Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Kennedy S.C.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Kennedy S.C.. Mostrar tots els missatges

16/07/2023

Aplaudiments pels mòduls Orion de la NASA per a futures missions Artemis


Clic a l'imatge per engrandir. Foto dels mòduls Orion de les missions Artemis a la Lluna de la NASA, a les instal·lacions del Centre Espacial Kennedy. Crèdit: NASA/Marie Reed.

Les naus espacials Orion per a les missions tripulades Artemis II (dreta), Artemis III (esquerra) i Artemis IV (centre) de la NASA estan situades una al costat de l'altra dins de la nau alta de l'Edifici d'Operacions i Revisió Neil Armstrong al Centre Espacial Kennedy de la NASA a Florida el 22 de juny de 2023. Cada càpsula es troba en una fase diferent de producció, mentre tècnics i enginyers preparen les naus espacials per transportar astronautes a la Lluna i a orbitar-la als seus propers vols.

Els tècnics van instal·lar recentment l'escut tèrmic al mòdul de tripulació Artemis II, i els equips es preparen per fer proves acústiques a finals d'aquest estiu. Un cop completat, el mòdul de tripulació s'unirà al mòdul de servei per preparar el vol de quatre astronautes al voltant de la Lluna.

El mòdul de la tripulació Artemis III, que transportarà els propers astronautes que trepitgin la superfície lunar des de la Terra fins al seu sistema d'aterratge humà i els tornarà a casa, es va treure de la sala blanca de l'hangar alt per completar una sèrie de proves de pressió i estanquitat. El mòdul de tripulació Artemis IV va arribar al port espacial al febrer i es troba a les primeres fases del procés d'assemblatge.

Aquesta imatge va ser considerada per la NASA el 13 de juliol del 2023, com la seva imatge del dia.


Ho he vist aquí.

16/11/2022

Tret de sortida al programa Artemis de la NASA

El coet de la missió Artemis, Space Launch System (SLS) de la NASA, que transporta la nau espacial Orion sense tripulació, es va enlairar del Complex de Llançament 39B del Centre Espacial Kennedy a Florida a la 1:47 am. EST.

 Clic per engrandir. Crèdit: NASA/Joel Kowsky

El coet del Sistema de Llançament Espacial de la NASA que porta la nau espacial Orión ha estat llançat en la prova de vol Artemis I, el dimecres 16 de novembre de 2022, des del Complex de Llançament 39B al Centre Espacial Kennedy de la NASA a Florida. La missió Artemis I de la NASA és la primera prova de vol integrada dels sistemes d'exploració de l'espai profund de l'agència: la nau espacial Orión, el coet del sistema de llançament espacial (SLS) i els sistemes terrestres. El SLS i Orión es van llançar a la 1:47 am. EST, des del Centre Espacial Kennedy. 

L´objectiu principal d´Artemis I és provar a fons els sistemes integrats abans de les missions amb tripulació, operant la nau en un entorn d´espai profund, provant l´escut tèrmic d´Orió i recuperant el mòdul de la tripulació després de la reentrada, el descens i l'amaratge.

La NASA enviarà experiments científics a la missió Artemis I a la Lluna i de tornada


Podeu triar l'idioma de subtitulació a la configuració del vídeo. Quan Artemis I es llanci a la Lluna i torni a ella, hi haurà MOLTA ciència a la cua esperant. Des de CubeSats dissenyats per buscar dipòsits d'aigua a la superfície lunar fins a experiments sobre com la vida respon a l'espai, i molt més.

La missió Artemis I consisteix en el coet del Sistema de Llançament Espacial que envia la nau Orió sense tripulació al voltant de la Lluna i de tornada a la Terra per comprovar els sistemes de la nau abans que la tripulació torni a bord a Artemis II. La missió Artemis I és un pas més per fer el següent gran salt: enviar els primers astronautes a Mart. Obtingueu tota la informació sobre aquesta històrica missió fent un clic aquí.

Descobriu més del programa Artemis al blog, fent un clic aquí.


Ho he vist aquí i també aquí.

15/11/2022

X-37B, us portem la nau "secreta" de la NASA

L'avió espacial X-37B completa la sisena missió i aterra després de gairebé 30 mesos en òrbita.

