Ahir dilluns, la Cassini va començar una sèrie de cinc òrbites, la darrera de les quals la portarà a una gran capbussada final el 15 de setembre, que la farà desaparèixer al cor de Saturn. En apropar-se molt a l'alta atmosfera i als núvols, aquesta es veurà com mai no s'havia fet. La nau espacial, que va abandonar la Terra el 1997, utilitzarà fins la darrera gota de combustible per acabar el seu treball.
El capítol final del "Gran Final", la darrera fase de la llarga missió Cassini-Huygens, que va començar a l'abril, s'ha inaugurat aquest cap de setmana amb la primera de les cinc últimes òrbites al voltant de Saturn. Ahir dilluns, 14 d'agost a les 18 h 22 hores, la sonda de la NASA, inscrita en una trajectòria el·líptica, passarà a només 5.990 quilòmetres de la vora interior de l'anell i sobrevolarà les capes més altes de núvols del gegant gasós a una alçada d'entre 1.630 i 1.710 km.
A aquesta curta distància, la atmosfera és molt prima, però present. La nau espacial haurà de encendre els seus propulsors per mantenir el seu curs. Cassini conserva encara una mica de propel·lent (la hidrazina), que l'han de permetre realitzar aquests últims sobrevols abans de la caiguda final a Saturn el 15 de setembre.
El capítol final del "Gran Final", la darrera fase de la llarga missió Cassini-Huygens, que va començar a l'abril, s'ha inaugurat aquest cap de setmana amb la primera de les cinc últimes òrbites al voltant de Saturn. Ahir dilluns, 14 d'agost a les 18 h 22 hores, la sonda de la NASA, inscrita en una trajectòria el·líptica, passarà a només 5.990 quilòmetres de la vora interior de l'anell i sobrevolarà les capes més altes de núvols del gegant gasós a una alçada d'entre 1.630 i 1.710 km.
A aquesta curta distància, la atmosfera és molt prima, però present. La nau espacial haurà de encendre els seus propulsors per mantenir el seu curs. Cassini conserva encara una mica de propel·lent (la hidrazina), que l'han de permetre realitzar aquests últims sobrevols abans de la caiguda final a Saturn el 15 de setembre.
Cassini molt aprop de l'atmosfera de Saturn
Durant aquest gran final de la tercera extensió de la missió que va començar al voltant de Saturn el 2004, Cassini continua les seves observacions. Per als científics, és un bonus, no era gens segur, en el moment del llançament de la sonda el 1997, que aquesta estigués operativa fins el 2017. Està, fins i tot, a plena operativitat dels seus mitjans. El subsistema de captació d'imatges (ISS per Imaging Science Subsystem) analitzarà trets curiosos en l'anell D, com els que ja s'han observat com a resultats dels impactes de petits asteroides.
L'alta atmosfera de Saturn serà objecte d'una atenció especial. L'espectròmetre de infrarojos CIRS, (Composite Infrared Spectrometer) mesurarà les temperatures i capturarà els gasos, l'espectròmetre de masses INMS ( Ion and Neutral Mass Spectrometer) els analitzarà, tal com ho havia fet amb els plomalls d'Encelat, mentre que, simultàniament, el radar en mode passiu, observi l'atmosfera per identificar concentracions d'amoníac.
Aquest vídeo accelerat mostra tot el recorregut històric de Saturn que la sonda Cassini va completar el 26 d'abril. Va ser la seva primera immersió (de 22) en l'estret pas de 2.000 km entre el planeta i els seus anells. Des del vòrtex que cobreix el pol nord del gegant gasós, vam descobrir la diversitat del núvols de la seva alta atmosfera. Durant la visita, que va durar una hora, la sonda ha passat de 72.400 a 6.700 km d'altitud.
Durant aquest gran final de la tercera extensió de la missió que va començar al voltant de Saturn el 2004, Cassini continua les seves observacions. Per als científics, és un bonus, no era gens segur, en el moment del llançament de la sonda el 1997, que aquesta estigués operativa fins el 2017. Està, fins i tot, a plena operativitat dels seus mitjans. El subsistema de captació d'imatges (ISS per Imaging Science Subsystem) analitzarà trets curiosos en l'anell D, com els que ja s'han observat com a resultats dels impactes de petits asteroides.
L'alta atmosfera de Saturn serà objecte d'una atenció especial. L'espectròmetre de infrarojos CIRS, (Composite Infrared Spectrometer) mesurarà les temperatures i capturarà els gasos, l'espectròmetre de masses INMS ( Ion and Neutral Mass Spectrometer) els analitzarà, tal com ho havia fet amb els plomalls d'Encelat, mentre que, simultàniament, el radar en mode passiu, observi l'atmosfera per identificar concentracions d'amoníac.
Reviu el pas de la Cassini entre Saturn i els seus anells