. Nombre de taques solars durant els vint-i-quatre cicles solars anteriors. Els científics utilitzen les taques solars per seguir la evolució del cicle solar; les taques fosques s'associen a l'activitat solar, sovint com a origen d'explosions gegants -com les erupcions solars o les ejeccions de massa coronal (CME)- que poden donar llum, energia i material solar a l'espai. Crèdit: Centre de Predicció Meteorològica Espacial de la NOAA.


Clic a la imatge per engrandir. La previsió del Cicle Solar 25, elaborada pel Panell de Predicció del Cicle Solar 25, copresidit per la NASA i la NOAA. El nombre de taques solars és un indicador de la intensitat del cicle solar: com més gran és el nombre de taques solars, més intens és el cicle. Crèdit: Centre de Predicció Meteorològica Espacial del NOAA.


Clic a la imatge per engrandir. Clic a la imatge per engrandir. El 3 d'octubre del 2024, el Sol va emetre una forta flamarada solar. A partir d'aquesta data, aquesta erupció solar és la més gran del Cicle Solar 25 i està classificada com una erupció X9.0. La classe X denota les flamarades més intenses, mentre que el número proporciona més informació sobre la seva força. L'Observatori de Dinàmica Solar de la NASA va captar imatges d'aquesta erupció solar -com es veu a la llampada brillant del centre- el 3 d'octubre del 2024. La imatge mostra una barreja de llum de 171 Angstrom, i 131 Angstrom, subconjunts de llum ultraviolada extrema. Crèdit: NASA/SDO


L'Observatori de Dinàmica Solar de la NASA va captar aquestes imatges d'erupcions solars, com s'aprecia a les brillants centelleigs de la imatge de l'esquerra (erupció del 8 de maig de 2024) i de la imatge de la dreta (erupció del 7 de maig de 2024). La imatge mostra llum de 131 angstrom, un subconjunt de la llum ultraviolada extrema que ressalta el material extremadament calent de les flamarades i que s'acoloreix de taronja. Crèdit: NASA/SDO.


L'Observatori de Dinàmica Solar de la NASA va captar imatges de dos filaments de plasma llançats des de la Regió Activa 13614 (a dalt a l'esquerra) el 21 de març de 2024. La imatge mostra llum de 304 angstrom, una longitud d'ona utilitzada per mostrar plomalls densos de plasma més freds (filaments i prominències) que es produeixen per sobre de la superfície visible del Sol. Les zones brillants mostren on la densitat del plasma és més gran. Crèdit: NASA/SDO.

El Sol el 29 de novembre de 2020. Aquesta imatge va ser captada per l'Observatori de Dinàmica Solar de la NASA i mostra llum a la longitud d'ona de 171 angstroms. Crèdit: NASA/GSFC/SDO.

Algunes erupcions solars generen ràfegues de partícules energètiques solars. La radiació solar d'alta energia pot afectar els éssers humans i els components electrònics sensibles dels satèl·lits, tal com es mostra en aquesta animació conceptual. Crèdit: Conceptual Image Lab/Krystofer Kim de la NASA.

B-roll animat del llançament i aproximació lunar d'Artemis de la NASA. Les prediccions meteorològiques espacials seran fonamentals per donar suport a les naus espacials i als astronautes al programa Artemis. Crèdit: NASA


Clic a la imatge per engrandir. Aquest gràfic mostra la flota de la Divisió Heliofísica el juliol del 2024. El verd indica les missions en operació, el blau les missions en operació ampliada i el groc les missions futures. Els números entre parèntesis indiquen quantes naus espacials inclou actualment la missió. Crèdit: NASA


Ho he vist aquí.

16/07/2023

Aplaudiments pels mòduls Orion de la NASA per a futures missions Artemis


Clic a l'imatge per engrandir. Foto dels mòduls Orion de les missions Artemis a la Lluna de la NASA, a les instal·lacions del Centre Espacial Kennedy. Crèdit: NASA/Marie Reed.

Les naus espacials Orion per a les missions tripulades Artemis II (dreta), Artemis III (esquerra) i Artemis IV (centre) de la NASA estan situades una al costat de l'altra dins de la nau alta de l'Edifici d'Operacions i Revisió Neil Armstrong al Centre Espacial Kennedy de la NASA a Florida el 22 de juny de 2023. Cada càpsula es troba en una fase diferent de producció, mentre tècnics i enginyers preparen les naus espacials per transportar astronautes a la Lluna i a orbitar-la als seus propers vols.

Els tècnics van instal·lar recentment l'escut tèrmic al mòdul de tripulació Artemis II, i els equips es preparen per fer proves acústiques a finals d'aquest estiu. Un cop completat, el mòdul de tripulació s'unirà al mòdul de servei per preparar el vol de quatre astronautes al voltant de la Lluna.

