Fer que els codis secrets siguin irrompibles és un vell somni dels professionals de la seguretat. Des de l'Antiguitat, la gent ha inventat sistemes manuals i després mecànics abans de la revolució electrònica. En aquest dossier descobriu la criptologia i els seus usos, des del xifratge tradicional fins a l'ús d'ordinadors, inclòs el xifratge RSA.
Tan bon punt l'escriptura permetia conservar i transmetre les traces dels seus coneixements, calia trobar maneres de fer que la informació continguda en els missatges escrits fos inaccessible per a aquells a qui no estava destinada. Des de l'Antiguitat i les substitucions alfabètiques, les tècniques de codificació van agafar una altra dimensió amb l'arribada dels ordinadors i les tecles complexes de xifratge RSA.
Com va aparèixer el càlcul en el que avui anomenem "el xifrat", que va donar lloc a la idea de les màquines de xifrat, primer mecàniques, després electromecàniques, finalment electròniques i miniaturitzades en targetes intel·ligents? On intervé l'adversari, el soci obligatori del joc criptològic, sense el qual la seguretat no es pot assegurar en definitiva? Quina va ser l'aportació de la informàtica, és a dir, la mecanització del càlcul, i la seva estreta vinculació amb la teoria de la computabilitat que classifica els problemes segons la seva dificultat de resolució?
Aquest dossier, que conté diversos extractes del llibre, recorre la història d'aquesta tècnica, dóna alguns exemples del seu ús i discuteix el seu potencial. En definitiva, les claus per desentranyar dos o tres dels seus misteris.
El lector podrà descobrir en aquest dossier, a través d'una selecció de preguntes relacionades amb aquest fascinant camp de la criptologia, alguns mètodes tradicionals, utilitzats en la història o la literatura, que sempre han fet les delícies dels amants dels trencaclosques i dels enigmes. També descobrirà un sistema absolutament segur, que data de principis del segle XX, i que encara avui es considera indecodificable.
Es donarà alguns aclariments sobre la revolució que es va produir a mitjans dels anys setanta, quan es va inventar la paradoxa de la clau pública. Finalment, els universos virtuals d'Impagliazzo, cadascun amb la criptografia que li és específic, i quin progrés científic el farà real o el farà desaparèixer, donant llum a les qüestions molt actuals de la teoria criptogràfica.
