Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SpaceX. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SpaceX. Mostrar tots els missatges

08/03/2025

Quines són les estrelles més brillants del cel?


Clic a la imatge per engrandir. Les constel·lacions icòniques del cel d'hivern sobre l'horitzó occidental i nord-oest. Sírius, l'estrella més brillant del cel, és visible a l'esquerra. Betelgeuse, a Orió (visible a la dreta de Sírius), és la novena estrella més brillant. Rigel, també a Orió (aquí sota l'horitzó) és la sisena estrella més brillant del cel de la Terra. Crèdit: Sebastian Voltmer, Fotolia.
 

 La contaminació lumínica extingirà les estrelles?  En poques dècades, la llum artificial s'ha convertit en una causa de contaminació. No només amenaça amb extingir les nostres estrelles. Però també té un impacte important en la biodiversitat. Sobretot perquè aviat ja no podria venir exclusivament de terra. Crèdit: Futura Planète.


[Text vídeo: La contaminació lumínica extingirà les estrelles? Una mica com els diamants, pensem que les estrelles son eternes. Però avui la contaminació lumínica amenaça d'apagar la seva brillantor, en particular, per l'enllumenat públic de les grans ciutats. Més del 80% de la població mundial està privada ara del meravellós espectacle d'una nit fosca i estrellada. A Europa i als Estats Units, el cel del 99% de la població a agafat un tint ataronjat, com d'un crepuscle permanent. Al 2009 la contaminació lumínica passa a ser a França una molèstia mediambiental social. Sense parlar del sobre-consum elèctric que això representa. La contaminació lumínica afecta a la biodiversitat: Desorienta a les tortugues marines, desestabilitza als pol·linitzadors nocturns com els ratpenats, desvia les aus migratòries. També afavoreix a certes flors a l'autofecundació i retarda la pèrdua de fulles dels arbres.

La contaminació lumínica pertorba també el nostre cicle hormonal i el nostre son, fent créixer els risc de tenir càncer. Una situació que podria empitjorar amb la multiplicació de bombetes led, que emeten una llum blava a la que els humans som molt sensibles. I amb l'augment constant de la superfície del planeta il·luminada artificialment: més d'un 2,2% anual entre 2012 i 2016, amb una intensitat que augmenta en paral·lel en més d'un 1,8%.

Niue, un petita illa del sud de l'Oceà Pacífic, el Pic de Midi als Pirineus, i també el Parc Nacional del Mont Mégantic, tots aquest llocs tenen en comú un estatut com a Reserva Internacional de Cel Estrellat (Dark-Sky Preserve), un estatut concedit per la qualitat de les seves nits i les polítiques de lluita contra la contaminació lumínica que es realitzen. Perquè de solucions n'hi han: Un enllumenat públic suau i raonable, orientat cap al terra i limitat a certs llocs i horaris, podria ajudar a disminuir d'un 25% a un 75% les molèsties!
 
Però hi ha alguns projectes que amenacen d'enterbolir aquestes mesures: La start-up russa StartRocket que s'ha de tenir en compte, ja que vol transformar el cel estrellat en un plafó publicitari gegant, gràcies a satèl·lits de la mida d'una caixa de sabates!, igualment el de la societat japonesa ALE, que preveu provocar pluges d'estels artificials. O també el posat en marxa per la societat americana SpaceX: La superfície dels satèl·lits Starlink reflectant la llum del Sol, afectarien a les observacions dels telescopis terrestres "Zero preocupacions, és la meva predicció. Prendrem mesures correctores si estem per sobre del zero", diu Elon Musk fundador de SpaceX. Malgrat el discurs tranquil·litzador d'en Elon Musk, i dels assaigs implementats per SpaceX per enfosquir els satèl·lits, els astrònoms planejent presentar una denúncia davant la Cort Internacional de Justícia per atemptat al patrimoni mundial].

A ull nu, els humans poden veure fins a 3.000 estrelles en condicions òptimes (cel clar, sense contaminació lumínica). Entre elles, estrelles molt brillants de diferents colors. Alguns són més visibles que altres perquè estan més a prop o perquè desprenen molta calor. Descobriu les estrelles més brillants del cel de la Terra.

L'estrella més brillant del cel és, per descomptat, el Sol, la més propera a nosaltres (150 milions de quilòmetres, o 8 minuts llum) i la que gira la Terra. Però, a part del Sol, que s'ha tornat tan familiar que gairebé ens oblidem d'incloure'l en el rànquing de les estrelles més brillants, quines irradien més al cel de la Terra?

Sírius "el foc", l'estrella més brillant del cel

Tant al cel del nord com al del sud, Sírius es troba al primer graó del podi. Impossible perdre'l en una tarda preciosa.hivern, brilla amb tots els colors per sobre de l'horitzó sud, a la constel·lació del Ca Major. Per sobre d'ella, el caçador Orió que ella acompanya. El seu nom grec Seiros significa "l'ardent". De fet, a l'antiguitat, el seu ortus helíac (abans de la sortida del sol) va coincidir amb el solstici d'estiu, els dies més calorosos de l'any a Egipte i el moment en que el Nil estava en inundació. Molt important per als antics egipcis, l'estrella, associada a la deessa Isis, també va marcar l'inici de l'any. L'expressió "onada de calor" prové del llatí canícula (gosset) en concordança amb la presència de l'estrella durant els períodes d'alta calor.


