Aquest paisatge ennuvolat celeste del telescopi espacial Hubble de la NASA/ESA capta l'acolorida regió de la nebulosa d'Orió que envolta l'objecte Herbig-Haro HH 505. Els objectes Herbig-Haro són regions lluminoses que envolten estrelles nounades i que es formen quan vents estel·lars o raigs de gas brollen d'aquestes estrelles naixents creant ones de xoc que xoquen amb el gas i la pols properes a gran velocitat. En el cas de HH 505, aquests fluxos procedeixen de l'estrella IX Ori, situada a les afores de la nebulosa d'Orió, a uns 1.000 anys llum de la Terra. A la part superior i inferior d'aquesta imatge, els fluxos de sortida són visibles com a estructures corbes elegants. La seva interacció amb el flux a gran escala de gas i pols procedent del nucli de la nebulosa les distorsiona en revolts sinuosos.
Captada amb l'Advanced Camera for Surveys (ACS - Càmera Avançada per Sondejos) del Hubble per astrònoms que estudien les propietats dels fluxos de sortida i els discos protoplanetaris, la imatge revela brillants ones de xoc formades pels fluxos de sortida, així com corrents de material estel·lar que es mouen més lentament. La nebulosa d'Orió està inundada d'una radiació ultraviolada intensa procedent de brillants estrelles joves. La sensibilitat del Hubble a la llum ultraviolada permet als astrònoms observar directament aquests fluxos d'alta energia i conèixer-ne millor les estructures.
La nebulosa d'Orió és una regió dinàmica de pols i gas on s'estan formant milers d'estrelles. És la regió de formació estel·lar massiva més propera a la Terra, cosa que la converteix en una de les zones més escrutades del cel nocturn i, sovint, en objectiu del Hubble. Aquesta observació també va formar part d'un mosaic fascinant del Hubble de la Nebulosa d'Orió, que va combinar 520 imatges ACS en cinc colors diferents per crear la vista més nítida mai presa de la regió.
Ho he vist aquí.
