Can Figuerola

Us parlaré avui de Can Figuerola una masia del segle XV, situada concretament al carrer de Judea nº 8, al barri de Sant Genís dels Agudells, la masia és una mostra viva del gòtic civil de la ciutat de Barcelona.

Al llarg del segle XVI i primera meitat del XVII, es produeix una gran florida de noves cases pairals. En el procés influeixen immigrants francesos que vingueren a Catalunya i es van instal·lar a pagès, i van refer les masies abandonades pel dèficit de població i van engrandir-les.

La masia tenia una gran extensió de terreny entre la Vall d'Horta i el Tibidabo, de fet al registre de la propietat encara hi consten molts dels edificis del barri com a ubicats a la urbanització Can Figuerola.

La immobiliària “SADIS” la va comprar pràcticament en ruïnes i en va urbanitzar la zona amb habitatges dels que la constructora, va voler treure'n tot el suc de la superfície a urbanitzar, eren els anys 60 del S.XX, i no va tenir mirament ni respecte per l'edifici centenari i un dels blocs de pisos es va bastir a escassos metros de la masia, aquest blocs de pisos donen la sensació que la volen engolir sols per la gosadia de continuar existint.

Certament Sant Genís va tenir molta sort que el pintor Alfredo Palmero la comprés, ja que ell fou la salvació de Can Figuerola. L’Alfredo Palmero la va comprar i rehabilitar. Va ser restaurada amb un total respecte, tant a l'estructura externa com a la interior. La façana principal. de grans dovelles, amb el vell escut de pedra i els finestrals gòtics, han recuperat part de la seva anterior dignitat.

Les façanes laterals també han estat rehabilitades, de manera que la masia presenti el caràcter i la noblesa de la construcció primitiva.

Can Figuerola a principis del S.XX.

Imatge: Arxiu fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

Conten alguns veïns de Sant Genís, que aleshores encara eren nens, que al mestre Palmero li agradava ensenya’ls-hi l'interior i a la canalla els hi feia la impressió que estaven en un castell medieval ple de princeses i cavallers amb armadura.

La masia es compon de diferents cossos, el frontal paral·lel es troba amb el posterior, amb un cos perpendicular intercalat. En un extrem de la façana principal sobresurt un cos que constitueix les golfes. La coberta de dos vessants, tira les aigües a la façana principal i la façana posterior. El portal d’accés és d’arc de mig punt adovellat i es troba descentrat a la façana. Les obertures de pedra picada amb decoracions gòtiques. Centrat entre les finestres del primer pis hi ha un rellotge de sol que té inscrit “pau en aquesta llar” i sobre el portal principal “Crucem tuam adoramus Deo” Adorem al Déu de la Creu. Al llarg de les diferents façanes hi ha petites escultures, la majoria antropomòrfiques, que van ser incorporades per l’artista Palmero. A la part superior de les portes d’accés laterals hi ha una sèrie d’escuts heràldics. Sota l'edifici encara es conserven túnels i llargs passadissos subterranis que facilitaven la fugida en un hipotètic cas de setge en temps de guerra, o atacs dels bandolers que van actuar en la zona durant el segle XVII..

La masia era coneguda anteriorment com a Can Fuster, i deu el seu nom a un dels seus propietaris, Era la casa de Laureà Figuerola, ministre d'Hisenda del govern provisional sortit de la Revolució del 1868

Actualment la masia acull la col·lecció permanent del museu Palmero, i consta avui en dia de 125 pintures realitzades pel pintor Maestro Palmero, que es desenvolupen entorn dels personatges que apareixen al llarg de l'obra mestra de Cervantes, El Quixot. El museu també ofereix al visitant un recorregut per l'obra de la Nissaga Palmero i una àmplia gamma d'escenes de gran format, extretes de les novel·les.