Clic a la imatge per engrandir. Sírius, l'estrella més brillant del cel. Crèdit: Akira Fuji

La brillant Sírius mostra una magnitud aparent de -1,46. A només 8,6 anys llum de distància, és la cinquena estrella més propera al nostre sistema solar.  Alpha Canis Majoris (α Canis Majoris) és una estrella doble. Però el seu company és impossible de distingir a l'ull nu. Amb el doble de masses del Sol, Sírius A domina Sírius B, que per la seva banda, és una nana blanca la resta d'un sol, la primera que s'ha descobert.

La segona estrella més brillant del cel

Canopus és la segona estrella més brillant del cel. La seva magnitud aparent és de -0,72. Es troba aproximadament a 36° al sud de Sírius, a la constel·lació de la Quilla. Per veure-ho, a l'hemisferi nord, ha de ser inferior a 37° latitud. L'estrella era adorada pels antics egipcis. Estrella super gegant i de color groc-blanc i a uns 310 anys llum de distància, Canopus és 65 vegades més gran que el nostre Sol (al centre del Sistema Solar, s'estendria fins a tres quartes parts del Sol a Mercuri) i 15.000 vegades més brillant que ell (si la poguéssim veure de prop).


Fem zoom sobre Sírius A i el seu acompanyant, la nana blanca Sírius B. Crèdit: ESA, Hubble, Akira Fujii, DSS2

Les 10 estrelles més brillants del cel

Aquí teniu les 10 estrelles més brillants del cel, a part del Sol, i les constel·lacions a les quals pertanyen, la seva magnitud aparent i la seva distància a la Terra.

- Sírius. Constel·lació: Ca Major (especialment visible al vespre a l'hivern); distància: 8,6 anys llum; magnitud aparent: -1,46.
- Canopus. Constel·lació: La Quilla; distància: 310 anys llum; magnitud aparent: -0,72.
- Arcturus. Constel·lació: Bover (especialment visible al vespre a l'estiu); distància: 36 anys llum; magnitud aparent: -0,04.
- Alpha Centauri (més precisament  Alpha Centauri A ). Constel·lació: Centaure; distància: 4,3 anys llum; magnitud aparent: -0,01.
- Vega. Constel·lació: Lira (especialment visible al vespre a l'estiu); distància: 25 anys llum; magnitud aparent: +0,03.
- Rigel. Constel·lació: Orió (especialment visible al vespre a l'hivern); distància: 630 anys llum; magnitud aparent: +0,12.
- Proció. Constel·lació: Ca Menor (especialment visible al vespre a l'hivern); distància: 11 anys llum; magnitud aparent: +0,38.
- Achernar. Constel·lació: Eridà; distància: 139 anys llum; magnitud aparent: +0,54.
- Betelgeuse. Constel·lació: Orió (especialment visible al vespre a l'hivern); distància: 500 anys llum; magnitud aparent: +0,56.


Ho he vist aquí.

09/12/2023

Comparació de la mida dels humans amb la del coet Starship

La nau estel·lar Starship de SpaceX, utilitzada en el seu segon llançament, té una alçada de 121 metres i un diàmetre de 9 metres. Per posar-ho en perspectiva, un ésser humà mitjà, d'1,75 metres d'alçada, es veu significativament empetitit per la mida de la Starship. L'alçada del coet és gairebé 70 vegades superior a la d'un ésser humà mitjà.


Crèdit video: @teslaownerssv


Clic a la imatge per engrandir.  La Starship a la plataforma de llançament. Crèdit: Space X.




Ho he vist aquí.

01/07/2023

Missió Euclid; Posant llum a la foscor


Clic a l'imatge per engrandir. Recreació artística del telescopi Euclid de la ESA. ESA. Agraïments: Treball realitzat per ATG sota contracte per a l'ESA., CC BY-SA 3.0 IGO

Avui l'Agència Espacial Europea (ESA) posarà en òrbita la missió Euclid des del Cap Canaveral a Florida.

La missió Euclid de l'ESA està dissenyada per treure a la llum el costat fosc de l'Univers. Basant-se en la manera com les galàxies giren i orbiten entre si, i en la manera com l'Univers s'expandeix, els astrònoms creuen que dues entitats invisibles dominen la composició del nostre cosmos. Aquests misteriosos components els anomenem matèria fosca i energia fosca, però fins ara no hem pogut detectar cap dels dos directament, només inferir la seva presència a partir dels efectes que tenen a l'Univers en general.

Per comprendre millor què poden ser la matèria i l'energia fosques, necessitem una missió que pugui revelar més de prop quins efectes han tingut a les galàxies, els cúmuls de galàxies i la pròpia expansió de l'Univers. Euclid és aquesta missió.


Euclid, la missió de la ESA al desconegut. Crèdit: ESA, ESA/ATG medialab.