El vehicle de proves orbitals X-37B va transportar diversos experiments científics de l'exèrcit dels Estats Units i de la NASA.

L'avió espacial X-37B va aterrar el 12 de novembre al Centre Espacial Kennedy de la NASA, a Florida, a les 5.22 del matí, hora de l'est dels USA, establint un nou rècord de resistència després de passar 908 dies en òrbita. El seu rècord anterior era de 780 dies.


Clic per engrandir. El vehicle de proves orbitals X-37B (OTV-6) va aterrar al Centre Espacial Kennedy de la NASA el 12 de novembre de 2022. Crèdit: U.S. Space Force

Aquesta va ser la sisena missió de l'avió reutilitzable sense tripulació, construït per Boeing i operat conjuntament per la Força Espacial dels Estats Units i l'Oficina de Capacitats Ràpides de la Força Aèria (Air Force Rapid Capabilities Office). Conegut com a Vehicle de Prova Orbital 6, va ser llançat a l'òrbita el 17 de maig de 2020, en un coet Atlas 5 d'United Launch Alliance.

En aquesta missió, el X-37B va transportar diversos experiments científics de l'exèrcit nord-americà i de la NASA, entre ells un projecte del Laboratori de Recerca Naval per captar la llum solar i convertir-la en energia elèctrica de corrent continu, i el FalconSat-8 de la Acadèmia de la Força Aèria dels Estats Units, que segueix en òrbita.

Un dels experiments de la NASA va ser el d'Exposició de Materials i Innovació Tecnològica a l'Espai (METIS-2). Els científics faran servir les dades per comprendre els efectes de l'entorn espacial en diferents tipus de materials. Un altre experiment consistia a investigar els efectes de l'exposició espacial de llarga durada a les llavors.

L'avió espacial és un derivat del X-37A dissenyat per la NASA a finals de la dècada dels 1990 per ser desplegat des del transbordador espacial. El programa es va transferir posteriorment al Departament de Defensa. Hi ha dues naus espacials X-37B, que van ser dissenyades originalment per a missions de 270 dies, però han superat àmpliament aquest objectiu des de la primera missió de l'avió el 2010.

La Força Aèria va mantenir durant una dècada el X-37B en un mantell de secret, però la Força Espacial ho mostra ara obertament.


Clic per engrandir. La nau espacial X-37B Crèdit: Boeing

"Aquesta missió posa de manifest l´interès de la Força Espacial per la col·laboració en l´exploració de l´espai i l´ampliació de l´accés de baix cost al´espai per als nostres socis, dins i fora del Departament de les Forces Aèries", va declarar el general Chance Saltzman, cap d'operacions espacials, en un comunicat. "El X-37B segueix superant els límits de l'experimentació, gràcies a un equip d'elit del govern i de la indústria entre bastidors", va dir el tinent coronel Joseph Fritschen, director del programa X-37B a l'Oficina de Capacitats Ràpides de la Força Aèria.

La missió OTV-6 portava per primer cop un mòdul de servei per albergar experiments addicionals.

El mòdul de servei es va separar de l'OTV abans de l'aterratge. La Força Espacial va dir que el mòdul s'eliminarà d'acord amb les millors pràctiques destinades a reduir la quantitat de deixalles espacials en òrbita.

"Amb el mòdul de servei afegit, aquesta ha estat la quantitat més gran que hem portat a òrbita a l'X-37B", va dir Jim Chilton, vicepresident sènior de Boeing Space and Launch.



Ho he vist aquí.

20/08/2022

NASA estableix la cobertura pel llançament de la nau espacial Artemis a la Lluna

Clic per engrandir. El coet Space Launch System (SLS) de la NASA amb la nau espacial Orion a bord es veu al cim d'un llançador mòbil a la plataforma de llançament 39B, dimecres 17 d'agost de 2022. després de ser traslladat a la plataforma de llançament al Centre Espacial Kennedy de la NASA a Florida. La missió Artemis I de la NASA és la primera prova integrada dels sistemes d'exploració de l'espai profund de l'agència: la nau espacial Orion, i el coet SLS i els sistemes terrestres de suport. El llançament de la prova de vol sense tripulació està previst per no abans del 29 d'agost. Crèdit: NASA.

