08/07/2018

Excepcional cel aquest juliol: 5 planetes i un gran asteroide visibles a ull nu aquest mes

Crèdit de la imatge: Futura-Sciences

Tots els curiosos del cel i, per descomptat, els astrònoms aficionats, estan d'enhorabona aquest mes de juliol: gairebé tots els planetes del Sistema Solar seran visibles al llarg de les càlides nits de l'estiu. Cinc ho són a simple vista, i s'hi afegeix l'asteroide Vesta. Però no només ells. No ens podem perdre un esdeveniment celestial: l'eclipsi lunar més llarg del segle que tindrà lloc el mateix dia que l'oposició de Mart!. I serà la distància més curta entre la Terra i el planeta vermell des del 2003. Un bell festival de planetes.

Aquest mes de juliol de 2018 satisfarà a tots els observadors del cel, encara que siguis un simple astrònom aficionat o un curiós. De fet, és una veritable desfilada de planetes, des del capvespre fins a l'alba. Un paradís per a tots els amants dels planetes que vulguin contemplar-los o fotografiar-los. I això no és tot: la Lluna serà la protagonista al final de mes amb un llarg eclipsi, la cirereta del pastís!. el planeta vermell serà visible al seu costat, el dia de la seva oposició (27 de juliol). Aquest any, és el d'una gran "collita".

El nostre satèl·lit natural té una cita amb tots aquests planetes al llarg de la seva llunació. Els cinc visibles a simple vista, als quals s'afegeixen els llunyans Urà i Neptú i l'asteroide Vesta, el segon cos més gran del cinturó d'asteroides. Per tant, si per casualitat encara dubteu a comprar un instrument d'observació (o material per fotografiar), aquest mes de juliol (amb les vacances) és potser el moment adequat. Podreu admirar durant les nits d'estiu, la mitja lluna de Venus, les bandes de colors de Júpiter (i els seus satèl·lits), Saturn i els seus anells, Vesta... i finalment, Plutó, ex planeta reanomenat planeta nan, serà en oposició el 12 de juliol. Fa tres anys, el 14 de juliol de 2015, la New Horizons ja se'n va adonar durant el seu sobrevol històric de l'estrella i els seus companys. Imatges que no oblidarem fàcilment! 

Comencem al capvespre i acabem a l'alba. Quins planetes podem veure?

El cel del proper 19 de juliol. Mercuri en descens i Mart
"llevant-se", i entre ells dos: Venus, Júpiter, Saturn, Plutó i Vesta.
Crèdit imatge: SkySafari (clic per engrandir)

Admirar Mercuri i Venus al vespre

Durant la primera meitat del mes, durant una hora després del capvespre, es pot buscar Mercuri entre l'oest i el nord-oest. Brilla tímidament al capvespre i la seva observació es fa més difícil al final del mes.

Com sempre, no hi pot mancar la bonica Venus. En aquests dies, visible més aviat de nit. Durant tot el mes de juliol, la trobarem a la constel·lació del Lleó. Visible durant gairebé 2 hores al vespre, el nostre veí apareix els dies 8, 9 i 10 de juliol al costat de Régulus, l'estrella més brillant del Lleó. Els dies 15 i 16 de juliol, els camins de Venus i la Lluna Creixent es creuen (o gairebé). El segon planeta del sistema solar, el nostre veí, és irresistible i captivador a simple vista, però si teniu un parell de binoculars o un telescopi, veureu les seves fases: entre la lluna creixent i la lluna plena del juliol. 

Els anells apareixen molt brillants a causa de que el Sol, la Terra i Saturn
estan directament en línia. Interessant com els colors en el disc es tornen
bastant apagats/vermellosos en comparació amb condicions
més normals d'il·luminació. Crèdit text i imatge Damian Pech-Chilescope Team
(clic a la imatge per engrandir)

Júpiter, Saturn i Vesta en la primera part de la nit

Al capdamunt de l'eclíptica, on estan encastades totes les constel·lacions del zodíac, trobem Júpiter. Molt brillant també, es detecta fàcilment. Brilla des del principi del Sol i s'estableix poc després de les 1 del matí a mitjan mes. El període encara és favorable per a la seva observació, però aquesta finestra s'estreny de dia en dia. La lluna anirà a visitar-lo (conjunció), el 21 de juliol. Tingueu en compte que amb un instrument, tres de les seves llunes Galilees juguen per formar un triangle els dies 5 i 28 de juliol i alinear-se les quatre al costat est del gegant el dia 29. El planeta més gran del Sistema Solar estarà durant un any a la constel·lació de la balança. 

