Can Figuerola

Us parlaré avui de Can Figuerola una masia del segle XV, situada concretament al carrer de Judea nº 8, al barri de Sant Genís dels Agudells, la masia és una mostra viva del gòtic civil de la ciutat de Barcelona.

Al llarg del segle XVI i primera meitat del XVII, es produeix una gran florida de noves cases pairals. En el procés influeixen immigrants francesos que vingueren a Catalunya i es van instal·lar a pagès, i van refer les masies abandonades pel dèficit de població i van engrandir-les.

La masia tenia una gran extensió de terreny entre la Vall d'Horta i el Tibidabo, de fet al registre de la propietat encara hi consten molts dels edificis del barri com a ubicats a la urbanització Can Figuerola.

La immobiliària “SADIS” la va comprar pràcticament en ruïnes i en va urbanitzar la zona amb habitatges dels que la constructora, va voler treure'n tot el suc de la superfície a urbanitzar, eren els anys 60 del S.XX, i no va tenir mirament ni respecte per l'edifici centenari i un dels blocs de pisos es va bastir a escassos metros de la masia, aquest blocs de pisos donen la sensació que la volen engolir sols per la gosadia de continuar existint.

Certament Sant Genís va tenir molta sort que el pintor Alfredo Palmero la comprés, ja que ell fou la salvació de Can Figuerola. L’Alfredo Palmero la va comprar i rehabilitar. Va ser restaurada amb un total respecte, tant a l'estructura externa com a la interior. La façana principal. de grans dovelles, amb el vell escut de pedra i els finestrals gòtics, han recuperat part de la seva anterior dignitat.

Les façanes laterals també han estat rehabilitades, de manera que la masia presenti el caràcter i la noblesa de la construcció primitiva.

Can Figuerola a principis del S.XX.

Imatge: Arxiu fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

Conten alguns veïns de Sant Genís, que aleshores encara eren nens, que al mestre Palmero li agradava ensenya’ls-hi l'interior i a la canalla els hi feia la impressió que estaven en un castell medieval ple de princeses i cavallers amb armadura.

La masia es compon de diferents cossos, el frontal paral·lel es troba amb el posterior, amb un cos perpendicular intercalat. En un extrem de la façana principal sobresurt un cos que constitueix les golfes. La coberta de dos vessants, tira les aigües a la façana principal i la façana posterior. El portal d’accés és d’arc de mig punt adovellat i es troba descentrat a la façana. Les obertures de pedra picada amb decoracions gòtiques. Centrat entre les finestres del primer pis hi ha un rellotge de sol que té inscrit “pau en aquesta llar” i sobre el portal principal “Crucem tuam adoramus Deo” Adorem al Déu de la Creu. Al llarg de les diferents façanes hi ha petites escultures, la majoria antropomòrfiques, que van ser incorporades per l’artista Palmero. A la part superior de les portes d’accés laterals hi ha una sèrie d’escuts heràldics. Sota l'edifici encara es conserven túnels i llargs passadissos subterranis que facilitaven la fugida en un hipotètic cas de setge en temps de guerra, o atacs dels bandolers que van actuar en la zona durant el segle XVII..

La masia era coneguda anteriorment com a Can Fuster, i deu el seu nom a un dels seus propietaris, Era la casa de Laureà Figuerola, ministre d'Hisenda del govern provisional sortit de la Revolució del 1868

Actualment la masia acull la col·lecció permanent del museu Palmero, i consta avui en dia de 125 pintures realitzades pel pintor Maestro Palmero, que es desenvolupen entorn dels personatges que apareixen al llarg de l'obra mestra de Cervantes, El Quixot. El museu també ofereix al visitant un recorregut per l'obra de la Nissaga Palmero i una àmplia gamma d'escenes de gran format, extretes de les novel·les.

Així mateix són molt interessants el mural pintat al fresc a escala natural on s'hi pot veure, la representació de la llegenda del naixement de l'escut de Catalunya, o la cova mil·lenària on es diu, amb poc fonament que s'hi va amagar Joan Sala i Ferrer, més conegut com a Joan de Serrallonga, el mític bandoler català, com també el mobiliari i les petites col·leccions d’imatges religioses i de ceràmica que decoren la masia.

I us pregunteu qui va ser l’home que li va donar el seu nom a la masia?

Aquest home va ser en Laureà Figuerola i Ballester (Calaf, Anoia, 4 de juliol de 1816 - Madrid, 28 de febrer de 1903) fou un economista i polític català, que estudià filosofia i dret. És conegut per la creació de la unitat monetària de la pesseta. Fou el primer doctor en dret sortit d'una universitat espanyola.