La missió Euclid de l'ESA crearà un mapa tridimensional de l'Univers, on la tercera dimensió representa el temps. Com més lluny es trobi una galàxia, més temps haurà trigat la seva llum a arribar fins a nosaltres i, per tant, abans la veurem a la història còsmica. Observant milers de milions de galàxies a una distància de 10.000 milions d'anys llum, els científics podran traçar la posició i la velocitat de les galàxies al llarg d'immenses distàncies i de la major part de la història còsmica, i rastrejar la manera en que l'Univers s'ha expandit durant aquest temps. L'extraordinària òptica d'Euclides també revelarà distorsions subtils en l'aparença de les galàxies.

A partir d'aquesta abundància de dades noves, els astrònoms podran inferir les propietats de l'energia i la matèria fosques amb més precisió que mai. Això ajudarà els teòrics a precisar la naturalesa d'aquests misteriosos components i a desenvolupar una comprensió refinada de com es comporta la gravetat a les distàncies més grans.


Clic a l'imatge per engrandir. Fase de muntatge de l'Euclid. Crèdit: ESA

Després de ser fixat a l'adaptador Falcon 9 de SpaceX, el divendres 23 de juny, Euclid va ser muntat sobre el Payload Attach Fitting (PAF-Muntatge de càrrega útil). Abans del llançament, Euclid sobre el PAF serà encapsulat al coet Falcon 9. Euclid, la nova missió cosmològica de l'ESA, es prepara per al seu enlairament amb data de llançament prevista per a l'1 de juliol de 2023 des de Cap Canaveral, a Florida (EUA).

La missió Euclid de l'ESA està dissenyada per explorar l'univers fosc i desvetllar el gran misteri còsmic de la matèria i l'energia fosques. El telescopi espacial crearà el mapa tridimensional més gran i més precís de l'Univers a través de l'espai i el temps, observant milers de milions de galàxies fins a una distància de 10.000 milions d'anys llum, en més d'un terç del cel. Traçarà com s'ha expandit l'Univers i com es distribueix l'estructura a gran escala a l'espai i al temps, i revela més informació sobre el paper de la gravetat i la naturalesa de l'energia i la matèria fosques.



Ho he vist aquí i aquí.

20/12/2021

Un nou i prometedor propulsor elèctric de iode supera una prova clau en òrbita

Els propulsors elèctrics que utilitzen iode com a propulsor podrien arribar aviat a moltes naus espacials.

Un nou propulsor elèctric que llança iode ha estat provat amb èxit en òrbita, una fita que podria ajudar a aconseguir motors molt més petits, senzills, barats i de més rendiment per a satèl·lits i naus espacials, segons informa un nou estudi.

 Clic per engrandir. Vista cap avall d'un model de vol amb el sistema de propulsió elèctrica
de iode NPT30-I2 disparant en una càmera de buit. (Crèdit: ThrustMe)

Els coets convencionals utilitzen reaccions químiques per impulsar la propulsió. En contrast, els propulsors elèctrics produeixen empenta mitjançant l'ús d'energia elèctrica per accelerar propulsors com a ions carregats elèctricament lluny d'una nau espacial.  

La propulsió elèctrica genera molta menys embranzida que els coets químics, per la qual cosa és massa feble per llançar una nau espacial des de la superfície de la Terra. Però els propulsors elèctrics són molt eficients en la producció d'empenta, atesa la petita quantitat de propulsor que porten. Això els fa molt útils per a les naus espacials que ja són a l'espai.

Actualment, el gas xenó és el preferit per als propulsors elèctrics. Tot i això, el xenó és escàs, ja que constitueix menys d'una part per cada 10 milions a l'atmosfera terrestre. També és car, ja que costa uns 3.000 dòlars per 1 quilo. A més, el gas requereix voluminosos tancs pressuritzats, així com complexes xarxes de canonades, vàlvules i bombes per transportar-lo per un sistema de propulsió.

Una possible alternativa al xenó que els investigadors han explorat els darrers 20 anys és el iode, el mateix element que sovint s'envasa amb la sal de taula i s'utilitza com a antisèptic. El iode és més barat i abundant que el xenó i es pot emmagatzemar sense pressió com un sòlid que es transforma directament en gas quan s'escalfa, cosa que permet una miniaturització i simplificació significatives. Investigacions anteriors han demostrat que els propulsors elèctrics que utilitzen iode poden ser més eficients. Ara els científics han llançat per primer cop a l'espai un propulsor elèctric a força de iode i han demostrat que pot ajudar a propulsar una nau espacial en òrbita. que els que fan servir xenó en proves a terra.

Tot i això, el iode presenta els seus propis desafiaments quan es tracta de la propulsió. Per exemple, el iode és molt corrosiu, fet que suposa un perill potencial per a l'electrònica i altres sistemes a bord de les naus espacials. A més, les vibracions durant el llançament i el moviment de la nau una vegada en òrbita poden fer que el iode sòlid es trenqui a trossos, cosa que pot danyar el sistema de propulsió, entre d'altres problemes. 

Ara els científics han llançat per primer cop a l'espai un propulsor elèctric a força de iode i han demostrat que pot ajudar a propulsar una nau espacial en òrbita.