Així mateix són molt interessants el mural pintat al fresc a escala natural on s'hi pot veure, la representació de la llegenda del naixement de l'escut de Catalunya, o la cova mil·lenària on es diu, amb poc fonament que s'hi va amagar Joan Sala i Ferrer, més conegut com a Joan de Serrallonga, el mític bandoler català, com també el mobiliari i les petites col·leccions d’imatges religioses i de ceràmica que decoren la masia.

I us pregunteu qui va ser l’home que li va donar el seu nom a la masia?

Aquest home va ser en Laureà Figuerola i Ballester (Calaf, Anoia, 4 de juliol de 1816 - Madrid, 28 de febrer de 1903) fou un economista i polític català, que estudià filosofia i dret. És conegut per la creació de la unitat monetària de la pesseta. Fou el primer doctor en dret sortit d'una universitat espanyola.

Als 19 anys es donà a conèixer per les seves idees liberals, figurant a la Junta Revolucionària de Barcelona. Es féu advocat l'any 1840 Deixeble d'Eudald Jaumeandreu i Triter, el 1846 fou nomenat catedràtic d’economia de la Universitat de Barcelona, que abandonà el 1853 per ocupar la càtedra de la Universitat de Madrid. El 1846 fundà l'Escola Normal de Mestres de Barcelona. Fou soci de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País. Alhora, fou fundador de la Sociedad Libre de Economía Política amb Pastor, Rodríguez Colmeiro, Echegaray, Moret i d’altres.

Després de la revolució de 1868, Joan Prim i Prats el va nomenar ministre d'hisenda del govern de Serrano. Fou un dels introductors de la pesseta com a nova moneda espanyola, que va enginyar com a integrada en la Unió Monetària Llatina, creada el 1865 a París, i formada per França, Bèlgica, Suïssa i Itàlia. El 1869 també va iniciar una política aranzelària moderadament lliurecanvista, influïda per la que havia dut a terme la Gran Bretanya. El 1870 Amadeu I de Savoia el va substituir per Segismundo Moret y Prendergast.

El 1872 fou nomenat president del Senat d'Espanya, des d'on es va oposar a la restauració borbònica d'Alfons XII i s'adherí al Partit Republicà.

El 1876 fou separat de la càtedra de la Universitat i nomenat primer director de la Institución Libre de Enseñanza, de caràcter laic i privat. El 1885 fou regidor de l'Ajuntament de Madrid i el 1898 fou nomenat president de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Va morir el dissabte 28 de febrer de 1903 al seu xalet del carrer Serrano de Madrid, però per voluntat seva i de la seva esposa fou enterrat a Girona.

Ja per acabar podríem resumir que un antic veí del meu barri va crear la pesseta, que gaudim d’un museu certament extraordinari i peculiar i finalment que donem acull a una de les llegendes que per sempre més acompanyaran al Joan de Serrallonga.

 La masia en l'actualitat 

Certament si en teniu la possibilitat, no deixeu de visitar el Museu Palmero, malgrat albergar la residència i l'estudi del tercer pintor de la Saga Palmero, l'Alfredo Palmero, només cal que truqueu a la porta, si hi es, l'Alfredo us obrirà les portes de casa seva i us guiarà pel seus racons, és una visita que us sorprendrà, a banda de la seva col·lecció d'art, el seu interior és únic. No us ho perdeu!.

Com  a curiositat vull dir-vos que en un dels seus viatges a Florència va descobrir que en una pintura de  Pandolfo Reschi exposada a la galería Corsini de Florència, es podia observar, el que aleshores era el poble de Sant Genís, durant el setge d'en Joan Josep d'Austria als voltants del 1652. No ho va dubtar dues vegades. Va demanar el permís per reproduir-lo, el va obtenir i va fer-ho. El podreu gaudir, en format més gran que l'original, a la primera sala del museu, just al costat del fresc sobre el naixement de la senyera.

Gran part d'aquesta entrada també la teniu disponible en àudio. També podeu trobar més informació sobre aquest indret i d'altres de Sant Genís dels Agudells fent un clic aquí.