Als 19 anys es donà a conèixer per les seves idees liberals, figurant a la Junta Revolucionària de Barcelona. Es féu advocat l'any 1840 Deixeble d'Eudald Jaumeandreu i Triter, el 1846 fou nomenat catedràtic d’economia de la Universitat de Barcelona, que abandonà el 1853 per ocupar la càtedra de la Universitat de Madrid. El 1846 fundà l'Escola Normal de Mestres de Barcelona. Fou soci de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País. Alhora, fou fundador de la Sociedad Libre de Economía Política amb Pastor, Rodríguez Colmeiro, Echegaray, Moret i d’altres.

Després de la revolució de 1868, Joan Prim i Prats el va nomenar ministre d'hisenda del govern de Serrano. Fou un dels introductors de la pesseta com a nova moneda espanyola, que va enginyar com a integrada en la Unió Monetària Llatina, creada el 1865 a París, i formada per França, Bèlgica, Suïssa i Itàlia. El 1869 també va iniciar una política aranzelària moderadament lliurecanvista, influïda per la que havia dut a terme la Gran Bretanya. El 1870 Amadeu I de Savoia el va substituir per Segismundo Moret y Prendergast.

El 1872 fou nomenat president del Senat d'Espanya, des d'on es va oposar a la restauració borbònica d'Alfons XII i s'adherí al Partit Republicà.

El 1876 fou separat de la càtedra de la Universitat i nomenat primer director de la Institución Libre de Enseñanza, de caràcter laic i privat. El 1885 fou regidor de l'Ajuntament de Madrid i el 1898 fou nomenat president de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Va morir el dissabte 28 de febrer de 1903 al seu xalet del carrer Serrano de Madrid, però per voluntat seva i de la seva esposa fou enterrat a Girona.

Ja per acabar podríem resumir que un antic veí del meu barri va crear la pesseta, que gaudim d’un museu certament extraordinari i peculiar i finalment que donem acull a una de les llegendes que per sempre més acompanyaran al Joan de Serrallonga.

 La masia en l'actualitat 

Certament si en teniu la possibilitat, no deixeu de visitar el Museu Palmero, malgrat albergar la residència i l'estudi del tercer pintor de la Saga Palmero, l'Alfredo Palmero, només cal que truqueu a la porta, si hi es, l'Alfredo us obrirà les portes de casa seva i us guiarà pel seus racons, és una visita que us sorprendrà, a banda de la seva col·lecció d'art, el seu interior és únic. No us ho perdeu!.

Com  a curiositat vull dir-vos que en un dels seus viatges a Florència va descobrir que en una pintura de  Pandolfo Reschi exposada a la galería Corsini de Florència, es podia observar, el que aleshores era el poble de Sant Genís, durant el setge d'en Joan Josep d'Austria als voltants del 1652. No ho va dubtar dues vegades. Va demanar el permís per reproduir-lo, el va obtenir i va fer-ho. El podreu gaudir, en format més gran que l'original, a la primera sala del museu, just al costat del fresc sobre el naixement de la senyera.

Gran part d'aquesta entrada també la teniu disponible en àudio. També podeu trobar més informació sobre aquest indret i d'altres de Sant Genís dels Agudells fent un clic aquí.

Barcelona, 17 d'agost de 2017

No renunciarem mai a la pau, ni ens rendirem a la barbàrie. Amb tot l'afecte, respecte i solidaritat amb les víctimes: #NoTenimPor

Els límits de Sant Genís

Avui us parlaré dels límits del barri de Sant Genís i del que podem trobar més enllà dels seus carrers; Jardins, restes megalítiques, i un parell de cases i indrets que tenen una història curiosa.

Sant Genís té una extensió força gran, us refrescarem la memòria traçant els seus límits:

Abans, com a curiositat us direm que la cruïlla de l’Av Jordà amb el Pg de la Vall d’Hebron hi conflueixen 4 barris: La cantonada de Sant Rafael és Montbau, la dels bombers es la Taxonera, la de la llosa davant dels bombers pertany al Parc de la Vall d’Hebron i la de la Barnawagen es la de Sant Genís.

