A les pendents de les muntanyes i cràters de Mart s’enganxa allò que sembla mel que flueix, coberta de pols i congelada en el temps. En realitat, aquestes característiques són glaceres increïblement lentes, i es pensava que el seu contingut era principalment roca envoltada d’alguna forma de gel.
Els treballs dels últims 20 anys han demostrat que almenys algunes d’aquestes glaceres són principalment gel pur amb només una capa fina de roca i pols, però segons un nou article publicat a Icarus, les glaceres de tot el planeta en realitat contenen més del 80% de gel d’aigua, un descobriment important. En definitiva, això significa que els dipòsits de gel glacial de Mart són gairebé purs a tot el món, proporcionant una comprensió més clara de la història climàtica de Mart i un recurs potencial per a futures utilitzacions.
L’article va ser liderat per Yuval Steinberg, un recent graduat de l’Institut de Ciència Weizmann, amb seu a Israel. Els dos coautors, Oded Aharonson i Isaac Smith, són científics principals del Planetary Science Institute, amb seu a Tucson, i tenen càrrecs docents a l’Institut de Ciència Weizmann i a la Universitat de York, respectivament.
“Aquest estudi destaca com els programes de la NASA estan avançant la ciència no només als Estats Units, sinó també arribant a estudiants de tot el món,” va dir Aharonson.
Clic a la imatge per engrandir. Els cinc llocs que l’equip va investigar per avaluar la puresa de les glaceres. El fet que aquests llocs dispersos continguessin una proporció similar de gel i roca implica que Mart va experimentar o una glaciació generalitzada o múltiples glaciacions amb propietats similars, segons l’equip. Crèdit: Steinberg et al.
Observant sota el vel cobert de pols
Mentre revisaven investigacions passades, l’equip va adonar-se ràpidament que, en quant a l’anàlisi de glaceres cobertes de runa, tot era un territori desconegut.
“Diferents tècniques havien estat aplicades pels investigadors a diversos llocs, i els resultats no es podien comparar fàcilment,” va dir Smith. “Un dels llocs del nostre estudi mai havia estat estudiat, i en dos dels cinc llocs que vam utilitzar, només s’havia completat una anàlisi parcial abans”.
Per això, l’equip va decidir estandarditzar com s’analitzen aquestes glaceres cobertes de runa. Es van centrar en mesurar la seva propietat dielèctrica (una mesura de com de ràpid es mouen les ones de radar a través d’un material) i el seu tangent de pèrdua (una mesura de com de ràpid es dissipa l’energia de l’ona de radar en un material). A partir d’això, els investigadors poden inferir la proporció de roca i gel dins d’una glacera. Això no es pot veure només amb l’observació visual de les superfícies cobertes de pols i roca.
També van identificar una altra àrea a Mart on el SHARAD, que significa SHAllow RADar, l’instrument de radar superficial a bord de l’Orbitador de Reconeixament de Mart (Mars Reconnaissance Orbiter) podria fer aquestes anàlisis. Això els va permetre estudiar un total de cinc llocs repartits per tot el planeta vermell, facilitant una comparació global.
Es van sorprendre al descobrir que totes les glaceres, fins i tot en hemisferis oposats, tenen gairebé les mateixes propietats.
“Això és important perquè ens diu que els mecanismes de formació i preservació són probablement els mateixos a tot arreu" va dir Smith. “A partir d'això, podem concloure que Mart va experimentar una glaciació generalitzada o múltiples glaciacions que tenien propietats similars. I, en reunir per primera vegada aquests llocs i tècniques, vam poder unificar la nostra comprensió d'aquest tipus de glaceres”.
Conèixer la puresa mínima d'aquestes glaceres beneficia la comprensió científica dels processos que les formen i les conserven. A més, ajuda a l'hora de planificar una futura exploració humana de Mart, quan l'ús de recursos locals, com l'aigua, esdevé crític per a la missió.
A continuació, l'equip buscarà glaceres addicionals per afegir la seva comparació global i consolidar la seva comprensió d'aquests misteris coberts de pols.
Ho he vist aquí.