Clic per engrandir. Vista lateral d'un model de vol del sistema de propulsió elèctrica de
iode NPT30-I2 disparant en una càmera de buit. (Crèdit de la imatge: ThrustMe)


"Demostrem que el iode es pot utilitzar amb seguretat a l'espai, aportant una opció per als sistemes de propulsió a bord fins i tot de les naus espacials més petites", va dir l'autor principal de l'estudi, Dmytro Rafalskyi, director tècnic i cofundador de l'empresa de propulsió espacial ThrustMe, que té la seu a prop de París.

El nou propulsor elèctric, el NPT30-I2 de ThrustMe, cap en un sol paquet d'uns 10x10x10 centímetres mida i uns 1,2 kg de massa. Va servir com a sistema de propulsió per a un cubesat de 44 lliures (20 kg), el satèl·lit Beihangkongshi-1 operat per la companyia de satèl·lits xinesa Spacety, que es va llançar a l'espai en un coet Long March 6 el 6 de novembre de 2020.

Les estacions de radar a terra van confirmar que el NPT30-I2 va ajudar el satèl·lit en miniatura a maniobrar en òrbita. En total, el nou propulsor va emetre glopades de iode que van augmentar l'altitud del cubesat en més de 3 quilòmetres. 

Les noves troballes demostren que el iode no només és un propulsor viable, sinó que a més pot aconseguir una propulsió gairebé un 50% més eficient que el xenó, degut a factors com que el iode és més fàcil d'electrificar que el xenó. L'empresa ha obert una línia de producció per a aquests nous propulsors i ja n'ha lliurat més de 10 a fabricants de satèl·lits de tot el món, va dir Rafalskyi. 

"El nostre equip, format per uns 10 enginyers i alguns doctors, ha aconseguit una cosa que ha estat un somni de la comunitat de la propulsió durant dècades", va dir Rafalskyi.

Clic per engrandir. Imatge del NPT30-I2. Crèdit: ThrustMe

Per fer front al problema de la corrosió, els científics van desenvolupar ceràmiques i polímers per protegir els components metàl·lics del satèl·lit. Per evitar que el iode es trenqui, el van reforçar incrustant els vidres de iode en un bloc de ceràmica porosa.

"Som pioners en l'ús del iode, però això no vol dir que no animem els altres a passar-se a aquest propulsor", va dir Rafalskyi. "Som molt oberts pel que fa als resultats de les nostres investigacions, i esperem veure com cada cop més fabricants de propulsors es passen al iode". 

El nou propulsor podria ajudar els petits satèl·lits i les grans xarxes de satèl·lits, com la megaconstel·lació Starlink de SpaceX, a fer maniobres a l'espai, com evitar col·lisions, mantenir-se en òrbita i canviar d'una òrbita a una altra. 

"Actualment, la majoria dels satèl·lits més petits no tenen cap opció de propulsió degut a la complexitat, el cost i els riscos associats a l'ús de sistemes de propulsió estàndard", va dir Rafalskyi. "El iode permet una potent propulsió fins i tot per als satèl·lits més petits a causa de les propietats inherents al iode. La maniobrabilitat a l'espai es fa accessible a qualsevol usuari, incloses les universitats i les petites empreses emergents".
 
"En el futur, els investigadors volen ampliar la seva investigació per abastar grans satèl·lits en òrbita terrestre, així com missions a l'espai profund", va dir Rafalskyi.

Els científics detallen les seves troballes al número del 18 de novembre de la revista Nature.

 

Ho he vist aquí.

03/10/2021

La constel·lació Starlink es podria utilitzar per a la navegació GPS

 Els satèl·lits de banda ampla Starlink de SpaceX es podrien utilitzar per a la navegació GPS.

Clic a la imatge per engrandir. La flota de satèl·lits d’Internet SpaceX Starlink es veu preparada per al seu desplegament en òrbita en aquesta imatge des del llançament del 24 de maig de 2019. Crèdit imatge superior: SpaceX.

Els satèl·lits Starlink de SpaceX es poden utilitzar per a la navegació i el posicionament global, a més de la seva funció principal d'Internet de banda ampla, tal com suggereix un nou estudi de recerca. 

Investigadors d’enginyeria externs a SpaceX van trobar una manera d’utilitzar els senyals de la constel·lació Starlink per a la navegació de manera similar a les capacitats que ofereixen els satèl·lits de posicionament global (GPS), que s’utilitzen als Estats Units i a diversos altres països. L'estudi representa la primera vegada que Starlink va ser utilitzat per a la navegació per investigadors fora de SpaceX, van afirmar els membres de l'equip. 

Els investigadors van triangular els senyals de sis satèl·lits Starlink per fixar-se en una ubicació de la Terra amb una precisió inferior als vuit metres, segons va informar l'equip en un comunicat. Això és bastant comparable a les capacitats GPS típiques d’un telèfon intel·ligent, que sol localitzar el vostre lloc a la Terra a menys de 4,9 m, segons les condicions.


Ho he vist aquí.

03/09/2021

Acostant-se a la Estació Espacial

Clic per engrandir. Crèdit: NASA

En aquesta imatge del 30 d'agost de 2021, el vehicle de càrrega Dragon de SpaceX s'acosta a l'Estació Espacial Internacional per a un acoblament autònom a l'adaptador de l'acoblament davanter del mòdul Harmony.