El mòdul de la tripulació Artemis III, que transportarà els propers astronautes que trepitgin la superfície lunar des de la Terra fins al seu sistema d'aterratge humà i els tornarà a casa, es va treure de la sala blanca de l'hangar alt per completar una sèrie de proves de pressió i estanquitat. El mòdul de tripulació Artemis IV va arribar al port espacial al febrer i es troba a les primeres fases del procés d'assemblatge.

Aquesta imatge va ser considerada per la NASA el 13 de juliol del 2023, com la seva imatge del dia.


Ho he vist aquí.

08/12/2022

Dia 22 del vol Artemis I - Orion, prossegueix el seu viatge de tornada a la Terra

Què és Artemis?
 

Artemis és el primer pas a la propera era de l'exploració humana. Juntament amb socis comercials i internacionals, la NASA establirà una presència sostenible a la Lluna per preparar missions a Mart.

Aquest bloc serà una font d'informació sobre el llançament d'Artemis i el progrés de l'exploració, que cobreix les actualitzacions dels nostres programes de ciència, tecnologia i exploració humana. Quan estiguem a punt per volar, consulteu aquest blog per obtenir informació actualitzada sobre el llançament i altres operacions de la missió.

Orion continua el seu viatge de tornada a la Terra el dia 22 de la missió Artemis I, de 25,5 dies de durada. Els controladors de vol i els enginyers continuen provant la nau i els seus sistemes en preparació per a futurs vols amb éssers humans a bord.

Els enginyers van dur a terme la segona part de la prova de vol de desenvolupament del tanc de combustible denominada "xipolleig del propulsant", que es programa durant les fases de repòs, o menys actives, de la missió. El moviment del propulsant, o slosh, a l'espai és més difícil de modelar a la Terra perquè el propulsant líquid es mou de manera diferent als tancs a l'espai que a la Terra a causa de la manca de gravetat.

La prova requereix que els controladors de vol disparin els propulsors del sistema de control de reacció quan els tancs de propulsant s'omplen a diferents nivells. Els propulsors de control de reacció utilitzats estan situats als laterals del mòdul de servei i poden disparar-se individualment segons calgui per moure la nau espacial en diferents direccions o girar-la fins a qualsevol posició. Cada motor proporciona uns 22'67 kg d'empenta. Els enginyers mesuren l'efecte que el xipolleig del propulsant té en la trajectòria i orientació de la nau espacial a mesura que Orion es desplaça per l'espai.

Clic per engrandir. art001e002164 (5 de desembre de 2022): Càmeres muntades al mòdul de tripulació de la nau espacial Orion van capturar aquestes vistes de la superfície de la Lluna. El dia de vol 20 de la missió Artemis I, la nau va realitzar la seva segona i última aproximació a la Lluna abans del seu vol de tornada. Crèdit: NASA.

La prova es va realitzar per primera vegada després del vol d'anada, i ara de nou després al vol de tornada, per comparar les dades a diferents punts de la missió amb diferents nivells de propulsant a bord. S'han utilitzat aproximadament 5.740 kg de propulsant, fet que suposa 97'5 kg menys del que s'estima abans del llançament, i deixa un marge de més de 990 kg per sobre del previst, 124 kg més del que s'esperava abans del llançament. El vuitè dia de la missió es va completar el primer objectiu de la prova d'impacte del propulsor, mentre es preparava per entrar a la llunyana òrbita retrògrada.

Queden algunes fites clau per a Orion, entre elles les comprovacions del sistema d'entrada i de fuites del sistema de propulsió els dies 24 i 25 de la missió, respectivament.

Orion viatjarà a unes 40.200 Kph mentre reingressa a l'atmosfera terrestre, posant a prova el major escut tèrmic ablatiu del món en assolir temperatures de fins a 5.000 graus Fahrenheit (uns 2760ºC), aproximadament la meitat de la calor del sol. L'escut tèrmic està situat a la part inferior de la càpsula Orió, mesura uns 5m de diàmetre i expulsa la intensa calor del mòdul de la tripulació quan Orion torni a la Terra. La superfície exterior de l'escut tèrmic està formada per 186 blocs d'un material ablatiu anomenat AVCOAT, una versió reformulada del material utilitzat a les càpsules Apol·lo. Durant el descens, l'AVCOAT es crema de manera controlada, allunyant la calor d'Orion. Més informació sobre l'escut tèrmic d'Orion a la guia de referència Artemis I.

El dijous 8 de desembre a les 5 pm. EST, la NASA organitzarà una sessió informativa per anticipar el retorn d'Orió previst per al diumenge 11 de desembre i per discutir com s'estan preparant els equips de recuperació per a l'entrada i l'amaratge. La reunió es retransmetrà en directe mitjançant NASA TV, la pàgina web de l'agència i l'aplicació de la NASA.