Com trobar Vesta i Plutó? L'asteroide Vesta està gairebé a mig camí entre
la brillant estrella Antares, a Escorpí, i Saturn. © SkySafari
(clic a la imatge per engrandir)


Després de la balança, la cua es va enrotllant prop del centre de la Via Làctia, és l'escorpí, dominat pel brillant Antares. Una super-geganta vermella el nom de la qual els grecs (i això és remunta sense cap dubte als babilonis) significa "rival de Mart" (anti-Ares). Una mica més amunt, reconeixem al gegant Ophiuchus, al Serpentari. A prop d'un dels seus genolls podrem veure a Vesta. Aquest asteroide, velles restes d'un planeta a mig formar, va ser visitat a principis del 2010 per la sonda Dawn. Al cel, la Lluna apareixerà al seu costat el 24 de juliol.

A la constel·lació veïna de Sagitari, directament cap al cor de la Via Làctia, es pot veure brillantment Saturn. Bonic a simple vista, amb les seves robes daurades, el famós planeta anellat ha despertat moltes vocacions a aquells que el van veure per primera vegada en un telescopi. La seva oposició -és a dir, la seva alineació amb el Sol i la Terra- és recent, es remunta a finals de juny. El període és, per tant, propici per a la seva observació, tot i que el planeta no és molt elevat per sobre de l'horitzó quan passa el meridià (només 20°). En altres paraules, no és fàcil veure'l amb claredat. Això és molt millor per als observadors que viuen a latituds més baixes que el veuran més alt al cel. Aquest estiu, Saturn brilla la major part de la nit, des del capvespre fins a l'alba. Una gran lluna plena el visitarà el 25 de juliol.


(Mart desapareix sota un mantell de pols! Aquesta animació creada a partir de la meva imatge (D. Peach) del 28 de juny i el mapa MGS de referència de la mateixa longitud exacta, mostra realment el que està passant a Mart les darreres setmanes! Gràcies a @Tom_Ruen per l'enllaç del mapa.)

L'eclipsi lunar més llarg del segle i una bella oposició marciana

Si seguim la Lluna que, com els planetes, pren el camí de l'eclíptica, la trobarem plena el 27 de juliol al costat del nostre veí Mart. Aquest dia, hi ha una conjunció de dos esdeveniments astronòmics (podeu incloure una alerta a la vostra agenda): un eclipsi lunar i l'oposició de Mart. I tots dos estaran molt a prop (conjunció) al cel terrenal.

L'eclipsi s'anuncia com el més llarg del segle (6h 14', incloent 1h i 43' en fase total). A Europa occidental, quan la Lluna plena pujarà (davant del sol ponent), serà el començament de la totalitat. Podem veure-la sagnant. Però per admirar el fenomen des del principi fins al final, serà millor viure o anar a l'Índia, Pakistan, Afganistan, Iran, la Península Aràbiga, Madagascar, Illa Reunió, Turquia, Pròxim Orient o fins i tot a la meitat oriental d'Àfrica. Allà, l'espectacle serà total. Això promet imatges molt boniques!

 Mapa de visibilitat de l'eclipsi lunar del 27 de juliol de 2018. © IMCCE

Pel que fa a Mart, la seva lluminositat, que ha anat augmentant durant mesos, i culminarà el 27 d'agost, dia de la seva oposició. Durant aquest període, la seva brillantor serà més brillant que la de Saturn. Entre la Terra i el planeta vermell, només hi haurà 57,6 milions de quilòmetres el 31 de juliol. És la més petita aproximació entre els dos planetes des de l'any 2003 (només es trobava en 55,7 milions de quilòmetres, mai vist des de fa 60,000 anys). La mida aparent de Mart serà de 24,31". En aquestes condicions, hauria de ser possible distingir els relleus del planeta vermell, els seus punts foscos i els seus casquets de gel (el pol sud de Mart es recolza una mica cap a nosaltres aquest any). Sí, però...

Allà, una furiosa tempesta de pols des de finals de maig, i encara ara, escombra la superfície del globus marcià. Potser es calmarà en els propers dies. Això també seria una bona notícia per a la valenta Opportunity, que ha estat absolutament fora de la llum del sol durant més d'un mes. L'altra preocupació a l'hora de l'observació és que el planeta vermell també es troba una mica baix en l'horitzó. Vermell com les brases de la constel·lació de Capricorn, no supera els 20° al meridià de la França metropolitana. Les condicions són millors a latituds més baixes. 

Urà i Neptú també estan en joc

Finalment, no oblidem als llunyans Urà i Neptú. Certament, són invisibles a simple vista, però una lent o un telescopi els trobarien, respectivament, en les constel·lacions d'Aries i Aquari. Per gaudir i distingir millor aquests bells i petits punts blaus, hem d'esperar fins que estiguin molt per sobre de l'horitzó, entre les tres i les cinc de la matinada a Neptú i al voltant de les 5 de la matinada per a Urà.

Per últim, però no menys important: Plutó. no caigueu en un excés d'optimisme, l'ex novè planeta del sistema solar encara és difícil d'observar amb un instrument. En aquest moment, el planeta nan està caminant per Sagitari. Gairebé a mig camí entre Mart i Saturn.