Aquesta va ser considerada la Imatge de Dia per la NASA pel 2 de setembre del 2021.


Ho he vist aquí.

12/12/2020

La Crew Dragon de Space X s'aproxima a l'estació espacial.

Clic per engrandir. La Crew Dragon aproximant-se a la EEI. Crèdit: NASA

El dilluns 16 de novembre de 2020, la Crew Dragon de Space X va arribar a l’estació espacial internacional per acostar-se, portant els astronautes de la NASA  Michael Hopkins, Victor Glover, Shannon Walker i l’astronauta de l’Agència d’Exploració Aeroespacial (JAXA) del Japó Soichi Noguchi. En aquesta espectacular imatge, la sonda Crew Dragon s’acosta a l’estació espacial a on hi va atracar a les 23:01 hora de la costa est del USA.

Aquest imatge va ser considerada la imatge del dia per la NASA el 18 de novembre del 2020.


Ho he vist aquí

01/06/2020

Els astronautes de la NASA es van enlairar des d'Amèrica amb el vol històric del SpaceX Crew Dragon

Clic per engrandir. Un coet SpaceX Falcon 9 que incorpora la nau espacial Crew Dragon de la
companyia SpaceX ha estat llançat des del Complex de Llançament 39A cap a la missió
SpaceX Demo-2 de la NASA a l'estació espacial internacional (EEI) amb els astronautes
de la NASA Robert Behnken i Douglas Hurley a bord, el dissabte 30 de maig de 2020,
al Centre Espacial Kennedy de la NASA Centre a Florida. La missió Demo-2 és el primer
llançament amb astronautes de la nau espacial SpaceX Crew Dragon i del coet Falcon 9
cap a l'Estació Espacial Internacional com a part del programa de tripulació comercial de
l'agència. El vol de prova serveix com a demostració de punta a extrem del sistema de
transport de tripulació de SpaceX. Behnken i Hurley es van llançar a les 15: 00h EDT
el dissabte 30 de maig des del complex de Llençament 39A del Centre Espacial Kennedy.
Una nova era del vols espacials humans s’inicia ja que els astronautes nord-americans
tornen a ser llançats sobre un coet nord-americà, des del sòl nord-americà fins a l’òrbita
baixa de la Terra per primera vegada des de la conclusió del Programa dels Transbordadors
Espacials el 2011. Crèdits: NASA / Bill Ingalls

La família de vehicles de llançament i naus espacials de SpaceX va ser dissenyada des del principi per portar els humans a l'òrbita de la Terra, la Lluna, Mart i més enllà.

Després d'aplaçar-se el llançament del dimecres 27 de maig, SpaceX va fixar com a objectiu el dissabte 30 de maig per al llançament de la segona missió de demostració (Demo-2) de la Crew Dragon des del Complex de Llançament 39A (LC-39A) al Centre Espacial Kennedy de la NASA a Florida. Aquest vol de prova amb els astronautes de la NASA Bob Behnken i Doug Hurley a bord de la nau espacial Dragon retornarà els vols espacials humans als Estats Units.

La finestra de llançament instantani es va obrir a les 03:22 p.m. EDT, o 19:22 UTC, amb una oportunitat de llançament opcional disponible el diumenge 31 de maig a les 3:00 p.m. EDT, o 19:00 UTC. Podeu visualitzar el vídeo següent per saber els moments més importants de la missió i algunes imatges dels astronautes dins de la EEI.



Les maniobres. Acoblament

Un cop en òrbita, la tripulació i el control de la missió SpaceX ha de verificar que la nau espacial funciona segons el previst, provant els sistemes de control ambiental i de suport a la vida, els propulsors de maniobra i els sistemes de control tèrmic, entre altres coses. El Crew Dragon realitzarà una sèrie de maniobres per posicionar-se per a la trobada i acoblament amb l'Estació Espacial Internacional.

La nau espacial està dissenyada per fer això de manera autònoma, però els astronautes a bord de la nau espacial i l'Estació Espacial han vigilat diligentment l'acostament i l'acoblament i podien prendre el control de la nau espacial si calia.

Fases del vol d'anada. Clic per engrandir.

Les Maniobres. Retorn

A la fi de la missió, la tripulació del Dragon es desacoblarà autònomament amb els dos astronautes a bord de la nau espacial i sortirà de l'Estació Espacial. Després de desfer-se del contenidor i portar a terme la seva crema en òrbita, que dura aproximadament 12 minuts, Dragon tornarà a entrar en l'atmosfera de la Terra.

Després de l'amaratge a la costa atlàntica de Florida, Dragon i els astronautes seran recuperats ràpidament per la nau de recuperació Go Navigator de SpaceX i tornaran a Cap Canaveral.

Clic per engrandir. Fases del vol de tornada

Objectius de la missió

La missió Demo-2 és la gran prova final abans que el programa de tripulació comercial de la NASA certifiqui Crew Dragon per a missions operatives de llarga durada a l'estació espacial. Com a prova de vol final de SpaceX, validarà tots els aspectes del seu sistema de transport de tripulació, incloses les naus espacials Crew Dragon, els espais espacials, el vehicle de llançament Falcon 9, el complex de llançament 39A i la capacitats operativa.