La NASA proporcionarà cobertura d'activitats de pre-llançament, llançament i post-llançament per a Artemis I, la primera prova integrada de la nau espacial Orion de la NASA, el coet Space Launch System (SLS) i els sistemes terrestres al Centre Espacial Kennedy de l'agència a Florida. Aquesta prova de vol sense tripulació al voltant de la Lluna aplanarà el camí per a una prova de vol tripulada i la futura exploració lunar humana com a part d'Artemis. 

El coet SLS es llençarà durant una finestra de dues hores que s'obre a les 8:33 am. EDT (UTC-4) del dilluns 29 d'agost, des de la plataforma de llançament 39B al Centre Espacial Kennedy. 

El coet i la nau espacial van arribar a la plataforma de llançament dimecres després del recorregut de gairebé 10 hores i quatre milles des de l'Edifici d'Assemblatge de Vehicles. Una transmissió en viu del coet i la nau espacial a la plataforma de llançament està disponible actualment al canal de YouTube de la NASA Kennedy.

La cobertura en viu dels esdeveniments es transmetrà per la televisió de la NASA, l'aplicació de la NASA i el lloc web de l'agència espacial, amb esdeveniments preliminars a partir de dilluns, agost. 22. El compte enrere de llançament començarà el dissabte 27 d'agost. a les 10:23 am.

La transmissió en viu del llançament també inclourà aparicions de celebritats com Jack Black, Chris Evans i Keke Palmer, així com una actuació especial de The Star-Spangled Banner amb Josh Groban i Herbie Hancock. També comptarà amb una actuació d'America the Beautiful per The Philadelphia Orchestra i el violoncel·lista Yo-Yo Ma, dirigida per Yannick Nézet-Séguin. 

Artemis I, la primera d'una sèrie de missions cada cop més complexes, serà una prova de vol sense tripulació que proporcionarà una base per estendre la presència humana a la Lluna i més enllà. La missió demostrarà el rendiment del coet SLS i provarà les capacitats d'Orion durant unes sis setmanes mentre viatja a unes 40.000 milles més enllà de la Lluna i de tornada a la Terra.

Components de la nau Orion

Els mitjans i el públic també poden fer preguntes a les xarxes socials fent servir l'etiqueta #Artemis.

Tots els horaris són orientals (USA. UTC-4), tots els esdeveniments es transmetran en viu a la televisió de la NASA, i la informació està subjecta a canvis. Seguiu el blog d'Artemis de la NASA per a actualitzacions.

Cobertura del llançament de la NASA en castellà

La transmissió del llançament de la NASA en castellà inclourà entrevistes amb membres hispans de la missió i comentaris en directe.

El programa, que començarà a les 7.30 am. (UTC-4) del dilluns 29 d'agost, estarà disponible als comptes de YouTube, Twitter i Facebook de la NASA en castellà, i continuarà aproximadament 15 minuts després de l'enlairament. La cobertura de la missió seguirà després als canals de la NASA en castellà.

Els mitjans de comunicació i les institucions educatives interessades a compartir el flux de la mostra es poden posar en contacte amb María José Viñas a: maria-jose.vinasgarcia@nasa.gov.

Amb les missions d'Artemis, la NASA aterrarà la primera dona i la primera persona de color a la Lluna, aplanant el camí per a una exploració lunar a llarg termini i servint com un esglaó per enviar astronautes a Mart.

Per a més informació sobre la missió Artemis I al web de la NASA, feu un clic aquí. 

Per obtenir informació sobre cobertura en espanyol al Centre Espacial Kennedy o si voleu sol·licitar entrevistes en espanyol, poseu-vos en contacte amb Antonia Jaramillo a: antonia.jaramillobotero@nasa.gov.

Per si voleu participar o fer seguiment a les xarxes socials:

Twitter: @NASA, NASAArtemis
Facebook: NASA, NASAArtemis
Instagram: NASA, NASAArtemis

Ho he vist aquí.


02/04/2022

Com es desenvoluparà la missió Artemis 1 al voltant de la Lluna?

Clic per engrandir. Rodatge del SLS vist des del VAB (Edifici d'Ensamblatge del Vehicle), l'edifici
del muntatge. Crèdit: Kim Shiflett, NASA.

