Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Supergegant vermella. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Supergegant vermella. Mostrar tots els missatges

13/01/2024

Es desplega una de les obres mestres de la natura

Clic a la imatge per engrandir. Una estrella vermella supergegant al centre de la imatge que emet raigs de llum vermella. Gas i pols de color torrat envolten l'estrella vermella en una formació circular. Estrelles blanques brillants amb feixos de llum envolten el fons de la imatge i el gas i la pols a la foscor de l'espai. Crèdit: NASA i Hubble Heritage Team (AURA/STScI)

Presa pel telescopi espacial Hubble de la NASA, veiem un halo de llum en expansió al voltant d'una estrella llunyana anomenada V838 Monocerotis. Situada a uns 20.000 anys llum de la Terra, a la vora exterior de la Via Làctia. La il·luminació en expansió d'espirals de pols mai vistes s'anomena eco de llum. És probable que aquests remolins estiguin causats per la pols i el gas expulsats per l'estrella supergegant vermella en una explosió anterior. Durant aquest esdeveniment, l'estrella es va fer 600.000 vegades més lluminosa que el nostre Sol. Els astrònoms han observat que l'estrella continuarà canviant a mesura que el pols d'il·luminació continuï expandint-se a la velocitat de la llum.

L'estrella supergegant vermella, que es veu al centre de la imatge, està situada a uns 20.000 anys llum de la Terra en direcció a la constel·lació de Monoceros, a la vora exterior de la nostra galàxia la Via Làctia. L'estrella presenta algunes similituds amb una classe d'objectes anomenats "noves", que augmenten sobtadament de brillantor a causa d'explosions termonuclears a les seves superfícies. No obstant això, el comportament detallat de V838 Mon, en particular el seu color extremadament vermell, ha estat completament diferent del de qualsevol nova coneguda anteriorment.

La llum de V838 Mon es dispersa o "fa eco" a la pols i després viatja fins a la Terra. A causa de la distància addicional que recorre la llum dispersada, arriba a la Terra molt després que la llum procedent del mateix esclat estel·lar. Per tant, un eco de llum és un anàleg d'un eco de so produït, per exemple, quan el so d'un cantor alpí ressona als vessants de les muntanyes circumdants.

El Hubble ha observat l'eco de llum de V838 Mon diverses vegades des del 2002. La llum de V838 Mon continua propagant-se cap a l'exterior. Cada nova observació de l'eco de llum revela una "secció prima" nova i única a través de la pols interestel·lar que envolta l'estrella. Els científics han estat estudiant l'estructura de V838 Mon per comprendre la distribució de la pols revelada per l'eco i determinar què va impulsar l'estrella progenitora a crear l'esclat.


Ho he vist aquí.

19/09/2023

Bop-it, i per què?

Primer resoldrem el misteri d'aquest títol del post. Resulta que he hagut d'esbrinar el que significa "Bop-it". Doncs es ni més ni menys que el nom d'un joc, amb una forma que recorda al de les galàxies barrades. Adjunto una imatge del mateix, i un cop aclarit això, anem per feina.  

Imatge del Bop-it. Crèdit: Hasbro Gaming. Amazon.

El telescopi Hubble de la NASA va captar aquesta vista d'una galàxia espiral barrada en direcció a Eridà, a 69 milions d'anys llum de la Terra. A diferència de les galàxies espirals típiques, les galàxies espirals barrades no formen una espiral completa cap al seu centre, sinó que contenen dues barres rectes que connecten el nucli amb els braços.

Aquesta imatge, captada el 2004, mostra els detalls de la galàxia: estrelles supergegants blaves i vermelles, cúmuls estel·lars i regions de formació estel·lar a través dels seus braços en espiral i pols còsmica a través de les barres que connecten amb el nucli. Els científics especulen que el cor d'aquesta galàxia no es coneix que estigui actiu, cosa que indica que o bé el forat negre del seu centre no existeix o no hi ha acreció de matèria.


Clic a la imatge per engrandir. Un nucli espiral central de color rosa clar brilla al centre dret de la imatge, amb motes de color blau, rosa i negre que esquitxen els braços a mesura que s'estenen cap a la vora esquerra de la imatge. Al fons es veuen galàxies grogues i taronges. Crèdit: NASA, ESA i The Hubble Heritage Team (STScI/AURA).
 