Mentre es dirigeixen a l'estació, Behnken i Hurley prendran el control de Crew Dragon per a dues proves de vol manuals, demostrant la seva capacitat per controlar la nau espacial en cas que es produeixi un problema amb el vol automatitzat de la nau espacial. El dissabte 30 de maig, mentre la nau espacial feia camí, la tripulació va provar el seu balanceig, capcineig i virada. Quan el Crew Dragon es trobava aproximadament a un quilòmetre (0,6 milles) per sota de l'estació i es desplaçava cap a l'eix de l'acoblament, la tripulació va realitzar comprovacions manuals en òrbita del sistema de control per si  cas fos necessari fer-.ho.

 Clic per engrandir. Crèdit: SpaceX

Per a missions operatives, Crew Dragon podrà llançar fins a quatre tripulants alhora i transportar més de 220 lliures de càrrega (gairebé 100 kg), permetent un nombre més gran de tripulants a bord de l'estació espacial i augmentant el temps dedicat a la investigació en l'únic entorn de microgravetat, a més de tornar amb més ciència a la Terra.

El Crew Dragon que s’utilitza per a aquesta prova de vol pot romandre en òrbita uns 110 dies i la durada específica de la missió es determinarà un cop a l’estació i en funció de la disposició del proper llançament de la tripulació comercial. La nau espacial Crew Dragon operacional ha de ser capaç de romandre en òrbita almenys 210 dies com a requisit de la NASA.

Al final de la missió, Behnken i Hurley s’embarcaran a la Crew Dragon, que després es desbloquejarà de forma autònoma, sortirà de l’estació espacial i tornarà a entrar a l’atmosfera terrestre. Després d'amarar a la costa atlàntica de Florida, la tripulació serà recollida pel vaixell de recuperació SpaceX i retornada al moll de Cap Canaveral.

 Clic per engrandir. Crèdit: NASA, SpaceX

El Programa de tripulació comercial de la NASA treballa amb SpaceX i Boeing per dissenyar, construir, provar i operar sistemes de transport humans segurs, fiables i rendibles a òrbita baixa de la Terra. Les dues companyies es concentren en missions de proves, incloses demostracions del sistema d’avortament i proves de vol de la tripulació, per davant de volar regularment missions tripulades cap a l’estació espacial. Les dues empreses de vols amb tripulació serà la primera vegada en la història de la NASA, que envia astronautes a l’espai en sistemes propietat, construïts, provats i operats per empreses privades.

Obteniu més informació sobre el programa de Crew Comercial de la NASA fent un clic aquí.

 Clic per engrandir.

Ho he vist aquí i aquí.

24/05/2020

SpaceX: El primer vol tripulat de Crew Dragon tindrà lloc el 27 de maig

Imatge artística de la capsula espacial Crew Dragon atracada a la estació Espacial
Internacional. Crèdit: Space X

El 27 de maig, la NASA tornarà a llançar astronautes nord-americans a bord d'un llançador nord-americà des de sòl nord-americà, va tuitejar Jim Bridenstine, administrador de l'agència espacial. Nou
anys després de la retirada de les llançadores espacials el juliol del 2011, SpaceX torna a posar en marxa els vols tripulats nord-americans i esdevé la primera empresa privada capaç d’enviar els homes a l’espai. 

La NASA ha anunciat amb cert orgull que SpaceX realitzarà el seu primer vol tripulat el 27 de maig amb destinació a la Estació Espacial Internacional. A bord de la Crew Dragon, els astronautes Robert Behnken i Douglas Hurley, que ja han volat dues vegades en un transbordador. L’enlairament està previst per al 27 de maig a les 16: 32h (20:32 GMT ) des del complex de llançament 39A al Kennedy Space Center, la mateixa ubicació d'on sortien les missions Apol·lo del programa llunar de la NASA. 

Els dos astronautes nord-americans s'incorporaran al complex orbital per a una missió la durada de la qual encara no s'ha especificat. De moment, es parla d’una missió breu, però la NASA podria decidir allargar-la per facilitar el treball de la tripulació a bord de l’Estació. 

Actualment, després del retorn a la Terra el 6 de febrer d’Alexander Skvortsov, Christina Koch i l’astronauta de la ESA  Luca Parmitano, només queden tres persones a bord (l’astronauta de la NASA Chris Cassidy, i els cosmonautes russos Nikolai Tikhonov i Andrei Babkin). Una situació que limita les activitats científiques a bord i restringeix els desplaçaments extra-vehiculars, però que són necessaris! 

 Animació del Crew Dragon. Crèdit: Space X

Vol històric! 

Tot i la pandèmia de Covid-19 que afecta les operacions nord-americanes, les operacions van continuar, després de l'aturada de les últimes setmanes per preparar el llançador i la càpsula per a aquest vol històric. 

De fet, serà el primer vol tripulat llançat des de terra americana des de la retirada de les llançadores espacials el juliol de 2011. Des d'aquesta data, els astronautes es veien obligats a utilitzar el sistema de transport espacial Soyuz dels russos.