És el gran retorn a la Lluna! Iniciat el 2019 per l'antic vicepresident dels EUA Mike Pence, el programa Artemis de la NASA té com a objectiu portar els astronautes a la Lluna, com durant les missions Apol·lo. Artemis, però, és més ambiciosa. L'objectiu és utilitzar missions lunars per preparar el vol tripulat a Mart. Abans de tot això, hem de provar els nous mitjans de navegació: la nau espacial Orion i el coet lunar SLS. Aquesta és la missió d'Artemis I. Així és com es desenvolupa.

SLS, el llançador més potent del món. Vídeo de presentació del futur llançador més potent del
món, desenvolupat per la NASA per al programa lunar Artemis. 

Aquesta és la primera vegada que el llançador SLS (Space Launch System) es mostra  al públic a Cap Cañaveral. Acompanyat de la lluna plena, l'SLS domina l'històric lloc de llançament mentre s'enfila lentament cap a Launch Pad 39B. Recorda als observadors i a tota una generació el camí que va recórrer el Saturn V fins a aquesta mateixa plataforma de llançament abans d'enviar astronautes a la Lluna. Aquest és un pas clau per a la NASA, que ha llançat amb èxit el coet lunar SLS. I ara què passa?


La boira va començar a aclarir-se revelant el SLS de NASA  arribant al Complex de Llançament 39B.

L'SLS ha arribat a la seva plataforma de llançament, i ara què?

Ara haurem de comprovar que l'SLS s'adapta bé a la seva plataforma de llançament. La NASA ha programat un assaig general a principis d'abril. Encara no s'ha comunicat la data exacta. En aquest assaig general s'inclou de manera destacada la prova d'ompliment dels dipòsits SLS. Per enlairar-se, el coet lunar consumirà oxigen i hidrogen en estat líquid. Si els tancs ja s'han provat prèviament fins a l'ignició, això és per comprovar que tot funciona bé en les condicions del compte enrere de llançament.

Després de l'assaig general, la NASA comunicarà la data d'enlairament. Un possible enlairament a partir del 7 de maig, si tot va bé, o més tard a l'estiu com s'espera. No hi haurà ningú a bord de la nau espacial Orion que hagi estat col·locat al cim d'aquest llançador titànic. Artemis I és una missió de qualificació, tant de la nau fabricada a Europa com als Estats Units, i sobretot del SLS produït per Boeing. Si la missió té èxit, els astronautes d'Artemis II prendran el relleu.

Clic per engrandir. El  transportador Crawler (vehicle sobre eruga) s'allunya de la plataforma de
llançament 39B, després d'haver transportat amb èxit el SLS des de l'edifici de muntatge (VAB, per
Edifici de muntatge de vehicles). Crèdit: Jenny Hautmann, Supercluster.

Vol de l'any

La plataforma de llançament 39B del Centre Espacial Kennedy ha vist l'Apollo 10, el transbordador espacial nord -americà, el llançament de l'estació espacial Skylab i la missió de manteniment de la pau Apol·lo-Soiuz. Ha estat renovat i reforçat per poder suportar un pes equivalent a 2.125 elefants africans! És prou robust per acollir les 2.628 tones del coet lunar SLS. Aquest últim només jugarà un paper en la missió durant una hora i cinquanta-tres minuts. La resta de la missió es refereix a la nau Orion i durarà prop de 25 dies.

A la T-0, el llançament començarà amb l'encesa dels quatre motors RS-25, així com dels dos gegantins propulsors de combustible sòlid subministrats per Northrop Grumman. Seran expulsats dos minuts més tard, completament buidats del seu combustible. Els motors RS-25 continuaran rugint durant sis minuts i catorze segons més. En aquest punt, l'escenari principal de l'SLS, reconeixible pel seu color vermell, haurà acabat la seva feina i ja estarem a més de 150 quilòmetres d'altitud, per tant a l'espai.

Clic per engrandir. El pla de vol de l'Artemis I. Crèdit: Nasa

Dos minuts després que es desprengui de la fase principal, la nau espacial Orion desplegarà les seves matrius solars. Ja s'haurà desfet dels seus panells de protecció així com de la torre de rescat, un dispositiu essencial per expulsar el vaixell i els seus ocupants, si mai el coet s'encén a la plataforma de llançament o mentre travessa l'atmosfera.