Vegeu l'últim episodi d'Artemis All Access per fer una ullada als èxits recents de la missió i un avenç de l'amaratge, inclosa informació sobre el paracaigudes.

Podeu triar l'idioma de subtitulació a la configuració del video. Crèdit: NASA, YouTube.

Just després de les 3 pm. CST del 7 de desembre, Orion viatjava a més de 376.700 km de la Terra i a més de 205.500 km de la Lluna, a una velocitat de creuer de més de 1.300 km per hora.

Les imatges s'envien a la Terra i pugen al compte de Flickr i a la biblioteca d'imatges i vídeos del Centre Espacial Johnson de la NASA. Quan l'amplada de banda ho permeti, les imatges de la missió estaran disponibles en temps real mitjançant vídeo streaming.


Ho he vist aquí.

16/11/2022

Tret de sortida al programa Artemis de la NASA

El coet de la missió Artemis, Space Launch System (SLS) de la NASA, que transporta la nau espacial Orion sense tripulació, es va enlairar del Complex de Llançament 39B del Centre Espacial Kennedy a Florida a la 1:47 am. EST.

 Clic per engrandir. Crèdit: NASA/Joel Kowsky

El coet del Sistema de Llançament Espacial de la NASA que porta la nau espacial Orión ha estat llançat en la prova de vol Artemis I, el dimecres 16 de novembre de 2022, des del Complex de Llançament 39B al Centre Espacial Kennedy de la NASA a Florida. La missió Artemis I de la NASA és la primera prova de vol integrada dels sistemes d'exploració de l'espai profund de l'agència: la nau espacial Orión, el coet del sistema de llançament espacial (SLS) i els sistemes terrestres. El SLS i Orión es van llançar a la 1:47 am. EST, des del Centre Espacial Kennedy. 

L´objectiu principal d´Artemis I és provar a fons els sistemes integrats abans de les missions amb tripulació, operant la nau en un entorn d´espai profund, provant l´escut tèrmic d´Orió i recuperant el mòdul de la tripulació després de la reentrada, el descens i l'amaratge.

La NASA enviarà experiments científics a la missió Artemis I a la Lluna i de tornada


Podeu triar l'idioma de subtitulació a la configuració del vídeo. Quan Artemis I es llanci a la Lluna i torni a ella, hi haurà MOLTA ciència a la cua esperant. Des de CubeSats dissenyats per buscar dipòsits d'aigua a la superfície lunar fins a experiments sobre com la vida respon a l'espai, i molt més.

La missió Artemis I consisteix en el coet del Sistema de Llançament Espacial que envia la nau Orió sense tripulació al voltant de la Lluna i de tornada a la Terra per comprovar els sistemes de la nau abans que la tripulació torni a bord a Artemis II. La missió Artemis I és un pas més per fer el següent gran salt: enviar els primers astronautes a Mart. Obtingueu tota la informació sobre aquesta històrica missió fent un clic aquí.

Descobriu més del programa Artemis al blog, fent un clic aquí.


Ho he vist aquí i també aquí.

20/08/2022

NASA estableix la cobertura pel llançament de la nau espacial Artemis a la Lluna

Clic per engrandir. El coet Space Launch System (SLS) de la NASA amb la nau espacial Orion a bord es veu al cim d'un llançador mòbil a la plataforma de llançament 39B, dimecres 17 d'agost de 2022. després de ser traslladat a la plataforma de llançament al Centre Espacial Kennedy de la NASA a Florida. La missió Artemis I de la NASA és la primera prova integrada dels sistemes d'exploració de l'espai profund de l'agència: la nau espacial Orion, i el coet SLS i els sistemes terrestres de suport. El llançament de la prova de vol sense tripulació està previst per no abans del 29 d'agost. Crèdit: NASA.

La NASA proporcionarà cobertura d'activitats de pre-llançament, llançament i post-llançament per a Artemis I, la primera prova integrada de la nau espacial Orion de la NASA, el coet Space Launch System (SLS) i els sistemes terrestres al Centre Espacial Kennedy de l'agència a Florida. Aquesta prova de vol sense tripulació al voltant de la Lluna aplanarà el camí per a una prova de vol tripulada i la futura exploració lunar humana com a part d'Artemis. 

El coet SLS es llençarà durant una finestra de dues hores que s'obre a les 8:33 am. EDT (UTC-4) del dilluns 29 d'agost, des de la plataforma de llançament 39B al Centre Espacial Kennedy. 