Amb aquest vol, SpaceX obrirà un nou capítol en la història de la conquesta espacial convertint-se en la primera empresa privada en realitzar un vol tripulat, després d’haver estat la primera empresa a desenvolupar un llançador parcialment reutilitzable. Certament, el finançament és públic, i segurament la NASA va acompanyar SpaceX durant tot el desenvolupament del seu sistema de transport, però, de tota manera explotada per SpaceX, una empresa fundada per Elon Musk fa menys de vint anys, el 2002!


Ho he vist aquí.


SpaceX: a tres dies d’un vol tripulat històric

Mentre es troba a Texas, a Boca Chica, SpaceX prepara d’alguna manera el molt breu vol de prova del prototip SN4, precursor d’un demostrador de Starship  (la darrera prova de foc estàtica del motor Raptor va acabar amb un incendi sense danys greus per al prototip semblant al del SN4), ara tots els ulls estan fixats al Centre Espacial Kennedy.

De fet, la propera setmana el primer vol tripulat de SpaceX ha de partir de Florida. L’enlairament està previst pel 27 de maig a les 16: 32h (20:32  GMT) des del bloc de llançament 39A al Kennedy Space Center, la mateixa ubicació d'on sortien les missions Apol·lo del programa lunar de la NASA. Els dos astronautes, Bob Behnken i Doug Hurley, que estaran en missió a bord de l'Estació Espacial, van arribar al Kennedy Space Center després de la seva quarantena a Houston. Aquest vol tripulat serà el primer llançat des del sòl nord-americà des de la retirada de les llançadores espacials el juliol del 2011.

Des d’aquesta data, els astronautes nord-americans s’han vist obligats a utilitzar el sistema de transport espacial Soyuz dels russos. Per a l'ocasió, Elon Musk va publicar al seu compte de twitter diverses fotos del seu sistema de transport espacial.

Clic per engrandir. Trasllat a la plataforma de llançament des del Centre Espacial Kennedy
del Falcó 9 i el SpaceX Crew Dragon. © Nasa, Kim Shiflett 


Ho he vist aquí.


28/04/2020

Starlink, el tren de llums del cel

Starlink és una mega-constel·lació de satèl·lits de l'empresa SpaceX. Està pensada per proporcionar accés a Internet barat a qualsevol regió de la Terra i als racons més remots del planeta. En última instància, podria tenir fins a 42.000 satèl·lits, tots situats en òrbita baixa a altituds d'entre 330 quilòmetres i 1.320 quilòmetres.

Connectant a tota la població mundial a Internet

Tots aquests satèl·lits s'estan posant en òrbita amb els llançadors de SpaceX, utilitzant Falcon 9 d'ocasió. El dia 1 de març 242 satèl·lits ja s'han posat en òrbita, dos prototips Tintin A i B (febrer de 2018). La seva entrada parcial en servei està prevista per a la segona meitat del 2020 als Estats Units i el Canadà. Starlink calcula que podrà començar a proporcionar un servei limitat de 400 satèl·lits, o 610 Mb/s. Amb 800 satèl·lits, la connexió hauria d’augmentar fins a 1 Gb/s.

Els primers 60 satèl·lits de la constel·lació de Starlink. Es veuen aquí en el seu dispensador,
instants abans de ser alliberats a l’espai. © SpaceX 

La polèmica

A causa d’aquest nombre tan gran de satèl·lits, aquesta mega-constel·lació provoca moltes controvèrsies a causa dels riscos provats que pot suposar per a l’activitat dels satèl·lits en òrbita baixa (avaries, col·lisions, pèrdua de control). A això s’afegeix el fet que, malgrat el reduït nombre de satèl·lits en òrbita (240), aquests últims ja molesten les observacions d’astrònoms i personatges científics i polítics que es veuen obligats a accelerar per avisar les autoritats sobre la contaminació lumínica generada pels satèl·lits Starlink.


Exemple de la contaminació en les observacions astronòmiques de la desfilada del tren Starlink en aquestes dues imatges:

Una agrupació de 115 imatges entre les 20:26:40 i les 20:38:45 UT, davant les estrelles del Lleó. L'altra és agrupació de 68 imatges entre les 20:39:10 i les 20:45:30 UT, de l'estrelles del Cranc. Fotografies d'una càmera Cànon EOS 80D + EF 2.0 / 35 mm, 5 segons d'exposició, 1000 ISO. Des del centre de la ciutat de Leiden.

Per la seva banda, SpaceX diu que evidentment es prenen molt seriosament aquests dos temes i el mateix Elon Musk es compromet a trobar solucions per reduir l’impacte de la seva constel·lació  sobre les observacions astronòmiques de la Terra i evitar la saturació de la òrbita baixa.