No serà fins molt més tard, 54 minuts després de l'inici del llançament, que començaria la propulsió de la segona etapa, l'ICPS, subministrada per la United Launch Alliance (ULA). L'ICPS s'utilitza una primera vegada per guanyar altitud i una segona vegada mitja hora més tard per injectar la nau espacial Orion en una òrbita de transferència cap a la Lluna. Un cop completada la seva missió, s'elimina l'ICPS. Després aprofitarem per expulsar una dotzena de CubeSats que són passatgers secundaris d'aquest vol.

Clic per engrandir. No els oblidem! 10 CubeSats formaran part del viatge, els veiem en els seus
desplegadors connectats dins de l'adaptador entre la fase principal i l'ICPS. Crèdit: Centre Espacial Kennedy

Al voltant de la Lluna

Aquest no és el primer vol de demostració de l'Orion. Ja va fer el seu primer vol l'any 2014, dins del programa Constellation, precursor del programa Artemis. Aquest vol li permetrà provar un cop més el mòdul tripulat, fabricat per Lockheed Martin, així com el mòdul de servei que ofereix l'Agència Espacial Europea (ESA). La trajectòria que realitzarà Orió durant la missió Artemis I és equivalent a la de la missió Apol·lo 8.

Es trigarà una mica més de tres dies a arribar a la Lluna. Per adaptar-se a l'òrbita, Orió passarà a prop de 100 quilòmetres de la superfície i utilitzarà la gravetat lunar per augmentar la seva velocitat. Amb l'ajuda d'unes quantes correccions, la nau passarà a una òrbita retrògrada al voltant de la Lluna. De fet, la nau espacial girarà al voltant de la Lluna en sentit contrari a la seva revolució al voltant de la Terra.

La nau espacial Orion romandrà una mica més de sis dies en òrbita al voltant de la Lluna. La NASA aprofitarà per recuperar dades, provar els diferents sistemes de comunicació i navegació del vaixell. Per comunicar-s'hi, la NASA utilitzarà la Deep Space Network, una xarxa d'antenes que s'utilitza per interactuar amb sondes interplanetàries.

La nau Orion acollirà un experiment (MARE) que té com a finalitat mesurar el nivell de radiació a què podrien estar exposats els ocupants de la nau. Al voltant de la Lluna, gairebé ja no estem protegits pel camp magnètic terrestre que desvia les partícules emeses pel Sol. A bord del vaixell, dos maniquís estaran coberts de sensors, i un d'ells portarà una armilla experimental que se suposa que bloquejarà part de la radiació.

Clic per engrandir. La nau espacial Orion, connectada de manera segura al coet lunar SLS al VAB. Crèdit: NASA

Retorn a la Terra i continuació del programa

Per sortir de l'òrbita lunar i tornar a la Terra, Orió tornarà a passar prop de 100 quilòmetres d'altitud per accelerar, no només utilitzant la gravetat lunar per fer-ho, sinó també utilitzant el motor principal del mòdul de servei. Aleshores es col·locarà en una òrbita de transferència en direcció al nostre Planeta. El viatge hauria de durar una mica més de tres dies.

És després d'un viatge de tres setmanes que cobreix més d'1,3 milions de quilòmetres que la nau espacial Orion tornarà a la Terra. Abans d'entrar a l'atmosfera terrestre, el mòdul habitable es separarà del mòdul de servei. Aquest últim no està protegit, cremarà a l'atmosfera durant la seva caiguda mentre el mòdul habitable hi passarà, protegit pel seu escut tèrmic. Completarà el seu descens sota un paracaigudes. Se suposa que aterrarà a l'oceà Pacífic davant Califòrnia. Aleshores, la missió Artemis I estarà completa.

Haurem de tenir paciència per a la resta, en funció dels resultats d'aquesta primera missió. Artemis II no hauria de tenir lloc abans del 2023, ni tan sols del 2024. Serà la primera missió del programa amb astronautes a bord però no aterraran a la Lluna. Només l'envoltaran en mode "assaig general", com va ser el cas de l'Apol·lo 10. És la missió Artemis III la  que tornarà els astronautes a la superfície del nostre satèl·lit natural, inclosa la primera caminada lunar de la història.


Ho he vist aquí.