El coet i la nau espacial van arribar a la plataforma de llançament dimecres després del recorregut de gairebé 10 hores i quatre milles des de l'Edifici d'Assemblatge de Vehicles. Una transmissió en viu del coet i la nau espacial a la plataforma de llançament està disponible actualment al canal de YouTube de la NASA Kennedy.

La cobertura en viu dels esdeveniments es transmetrà per la televisió de la NASA, l'aplicació de la NASA i el lloc web de l'agència espacial, amb esdeveniments preliminars a partir de dilluns, agost. 22. El compte enrere de llançament començarà el dissabte 27 d'agost. a les 10:23 am.

La transmissió en viu del llançament també inclourà aparicions de celebritats com Jack Black, Chris Evans i Keke Palmer, així com una actuació especial de The Star-Spangled Banner amb Josh Groban i Herbie Hancock. També comptarà amb una actuació d'America the Beautiful per The Philadelphia Orchestra i el violoncel·lista Yo-Yo Ma, dirigida per Yannick Nézet-Séguin. 

Artemis I, la primera d'una sèrie de missions cada cop més complexes, serà una prova de vol sense tripulació que proporcionarà una base per estendre la presència humana a la Lluna i més enllà. La missió demostrarà el rendiment del coet SLS i provarà les capacitats d'Orion durant unes sis setmanes mentre viatja a unes 40.000 milles més enllà de la Lluna i de tornada a la Terra.

Components de la nau Orion

Els mitjans i el públic també poden fer preguntes a les xarxes socials fent servir l'etiqueta #Artemis.

Tots els horaris són orientals (USA. UTC-4), tots els esdeveniments es transmetran en viu a la televisió de la NASA, i la informació està subjecta a canvis. Seguiu el blog d'Artemis de la NASA per a actualitzacions.

Cobertura del llançament de la NASA en castellà

La transmissió del llançament de la NASA en castellà inclourà entrevistes amb membres hispans de la missió i comentaris en directe.

El programa, que començarà a les 7.30 am. (UTC-4) del dilluns 29 d'agost, estarà disponible als comptes de YouTube, Twitter i Facebook de la NASA en castellà, i continuarà aproximadament 15 minuts després de l'enlairament. La cobertura de la missió seguirà després als canals de la NASA en castellà.

Els mitjans de comunicació i les institucions educatives interessades a compartir el flux de la mostra es poden posar en contacte amb María José Viñas a: maria-jose.vinasgarcia@nasa.gov.

Amb les missions d'Artemis, la NASA aterrarà la primera dona i la primera persona de color a la Lluna, aplanant el camí per a una exploració lunar a llarg termini i servint com un esglaó per enviar astronautes a Mart.

Per a més informació sobre la missió Artemis I al web de la NASA, feu un clic aquí. 

Per obtenir informació sobre cobertura en espanyol al Centre Espacial Kennedy o si voleu sol·licitar entrevistes en espanyol, poseu-vos en contacte amb Antonia Jaramillo a: antonia.jaramillobotero@nasa.gov.

Per si voleu participar o fer seguiment a les xarxes socials:

Twitter: @NASA, NASAArtemis
Facebook: NASA, NASAArtemis
Instagram: NASA, NASAArtemis

Ho he vist aquí.


02/04/2022

Com es desenvoluparà la missió Artemis 1 al voltant de la Lluna?

Clic per engrandir. Rodatge del SLS vist des del VAB (Edifici d'Ensamblatge del Vehicle), l'edifici
del muntatge. Crèdit: Kim Shiflett, NASA.

És el gran retorn a la Lluna! Iniciat el 2019 per l'antic vicepresident dels EUA Mike Pence, el programa Artemis de la NASA té com a objectiu portar els astronautes a la Lluna, com durant les missions Apol·lo. Artemis, però, és més ambiciosa. L'objectiu és utilitzar missions lunars per preparar el vol tripulat a Mart. Abans de tot això, hem de provar els nous mitjans de navegació: la nau espacial Orion i el coet lunar SLS. Aquesta és la missió d'Artemis I. Així és com es desenvolupa.

SLS, el llançador més potent del món. Vídeo de presentació del futur llançador més potent del
món, desenvolupat per la NASA per al programa lunar Artemis. 

Aquesta és la primera vegada que el llançador SLS (Space Launch System) es mostra  al públic a Cap Cañaveral. Acompanyat de la lluna plena, l'SLS domina l'històric lloc de llançament mentre s'enfila lentament cap a Launch Pad 39B. Recorda als observadors i a tota una generació el camí que va recórrer el Saturn V fins a aquesta mateixa plataforma de llançament abans d'enviar astronautes a la Lluna. Aquest és un pas clau per a la NASA, que ha llançat amb èxit el coet lunar SLS. I ara què passa?


La boira va començar a aclarir-se revelant el SLS de NASA  arribant al Complex de Llançament 39B.