Ara si, dibuixarem els seus límits:

Comencem a la cruïlla del Pg de la Vall d’Hebron amb l’Av. Jordà pujant per l’avinguda a l'arribar al nº 12 seguirem el mur de l’Hospital fins al carrer Natzaret passant per darrera els edificis del carrer Idumea, un cop allí encerclem Mª Auxiliadora i imaginem un línia recta fins el dipòsit d’aigua per sobre de Saldes i d’allí una altra línia fins al dipòsit que hi ha a tocar de l’Arrabassada. Seguim per la carretera fins a la cruïlla de Sant Cugat, a la recta abans d’arribar a la cruïlla i a mà esquerra hem deixat les cases que hi ha al punt conegut com a Vista Rica. A l’inici d’aquesta recta és a on deixen de ser veïns amb Montbau i ho son amb Sant Cugat.

Un cap hem arribat a la cruïlla seguim cap al Tibidabo dibuixant un línia més o menys recta cap al cim del Tibidabo deixant a ma esquerra el coll de la mola, quan trobem la carretera que ve de la cruïlla de Vallvidrera, deixem de ser veïns de Sant Cugat i ho som del districte de Sarrià Sant Gervasi, veïnatge que ja no deixarem fins arribar a la Carretera de les aigües. Seguim la carretera avall en direcció a Vallvidrera fins arribar al funicular del Tibidabo, un cop arribats baixem per la via del funicular fins trobar-nos la carretera de les aigües, quan ja hi som girem a l’esquerra cap al nord seguint el seu traçat fins trobar-nos novament amb l’Arrassabada entre l’accés a Vall Parc i el desaparegut restaurant els Pins, tirem Arrabassada avall fins a les escales del carrer Canaan (per darrera de l’escola Gravi) fins al Pg. de la Vall d’Hebron a tocar de la Biblioteca de Penitents, i seguim, ara amb el veïnatge de la Taxonera pel Pg.de la Vall d’Hebron passant pel davant del Ribas fins arribar de nou a l’Av. Jordà. Què us ha semblat? Una bona passejada no?. Doncs tot el que queda dins d’aquest perímetre és Sant Genís.

Per començar us direm que Vista Rica, era antigament un punt de descans i de recuperació de forces gràcies a la seva font durant les romeries a Sant Medir, a on els romers aprofitaven per menjar i ballar, tal com ho demostren imatges antigues. I es que a partir d’allí el camí fins a Sant Medir ja fa baixada.

Crèdit imatge: Arxiu fotogràfic de Barcelona

Vista Rica és l’indret a on trobem un grup d’edificis al coll sobre el desaparegut monestir Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i que alguns interpreten que és el Coll s’Erola, per on passava el camí romà de Barcelona a Terrassa per Sant Cugat. A la banda de Barcelona hi ha les cases més noves (residència d’acollida d’ancians) o restaurades, i a la banda de Sant Cugat les més antigues (de Parcs i Jardins) i un laboratori d’assaigs. Hi ha un aparcament a la obaga, planer, que gairebé sempre és força ple. De fet, el nom tant li pot venir de la magnífica vista que es pot contemplar cap a Barcelona i el mar, com de les vistes interiors de les cases. Algunes es diu que són amb accés de pagament, malgrat que aquesta dada no l’hem pogut comprovar.

Seguint una mica més amunt i a l’alçada del desviament a Sant Cugat i a pocs metres damunt nostre, trobem el Coll de la Mola, el turó que s’enfila a mà dreta passat l’encreuament. Aquí podem trobar una de les poques restes neolítiques, per no dir la única de tota la ciutat, és l’anomenada pedra de Collserola d’un més que probable origen íber. Aquest indret també acull una més de les llegendes que tenen a Sant Genís. Diuen les males llengües que aquest era un punt de reunió de les bruixes de la contrada per celebrar els seus aquelarres.

Una mica més amunt seguint la carretera cap al Tibidabo, arribem a una mena de mirador a ma esquerra, ara tancat al seu accés amb vehicle. A ma esquerra del mirador hi trobareu una pista que fa baixada. Aquesta pista us durà fins al jardins del viver de Cal Borní.

L’origen d’aquest viver l’any 1919 va ser la de proporcionar un jardí d’aclimatació als arbres i plantes d’arreu del mon que anaven destinats a la Exposició Universal de Barcelona del 1929. El projecte va ser obra de Nicolau Mª Rubió i Tudurí (1891-1981) arquitecte, urbanista i paisatgista, i aleshores, director de Parcs i Jardins Municipals de Barcelona. Rubió i Tudurí, al projectar el viver es va inspirar en els jardins que més admirava, el jardins llatins i àrabs. Així a Can Borni hi col·loca escales, que enllacen les plataformes on es posaran les plantacions, amb fonts a cadascuna d’elles, i totes elles unides per canalets d'aigua, que baixen pel barranc dominat fent petites cascades.