01/06/2020

Els astronautes de la NASA es van enlairar des d'Amèrica amb el vol històric del SpaceX Crew Dragon

Clic per engrandir. Un coet SpaceX Falcon 9 que incorpora la nau espacial Crew Dragon de la
companyia SpaceX ha estat llançat des del Complex de Llançament 39A cap a la missió
SpaceX Demo-2 de la NASA a l'estació espacial internacional (EEI) amb els astronautes
de la NASA Robert Behnken i Douglas Hurley a bord, el dissabte 30 de maig de 2020,
al Centre Espacial Kennedy de la NASA Centre a Florida. La missió Demo-2 és el primer
llançament amb astronautes de la nau espacial SpaceX Crew Dragon i del coet Falcon 9
cap a l'Estació Espacial Internacional com a part del programa de tripulació comercial de
l'agència. El vol de prova serveix com a demostració de punta a extrem del sistema de
transport de tripulació de SpaceX. Behnken i Hurley es van llançar a les 15: 00h EDT
el dissabte 30 de maig des del complex de Llençament 39A del Centre Espacial Kennedy.
Una nova era del vols espacials humans s’inicia ja que els astronautes nord-americans
tornen a ser llançats sobre un coet nord-americà, des del sòl nord-americà fins a l’òrbita
baixa de la Terra per primera vegada des de la conclusió del Programa dels Transbordadors
Espacials el 2011. Crèdits: NASA / Bill Ingalls

La família de vehicles de llançament i naus espacials de SpaceX va ser dissenyada des del principi per portar els humans a l'òrbita de la Terra, la Lluna, Mart i més enllà.

Després d'aplaçar-se el llançament del dimecres 27 de maig, SpaceX va fixar com a objectiu el dissabte 30 de maig per al llançament de la segona missió de demostració (Demo-2) de la Crew Dragon des del Complex de Llançament 39A (LC-39A) al Centre Espacial Kennedy de la NASA a Florida. Aquest vol de prova amb els astronautes de la NASA Bob Behnken i Doug Hurley a bord de la nau espacial Dragon retornarà els vols espacials humans als Estats Units.

La finestra de llançament instantani es va obrir a les 03:22 p.m. EDT, o 19:22 UTC, amb una oportunitat de llançament opcional disponible el diumenge 31 de maig a les 3:00 p.m. EDT, o 19:00 UTC. Podeu visualitzar el vídeo següent per saber els moments més importants de la missió i algunes imatges dels astronautes dins de la EEI.



Les maniobres. Acoblament

Un cop en òrbita, la tripulació i el control de la missió SpaceX ha de verificar que la nau espacial funciona segons el previst, provant els sistemes de control ambiental i de suport a la vida, els propulsors de maniobra i els sistemes de control tèrmic, entre altres coses. El Crew Dragon realitzarà una sèrie de maniobres per posicionar-se per a la trobada i acoblament amb l'Estació Espacial Internacional.

La nau espacial està dissenyada per fer això de manera autònoma, però els astronautes a bord de la nau espacial i l'Estació Espacial han vigilat diligentment l'acostament i l'acoblament i podien prendre el control de la nau espacial si calia.

Fases del vol d'anada. Clic per engrandir.

Les Maniobres. Retorn

A la fi de la missió, la tripulació del Dragon es desacoblarà autònomament amb els dos astronautes a bord de la nau espacial i sortirà de l'Estació Espacial. Després de desfer-se del contenidor i portar a terme la seva crema en òrbita, que dura aproximadament 12 minuts, Dragon tornarà a entrar en l'atmosfera de la Terra.

Després de l'amaratge a la costa atlàntica de Florida, Dragon i els astronautes seran recuperats ràpidament per la nau de recuperació Go Navigator de SpaceX i tornaran a Cap Canaveral.

Clic per engrandir. Fases del vol de tornada

Objectius de la missió

La missió Demo-2 és la gran prova final abans que el programa de tripulació comercial de la NASA certifiqui Crew Dragon per a missions operatives de llarga durada a l'estació espacial. Com a prova de vol final de SpaceX, validarà tots els aspectes del seu sistema de transport de tripulació, incloses les naus espacials Crew Dragon, els espais espacials, el vehicle de llançament Falcon 9, el complex de llançament 39A i la capacitats operativa.