L'SLS ha arribat a la seva plataforma de llançament, i ara què?

Ara haurem de comprovar que l'SLS s'adapta bé a la seva plataforma de llançament. La NASA ha programat un assaig general a principis d'abril. Encara no s'ha comunicat la data exacta. En aquest assaig general s'inclou de manera destacada la prova d'ompliment dels dipòsits SLS. Per enlairar-se, el coet lunar consumirà oxigen i hidrogen en estat líquid. Si els tancs ja s'han provat prèviament fins a l'ignició, això és per comprovar que tot funciona bé en les condicions del compte enrere de llançament.

Després de l'assaig general, la NASA comunicarà la data d'enlairament. Un possible enlairament a partir del 7 de maig, si tot va bé, o més tard a l'estiu com s'espera. No hi haurà ningú a bord de la nau espacial Orion que hagi estat col·locat al cim d'aquest llançador titànic. Artemis I és una missió de qualificació, tant de la nau fabricada a Europa com als Estats Units, i sobretot del SLS produït per Boeing. Si la missió té èxit, els astronautes d'Artemis II prendran el relleu.

Clic per engrandir. El  transportador Crawler (vehicle sobre eruga) s'allunya de la plataforma de
llançament 39B, després d'haver transportat amb èxit el SLS des de l'edifici de muntatge (VAB, per
Edifici de muntatge de vehicles). Crèdit: Jenny Hautmann, Supercluster.

Vol de l'any

La plataforma de llançament 39B del Centre Espacial Kennedy ha vist l'Apollo 10, el transbordador espacial nord -americà, el llançament de l'estació espacial Skylab i la missió de manteniment de la pau Apol·lo-Soiuz. Ha estat renovat i reforçat per poder suportar un pes equivalent a 2.125 elefants africans! És prou robust per acollir les 2.628 tones del coet lunar SLS. Aquest últim només jugarà un paper en la missió durant una hora i cinquanta-tres minuts. La resta de la missió es refereix a la nau Orion i durarà prop de 25 dies.

A la T-0, el llançament començarà amb l'encesa dels quatre motors RS-25, així com dels dos gegantins propulsors de combustible sòlid subministrats per Northrop Grumman. Seran expulsats dos minuts més tard, completament buidats del seu combustible. Els motors RS-25 continuaran rugint durant sis minuts i catorze segons més. En aquest punt, l'escenari principal de l'SLS, reconeixible pel seu color vermell, haurà acabat la seva feina i ja estarem a més de 150 quilòmetres d'altitud, per tant a l'espai.

Clic per engrandir. El pla de vol de l'Artemis I. Crèdit: Nasa

Dos minuts després que es desprengui de la fase principal, la nau espacial Orion desplegarà les seves matrius solars. Ja s'haurà desfet dels seus panells de protecció així com de la torre de rescat, un dispositiu essencial per expulsar el vaixell i els seus ocupants, si mai el coet s'encén a la plataforma de llançament o mentre travessa l'atmosfera.

No serà fins molt més tard, 54 minuts després de l'inici del llançament, que començaria la propulsió de la segona etapa, l'ICPS, subministrada per la United Launch Alliance (ULA). L'ICPS s'utilitza una primera vegada per guanyar altitud i una segona vegada mitja hora més tard per injectar la nau espacial Orion en una òrbita de transferència cap a la Lluna. Un cop completada la seva missió, s'elimina l'ICPS. Després aprofitarem per expulsar una dotzena de CubeSats que són passatgers secundaris d'aquest vol.

Clic per engrandir. No els oblidem! 10 CubeSats formaran part del viatge, els veiem en els seus
desplegadors connectats dins de l'adaptador entre la fase principal i l'ICPS. Crèdit: Centre Espacial Kennedy

Al voltant de la Lluna

Aquest no és el primer vol de demostració de l'Orion. Ja va fer el seu primer vol l'any 2014, dins del programa Constellation, precursor del programa Artemis. Aquest vol li permetrà provar un cop més el mòdul tripulat, fabricat per Lockheed Martin, així com el mòdul de servei que ofereix l'Agència Espacial Europea (ESA). La trajectòria que realitzarà Orió durant la missió Artemis I és equivalent a la de la missió Apol·lo 8.

Es trigarà una mica més de tres dies a arribar a la Lluna. Per adaptar-se a l'òrbita, Orió passarà a prop de 100 quilòmetres de la superfície i utilitzarà la gravetat lunar per augmentar la seva velocitat. Amb l'ajuda d'unes quantes correccions, la nau passarà a una òrbita retrògrada al voltant de la Lluna. De fet, la nau espacial girarà al voltant de la Lluna en sentit contrari a la seva revolució al voltant de la Terra.