El Viver de Can Borni va pertànyer fins el 1986 a l'Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona. El viver havia quedat força desfasat ja que l'evolució de la ciutat va comportar que la major part de plantes i arbres que s'aclimataven a Can Borni, no fossin  les adequades per a plantar a la ciutat, l'increment de la contaminació, el traçat dels carrers, la climatologia que anà canviat, tot plegat va portar al desús les plantes de tipus alpí que en gran majoria s'albergaven a Can Borni. Tant va ser així que Parcs i Jardins es va plantejar de crear-hi un jardí alpí, obert al públic.

 

L'any 1986, el viver va passar a mans de l'extinta Corporació Metropolitana de Barcelona que el va utilitzar com a viver per als arbres i arbusts destinats a la reforestació i que calia que passessin un procés d'aclimatació abans de ser replantats. El 1987 al crear-se el Patronat del Parc de Collserola el viver va passar a ser gestionat directament per aquest i va continuar la funció de viver per arbres i arbusts destinats a ser replantats al Parc. Amb el temps aquesta funció va deixar de ser necessària i el viver es va utilitzar únicament com a seu de la brigada forestal del Patronat.

En l'actualitat i gràcies a l'impuls de la Fundació Nicolau Mª Rubió i Tudurí i el suport de l'Ajuntament de Barcelona, a través del Districte d’Horta-Guinardó, de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins, l'Agència del Paisatge Urbà i Qualitat de vida, Barcelona de Serveis Municipals S.A. i el Consorci del Parc de Collserola, el viver ha estat recuperat com a Jardí i obert al públic.

El projecte de restauració que s'ha dut a terme, ha respectat al màxim l'antiga organització de l'espai. S'han acondiciat per a la passejada les antigues plataformes destinades a viver, s'han refet els murets de pedra seca i les diferents fonts i canalets d'aigua. També, s'hi ha instal·lat uns serveis higiènics públics i adaptats per a discapacitats. Per afavorir l'estada s'ha acondiciat una esplanada on s'hi han col·locat bancs i taules de fusta. A tocar del cami que porta al viver hi podeu trobar la font. Segons Miquel Tormos, aquesta font era dins de la masia de Can Borni. Però en ser enderrocada van fer sortir la deu arran del camí on és ara.

El viver el podeu visitar fins el 21 de juny els dissabtes, diumenges i festius de 11:00 a 17:00. A partir del 22 de juny i fins el 31 de juliol de dimecres a diumenge de 11:00 a 21:00 i de l’1 d’agost fins el 6 de setembre tots els dies també d’11:00 a 21:00.

Un cop visitat Can Borni continuem per l’arrabassada fins arribar a trobar-nos amb el funicular del Tibidabo. Aquí, i a tocar de la via ens trobem amb 2 edificis; Un, el que està a tocar de la carretera era l’antiga estació del funicular del baixador de l’Observatori Fabra, ara convertit en vivenda particular, encara s’en conserva l’andana. L’altre edifici el que està més avall i a tocar del baixador, es el de la Mentora Alsina. El Gabinet de Física Experimental Mentora Alsina, construït el 1905.Va ser l’habitatge de l’industrial, polític i economista Ferran Alsina i Paellada que, al llarg de la seva vida, va anar reunint una gran quantitat d’aparells relacionats amb la mecànica, l’acústica, l’electricitat, etc. Amb la finalitat de divulgar i fomentar l'interès per la ciència.

Des del 1995 la col·lecció s’instal·là al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya a Terrassa. Aquest antic laboratori s'ha recuperat i s'exposa de manera permanent al Museu, amb el nom "Observar i investigar".

Al voltant d'aquests materials i de com els experiments sorprenien els visitants, s'ha preparat un taller dirigit als estudiants. En aquest taller els alumnes poden coneixer com era un laboratori de física experimental de començament de segle XX i realitzaran els experiments que van servir per entendre el perquè dels fenòmens físics que ens envolten, a partir d’experiències de pressió, llum i electricitat que Ferran Alsina havia realitzat en el seu gabinet de física experimental fundat a tocar del Tibidabo, amb la finalitat de fer demostracions de les lleis físiques.

I amb la Mentora Alsina arribem al final del recorregut d’avui pels límits del territori de Sant Genís. Esperem que us hagi entretingut.

Pots escoltar l'àudio d'aquesta entrada fent un clic aquí.