Mentre es dirigeixen a l'estació, Behnken i Hurley prendran el control de Crew Dragon per a dues proves de vol manuals, demostrant la seva capacitat per controlar la nau espacial en cas que es produeixi un problema amb el vol automatitzat de la nau espacial. El dissabte 30 de maig, mentre la nau espacial feia camí, la tripulació va provar el seu balanceig, capcineig i virada. Quan el Crew Dragon es trobava aproximadament a un quilòmetre (0,6 milles) per sota de l'estació i es desplaçava cap a l'eix de l'acoblament, la tripulació va realitzar comprovacions manuals en òrbita del sistema de control per si  cas fos necessari fer-.ho.

 Clic per engrandir. Crèdit: SpaceX

Per a missions operatives, Crew Dragon podrà llançar fins a quatre tripulants alhora i transportar més de 220 lliures de càrrega (gairebé 100 kg), permetent un nombre més gran de tripulants a bord de l'estació espacial i augmentant el temps dedicat a la investigació en l'únic entorn de microgravetat, a més de tornar amb més ciència a la Terra.

El Crew Dragon que s’utilitza per a aquesta prova de vol pot romandre en òrbita uns 110 dies i la durada específica de la missió es determinarà un cop a l’estació i en funció de la disposició del proper llançament de la tripulació comercial. La nau espacial Crew Dragon operacional ha de ser capaç de romandre en òrbita almenys 210 dies com a requisit de la NASA.

Al final de la missió, Behnken i Hurley s’embarcaran a la Crew Dragon, que després es desbloquejarà de forma autònoma, sortirà de l’estació espacial i tornarà a entrar a l’atmosfera terrestre. Després d'amarar a la costa atlàntica de Florida, la tripulació serà recollida pel vaixell de recuperació SpaceX i retornada al moll de Cap Canaveral.

 Clic per engrandir. Crèdit: NASA, SpaceX

El Programa de tripulació comercial de la NASA treballa amb SpaceX i Boeing per dissenyar, construir, provar i operar sistemes de transport humans segurs, fiables i rendibles a òrbita baixa de la Terra. Les dues companyies es concentren en missions de proves, incloses demostracions del sistema d’avortament i proves de vol de la tripulació, per davant de volar regularment missions tripulades cap a l’estació espacial. Les dues empreses de vols amb tripulació serà la primera vegada en la història de la NASA, que envia astronautes a l’espai en sistemes propietat, construïts, provats i operats per empreses privades.

Obteniu més informació sobre el programa de Crew Comercial de la NASA fent un clic aquí.

 Clic per engrandir.

Ho he vist aquí i aquí.

24/05/2020

SpaceX: a tres dies d’un vol tripulat històric

Mentre es troba a Texas, a Boca Chica, SpaceX prepara d’alguna manera el molt breu vol de prova del prototip SN4, precursor d’un demostrador de Starship  (la darrera prova de foc estàtica del motor Raptor va acabar amb un incendi sense danys greus per al prototip semblant al del SN4), ara tots els ulls estan fixats al Centre Espacial Kennedy.

De fet, la propera setmana el primer vol tripulat de SpaceX ha de partir de Florida. L’enlairament està previst pel 27 de maig a les 16: 32h (20:32  GMT) des del bloc de llançament 39A al Kennedy Space Center, la mateixa ubicació d'on sortien les missions Apol·lo del programa lunar de la NASA. Els dos astronautes, Bob Behnken i Doug Hurley, que estaran en missió a bord de l'Estació Espacial, van arribar al Kennedy Space Center després de la seva quarantena a Houston. Aquest vol tripulat serà el primer llançat des del sòl nord-americà des de la retirada de les llançadores espacials el juliol del 2011.

Des d’aquesta data, els astronautes nord-americans s’han vist obligats a utilitzar el sistema de transport espacial Soyuz dels russos. Per a l'ocasió, Elon Musk va publicar al seu compte de twitter diverses fotos del seu sistema de transport espacial.

Clic per engrandir. Trasllat a la plataforma de llançament des del Centre Espacial Kennedy
del Falcó 9 i el SpaceX Crew Dragon. © Nasa, Kim Shiflett 


Ho he vist aquí.