La nau espacial Orion romandrà una mica més de sis dies en òrbita al voltant de la Lluna. La NASA aprofitarà per recuperar dades, provar els diferents sistemes de comunicació i navegació del vaixell. Per comunicar-s'hi, la NASA utilitzarà la Deep Space Network, una xarxa d'antenes que s'utilitza per interactuar amb sondes interplanetàries.

La nau Orion acollirà un experiment (MARE) que té com a finalitat mesurar el nivell de radiació a què podrien estar exposats els ocupants de la nau. Al voltant de la Lluna, gairebé ja no estem protegits pel camp magnètic terrestre que desvia les partícules emeses pel Sol. A bord del vaixell, dos maniquís estaran coberts de sensors, i un d'ells portarà una armilla experimental que se suposa que bloquejarà part de la radiació.

Clic per engrandir. La nau espacial Orion, connectada de manera segura al coet lunar SLS al VAB. Crèdit: NASA

Retorn a la Terra i continuació del programa

Per sortir de l'òrbita lunar i tornar a la Terra, Orió tornarà a passar prop de 100 quilòmetres d'altitud per accelerar, no només utilitzant la gravetat lunar per fer-ho, sinó també utilitzant el motor principal del mòdul de servei. Aleshores es col·locarà en una òrbita de transferència en direcció al nostre Planeta. El viatge hauria de durar una mica més de tres dies.

És després d'un viatge de tres setmanes que cobreix més d'1,3 milions de quilòmetres que la nau espacial Orion tornarà a la Terra. Abans d'entrar a l'atmosfera terrestre, el mòdul habitable es separarà del mòdul de servei. Aquest últim no està protegit, cremarà a l'atmosfera durant la seva caiguda mentre el mòdul habitable hi passarà, protegit pel seu escut tèrmic. Completarà el seu descens sota un paracaigudes. Se suposa que aterrarà a l'oceà Pacífic davant Califòrnia. Aleshores, la missió Artemis I estarà completa.

Haurem de tenir paciència per a la resta, en funció dels resultats d'aquesta primera missió. Artemis II no hauria de tenir lloc abans del 2023, ni tan sols del 2024. Serà la primera missió del programa amb astronautes a bord però no aterraran a la Lluna. Només l'envoltaran en mode "assaig general", com va ser el cas de l'Apol·lo 10. És la missió Artemis III la  que tornarà els astronautes a la superfície del nostre satèl·lit natural, inclosa la primera caminada lunar de la història.


Ho he vist aquí.

21/11/2021

La Lluna té suficient oxigen per permetre que 8.000 milions de persones respirin durant 100.000 anys

Clic per engrandir. Per colonitzar la Lluna, els humans necessitaran oxígen. I els investigadors
suggereixen que es podria extreure suficient oxigen de la regolita. Crèdit: manuelhuss, Adobe Stock.

A l'atmosfera de la nostra Lluna, no hi ha prou oxigen perquè puguem respirar. Però els investigadors creuen que la capa superior de la superfície del nostre satèl·lit, composta pel famós regolita, podria contenir prou d'aquest element essencial per a la vida humana per permetre la colonització. Sempre que s'aconsegueixi extreure'l!

Un gran pas endavant. Després un petit pas enrere. Aquest és el ritme donat des de fa uns mesos a la vacil·lació del vals del nostre retorn a la Lluna. Encara que l'objectiu principal es mantingui: construir a llarg termini una base habitada al nostre satèl·lit natural. Mentre que la NASA acaba de posposar l'expiració del seu programa Artemis al 2025, la Xina i Rússia tenen la intenció d'iniciar la construcció d'una estació lunar el 2026. Abans d'això, caldrà garantir la disponibilitat de determinats recursos vitals. Aigua és clar. Però també oxigen.

Recordeu que l'atmosfera de la nostra Lluna és fina, tènue. Composta principalment per hidrogen, neó i argó. Mentre que el que necessitem els humans és sobretot... oxigen. I ja alguns estan considerant solucions per produir-lo in situ. L'Agència Espacial Europea (ESA) per exemple, però també l'Agència Espacial Australiana i la NASA estan desenvolupant tecnologies capaços d'extreure-la de la regolita lunar, aquesta capa de roques, grava, pedres o pols fina que cobreix la superfície de la Lluna.

Perquè al nostre satèl·lit, trobem molts minerals que contenen oxigen: sílice o òxids de ferro o fins i tot magnesi per exemple. Es troben en una forma original i intacte. No alterada, com a la nostra Terra, per organismes que en pocs milions d'anys, l'haguessin transformat en sòl pròpiament dit.