Si es realitzen 12.000 satèl·lits Starlink, aquests superaran el nombre d’estrelles visibles a simple vista. Dit això, tot i que el projecte preveu un total de 42.000 satèl·lits, heu de saber que un miler dels seus satèl·lits són necessaris per proporcionar un servei de qualitat: incloure una velocitat i una latència adaptades a les necessitats per poder cobrir el conjunt del planeta i zones comercialment atractives. Dit d’una altra manera, SpaceX adaptarà el nombre de satèl·lits en òrbita d’acord amb el seu èxit comercial i tan aviat com canviïn les limitacions d’accés a l’ample de banda

No s’ha d’oblidar que SpaceX no és l’únic projecte de mega-constel·lació de satèl·lits d’Internet. Podem citar com a exemple la constel·lació de Kuiper d'Amazon que hauria de tenir 3.500 satèl·lits i els de OneWeb (648 satèl·lits) i el Startrocket rus (200 satèl·lits).

SpaceX: 60 satèl·lits més incloent-ne un de fosc per a Starlink

Seixanta satèl·lits més van ser posats en òrbita amb èxit per SpaceX el 6 de gener per completar la seva futura xarxa d'Internet. Ara té 180 unitats (N. del T. a data del 7/1/2020) i s’hauria de posar en servei aquest any (només als Estats Units i Canadà), però després d’almenys dos llançaments més.

Imatges de la fase del desplegament reeixit de 60 satèl·lits Starlink. Crèdit: SpaceX, Twitter. 

Més tard, Starlink hauria de permetre als usuaris d’Internet situats en llocs aïllats -o a bord d’avions o vaixells- accedir a una xarxa d’internet de qualitat. Per a això, caldria posar en òrbita diverses dotzenes de sèries més. Gwyne Shotwell, president de SpaceX, va anunciar el mes passat que la companyia ho farà així, amb entre 35 i 38 llançaments enguany.

Cal destacar que un dels mini-satèl·lits llançats a principis del 2020 està cobert amb un revestiment fosc destinat a limitar els reflexos dels quals els astrònoms de tot el món es queixen des de fa diversos mesos. "Encara és massa aviat per saber si aquest recobriment és efectiu. En qualsevol cas, només és un primer pas i no serà suficient per resoldre els problemes dels astrònoms amb Starlink", remarca Jeff Hall, director de l'observatori Lowell de Flagstaff (Estats Units).

SpaceX és ara l’operador amb la flota de satèl·lits comercials més gran del món. © SpaceX  

Al vídeo següent podreu observar el tren de satèl·lits de la constel·lació Starlink, que son ben visibles durant els trànsits nocturns per sobre dels nostres caps. Crèdit: ViralVideoLab


Vols veure a les nits el tren dels satèl·lits Starlink de SpaceX?

Una processó d'una seixantena d'objectes lluminosos clarament identificats desfila pel cel nocturn des del 24 de maig del 2019, despertant la delícia d’uns i la frustració d’altres. Es tracta dels satèl·lits de la constel·lació Starlink de SpaceX, que acabarà comptant-ne amb 12.000 per tal d’assegurar la cobertura global d’Internet, molts més que el nombre d’estrelles visibles a simple vista al cel (aproximadament unes 9.000). Només un dia després del llançament, l’arqueòleg i astrònom Marco Langbroek va veure la processó per satèl·lit al seu pas pel nord d’Europa. (veure imatges més amunt).

Els satèl·lits Starlink són visibles a simple vista diverses vegades a la nit, ja que orbiten la Terra en uns 90 minuts, més o menys com l'estació espacial internacional (ISS-EEI). Diversos llocs de seguiment de satèl·lits (en anglès) ja estan en alerta i anuncien els propers trànsits del tren de satèl·lits Starlink al cel de la vostra ciutat, com CalSky.com, N2YO.com i me.cmdr2.org/starlink, o des de Starlink Apareixen com a estrelles de lluminositat relativament baixa (entre +6,5 i +4 de magnitud aparent) però suficients per provocar por, en un proper futur de molèsties per a les observacions astronòmiques, els satèl·lits es mouen actualment en una òrbita baixa al voltant de 440 km sobre el nivell del mar. La processó molt atapeïda hauria d’esclatar una mica en els propers dies, ja que s’uniran de forma independent a una òrbita operativa a una altitud de 550 km.

En resum; la polèmica està servida.

25/08/2019

Preparant la EEI per rebre els nous vehicles de transport de Boeing i SpaceX

El logo del programa Artemis fa el seu debut a l'espai.

Durant una caminada espacial fora de l'Estació Espacial Internacional el 22 d'agost, l'astronauta Nick Hague va estrenar el logo del programa Artemis a l'espai. Hague i el seu company de tripulació Andrew Morgan van instal·lar el segon Adaptador de Acoblament Internacional al complex per permetre que naus espacials comercials de Boeing i SpaceX transportin astronautes a l'estació.

Clic per engrandir. Crèdit: NASA 

El treball que s'està duent a terme ara està aplanant el camí per al futur. Anem a la Lluna per quedar-nos-hi, l'any 2024. El programa d'exploració lunar Artemis de la NASA enviarà a la primera dona i a un altre home a la superfície de la Lluna d'aquí a cinc anys, i es prepararà per a l'exploració humana de Mart.

Clic per engrandir. Crèdit: NASA
Clic per engrandir. Crèdit SpaceX

Per a més informació sobre els plans d'exploració de Lluna a Mart de la NASA, feu clic aquí.


Ho he vist aquí.