Clic a la imatge per engrandir. Caldwell 74. Crèdit: Hubble Heritage Team (STScI/AURA/NASA/ESA).
Caldwell 74 sembla un místic llac brillant flotant al cosmos, però la seva veritable identitat és encara més estranya. També coneguda com a Nebulosa de l'Anell Sud o Nebulosa dels Vuit Brots, aquesta formació són restes d'una estrella moribunda similar al Sol. Quan les estrelles de massa mitjana es queden sense el combustible nuclear que les alimenta, expulsen a l'espai les seves capes exteriors de gas. La capa gasosa s'expandeix cap a l'exterior des del nucli restant de l'estrella, conegut com a nana blanca. Els objectes d'aquest tipus s'anomenen nebuloses planetàries, però només perquè els primers astrònoms pensaven que s'assemblaven a orbites planetaris quan es veien a través d'un telescopi petit, no perquè tinguessin relació real amb els planetes.
Aquesta nebulosa va ser produïda per un estel que forma part d'un sistema binari o doble. Una estrella brillant és a prop del centre d'aquesta imatge del Hubble, però en realitat és la petita estrella situada just a sobre la que va produir la nebulosa. Un torrent de radiació ultraviolada procedent de la superfície de la petita nana blanca fa que els gasos que l'envolten es tornin fluorescents. L'estrella més brillant es troba en una fase més primerenca de l'evolució estel·lar, però en el futur probablement compartirà una destinació similar.
Aquesta imatge va ser presa amb la Càmera Planetària i de Gran Camp 2 del Hubble. En aquesta vista, els colors il·lustren la temperatura dels gasos, amb el blau representant el gas més calent i el vermell el gas més fred a la vora exterior. La imatge del Hubble també revela una gran quantitat de filaments polsegosos que s'han condensat a partir dels gasos en expansió. Dins d'uns eons, aquestes partícules polsegoses podrien reciclar-se en noves estrelles i planetes.
Una estructura similar, coneguda com la Nebulosa de l'Anell o Messier 57, es troba a la constel·lació septentrional de Lira. L'Anell Austral és el seu homòleg de l'hemisferi sud, situat a la constel·lació de Vela. Va ser descoberta per l'astrònom anglès John Herschel el 1835 i també està catalogada com a NGC 3132. Aquesta nebulosa de magnitud 9,4 es troba a 2.000 anys-llum de distància i només té 0,4 anys-llum d'amplada, per la qual cosa la seva observació amb un telescopi petit pot resultar complicada. S'observa millor als cels tardorencs de l'hemisferi sud. A l'hemisferi nord, només els observadors d'estrelles del sud tindran l'oportunitat de veure Caldwell 74, baix en cels primaverals.
C74 al web de la NASA
Índex del Catàleg Caldwell del blog