 Clic per engrandir.
Peu 1: La startup SpaceApplicationsServices va anunciar que estava construint
3 reactors experimentals per millorar el procés de fabricació d'oxigen mitjançant
electròlisi. S'espera enviar la tecnologia a la Luna el 2025 com a part de la missió
d'utilització de recursos in situ de la ESA.
Peu 2: Hi ha prou oxigen al regòlit lunar per mantenir milers de milions de
persones a la Lluna - https://theconversation.com/the-moons-top-

Extracció d'oxigen per electròlisi

Hi hauria, doncs, a la Lluna una formidable reserva d'oxigen. Quina meravella? Bé, segons els investigadors, la regolita està formada per aproximadament, al voltant d'un 45% d'oxigen. Però si tenim en compte només la superfície -perquè encara és difícil saber què hi ha a les roques més profundes- cada metre cúbic de regolita contindria una mitjana d'1,4 tones de minerals. Això és l'equivalent a 630 quilos d'oxigen. Suficient per permetre a una persona respirar durant uns dos anys.

Suposant una profunditat de regolita de al voltant de deu metres, la Lluna podria proporcionar en última instància a vuit mil milions de colons humans suficient oxigen per viure uns 100.000 anys. Una xifra a temperar amb l'eficiència amb què els nostres enginyers podrien extreure oxigen de la regolita. Perquè per recuperar aquest preuat element caldrà mobilitzar molta energia per trencar els vincles estrets que tendeix a forjar. Per electròlisi, per exemple.

A la Terra l'oxigen, que és prou abundant a l'aire que respirem, es veu com un subproducte de l'electròlisi. A la Lluna, es convertiria en el seu producte principal. Els investigadors tenen previst fer que l'operació sigui sostenible basant-se especialment en l'energia solar. Tanmateix, no sembla tan senzill. Perquè abans que es pugui dur a terme l'electròlisi, els òxids metàl·lics que es troben a la Lluna en forma sòlida han de poder convertir-se en una forma líquida. Per la calor, entre d'altres. Es fa a la Terra. Però transportar tot l'equip necessari a la Lluna i fer-lo funcionar allà segueix sent un repte avui.

I ara us convidem a fer un recorregut per la Lluna en 4k Redux. Crèdit: NASA:

La tardor del 2011, la missió Lunar Reconnaissance Orbiter (LRO) va llançar el seu original Tour of the Moon, una animació de cinc minuts que porta l'espectador a una visita virtual del nostre veí més proper a l'espai. Sis anys més tard, el tour ha estat recreat en una resolució 4K impressionant, utilitzant la mateixa trajectòria de la càmera i aprofitant la gran quantitat de dades recollides per LRO durant els anys transcorreguts d'operacions.

El recorregut visita una sèrie de llocs interessants escollits per il·lustrar una varietat de característiques del terreny lunar. Alguns són al costat proper i són familiars per als observadors professionals i aficionats de la Terra, mentre que altres només es poden veure clarament des de l'espai. Alguns són grans i antics (Orientale, Pol Sud-Aitken), altres són més petits i joves (Tycho, Aristarchus). Les zones d'ombra constant a prop dels pols són difícils de fotografiar però més fàcils de mesurar amb l'altimetria, mentre que diversos dels llocs d'aterratge de l'Apol·lo, tots relativament a prop de l'equador, han estat fotografiats amb resolucions de fins a 25 centímetres (10 polzades) per píxel. 

El nou recorregut destaca la composició mineral de l'altiplà d'Aristarchus, les proves de l'existència de gel d'aigua a la superfície a certs punts propers al pol sud i la cartografia de la gravetat a la conca d'Oriental i els seus voltants.

La càmera sobrevola el terreny lunar, apropant-se per veure de prop una varietat de llocs interessants i algunes de les dades de la LRO associades a ells. Inclou els títols de les característiques, les fonts de recerca i la ubicació i escala del centre d'imatges. 

Crèdit video: NASA Scientific Visualization Studio. Visualitzador: Ernie Wright (director) 


Ho he vist aquí.

25/08/2019

Preparant la EEI per rebre els nous vehicles de transport de Boeing i SpaceX

El logo del programa Artemis fa el seu debut a l'espai.

Durant una caminada espacial fora de l'Estació Espacial Internacional el 22 d'agost, l'astronauta Nick Hague va estrenar el logo del programa Artemis a l'espai. Hague i el seu company de tripulació Andrew Morgan van instal·lar el segon Adaptador de Acoblament Internacional al complex per permetre que naus espacials comercials de Boeing i SpaceX transportin astronautes a l'estació.

Clic per engrandir. Crèdit: NASA 

El treball que s'està duent a terme ara està aplanant el camí per al futur. Anem a la Lluna per quedar-nos-hi, l'any 2024. El programa d'exploració lunar Artemis de la NASA enviarà a la primera dona i a un altre home a la superfície de la Lluna d'aquí a cinc anys, i es prepararà per a l'exploració humana de Mart.

Clic per engrandir. Crèdit: NASA
Clic per engrandir. Crèdit SpaceX

Per a més informació sobre els plans d'exploració de Lluna a Mart de la NASA, feu clic aquí.


Ho he vist aquí.

24/08/2019

Què és Artemis?


La NASA s'ha compromès a aterrar astronautes nord-americans, incloent la primera dona i un home, a la Lluna per a l'any 2024. A través del programa d'exploració lunar Artemis de l'agència, s'utilitzaran noves i innovadores tecnologies i sistemes per a explorar més de la Lluna que mai. Col·laborant amb els seus socis comercials i internacionals per establir missions sostenibles pel 2028. I després farem servir el que aprenguem de i al voltant de la Lluna per donar el següent salt gegant: enviar astronautes a Mart.

Per què anar a la Lluna?

Segons la NASA amb el programa Artemis volen:
  • Demostrar noves tecnologies, capacitats i enfocaments de negocis necessaris per a l'exploració futura, incloent Mart.
  • Establir el lideratge nord-americà i una presència estratègica a la Lluna mentre expandim el nostre impacte econòmic global en els Estats Units.
  • Ampliar les nostres associacions comercials i internacionals.
  • Inspirar a una nova generació i fomentar les carreres en STEM.
Clic per engrandir. Imatge artística del coet del Sistema de Llançament Espacial i
de la càpsula Orió preparats per al llançament. Crèdit: NASA

 Com  hi arribaran?

El nou i poderós coet de la NASA, el Sistema de Llançament Espacial (SLS, per les sigles en anglès), enviarà astronautes a bord de la nau espacial Orió un quart de milió de milles des de la Terra fins a l'òrbita de la Lluna. Els astronautes atracaran Orió al Gateway, on viuran i treballaran al voltant de la Lluna. La tripulació realitzarà expedicions des del Gateway a la superfície de la Lluna en un nou sistema d'allunatge per humans abans de tornar al seu lloc orbital. La tripulació tornarà a la Terra a bord de l'Orió.

 Clic per engrandir. Imatge conceptual del Gateway. Crèdit NASA

Quan hi arribaran?

Abans del retorn humà, enviaran un seguit d'instruments científics i demostracions de tecnologia a la superfície de la Lluna mitjançant lliuraments comercials al nostre satèl·lit.

La NASA enviarà dues missions al voltant de la Lluna per provar els seus sistemes d'exploració de l'espai profund. La NASA està treballant per llançar Artemis 1 el 2020, un vol no tripulat per provar la nau espacial SLS i Orió juntes. Artemis 2, el primer vol de SLS i Orió amb tripulació, serà llançat el 2022. La NASA aterrarà astronautes a la Lluna el 2024 en la missió Artemis 3 i aproximadament un cop l'any a partir de llavors.

Què hi faran allà?

Mentre que Mart continua sent per la NASA l'objectiu a l'horitzó, han posat les seves mires primer a explorar tota la superfície de la Lluna amb exploradors humans i robòtics. Enviaran astronautes a nous llocs, començant pel Pol Sud de la Lluna. A la Lluna, tenen previst fer:
  • Trobar i utilitzar l'aigua i altres recursos crítics necessaris per a l'exploració a llarg termini.
  • Investigar els misteris de la Lluna i aprendre més sobre el nostre planeta i l'univers.
  • Aprendre a viure i operar en la superfície d'un altre cos celeste on els astronautes estan a només tres dies de casa.
  • Demostrar les tecnologies que necessitem abans d'enviar astronautes en missions a Mart, que poden durar fins a tres anys, comptant l'anada i tornada.
Clic per engrandir. Crèdit: NASA

Anar cap endavant a la Lluna serà un moment brillant per a la nostra generació. Aquest moment et pertanyerà a tu, a la generació Artemis!. Esteu preparats?

D'on ve el nom d'Artemis?

D'Artemisa, que era la germana bessona d'Apol·lo i deessa de la Lluna en la mitologia grega. Ara, ella personifica el nostre camí a la Lluna com el nom del programa de la NASA per tornar als astronautes a la superfície de la Lluna l'any 2024, incloent a la primera dona i un altre home. Quan aterrin, els nostres astronautes posaran un peu a on cap humà hi ha estat abans: el Pol Sud de la Lluna.

Anem a la Lluna, a quedar-nos-hi l'any 2024, i així és com ho farem. Un agraïment
especial a William Shatner per prestar la seva veu a aquest projecte.
Per saber més sobre els plans de Lluna a Mart de la NASA, feu un clic aquí. Crèdit: NASA


Ho he vist aquí.