Clic a la imatge per engrandir. l nucli de color rosa clar i blanc s'estén cap a la dreta, que s'obre a un braç galàctic de color blau brillant, rosa i morat. A prop de la part inferior de la imatge apareixen punts blaus i roses més foscos abans d'esvair-se en negre. Crèdit: NASA, ESA i The Hubble Heritage Team (STScI/AURA).


Clic a la imatge per engrandir. Composició de les dues imatges anteriors. S'assembla al Bop-it? Crèdit: NASA, ESA i The Hubble Heritage Team (STScI/AURA)

 
 
Ho he vist aquí.

09/01/2022

Observada una supergegant vermella just abans que exploti

Estrella de la mort: En una primícia còsmica, els científics observen una supergegant vermella just abans que exploti.

"Això suposa un gran avenç en la nostra comprensió del que fan els estels massius moments abans de morir".

Per als científics és molt més fàcil veure les desordenades seqüeles de les
explosions estel·lars que veure el preludi del drama. Crèdit: Space.com

Però, finalment, els astrònoms van aconseguir observar una estrella gegant vermella just en el moment en què "es va convertir en supernova", com s'anomena les estrelles que exploten. Utilitzant un telescopi a Hawaii, un equip de científics va reunir observacions d'una estrella supergegant vermella a l'estiu de 2020. Al setembre, aquesta mateixa estrella va morir en una supernova anomenada (SN) 2020tlf, una explosió que els membres de l'equip van qualificar com "una de les supernoves més intrigants" del seu tipus.

"Es tracta d'un gran avenç en la nostra comprensió del que fan les estrelles massives moments abans de morir", va dir Wynn Jacobson-Galán, becari de recerca de postgrau de la Fundació Nacional de Ciències de la Universitat de Califòrnia Berkeley i autor principal de un nou estudi que informa dels resultats, en un comunicat de l'Observatori Keck, on l'equip va recollir les observacions. "Per primera vegada, hem observat l'explosió d'una estrella supergegant vermella!"

Podeu accedir a una gran col·lecció d'imatges de supernoves, fent un clic aquí.

Clic per engrandir. Recreació artística d'una estrella supergegant vermella el darrer any abans
de la seva explosió. (Crèdit: W. M. Keck Observatory/Adam Makarenko)

L'estrella que va explotar era una supergegant vermella que contenia unes 10 vegades la massa del Sol i estava situada a uns 120 milions d'anys llum de la Terra a la galàxia NGC 5731, segons el comunicat.

A la nova investigació, els astrònoms van reunir les observacions de la regió que inclou la supernova des d'una gran quantitat de telescopis, començant el gener de 2020 i continuant durant gairebé un any complet després de l'explosió. L'Observatori Swift en òrbita de la NASA, es va unir a la feina després que l'estrella explotés. Juntament amb algunes observacions d'arxiu, tota aquesta informació va donar als científics una idea de com és el veïnat, com es va comportar l'estrella els últims dies i com es va desenvolupar la supernova mateixa.

Per als astrònoms van ser especialment interessants les observacions de l'estrella realitzades els darrers quatre mesos abans de la supernova, que van mostrar una llum addicional a la zona. Les observacions realitzades fins ara no havien donat cap indici que les supergegants vermelles actuessin de manera diferent abans d'explotar; l'activitat de SN 2020tlf suggereix que en algunes d'aquestes estrelles es podrien penjar banderes vermelles d'avís.

"És com veure una bomba de rellotgeria", va dir en el mateix comunicat l'autora principal de l'estudi, Raffaella Margutti, astrònoma també de la UC Berkeley. "No havíem confirmat mai una activitat tan violenta en una estrella supergegant vermella moribunda en què veiéssim produir una emissió tan lluminosa, per després col·lapsar i entrar en combustió, fins ara". 

Els astrònoms esperen detectar més supergegants vermelles abans de l'erupció per comprendre millor els darrers dies que condueixen a una supernova. 

"El que més m'entusiasma són totes les noves 'incògnites' que s'han desvetllat amb aquest descobriment", va dir Jacobson-Galán. "Detectar més esdeveniments com SN 2020tlf tindrà un impacte dramàtic en com definim els mesos finals de l'evolució estel·lar, unint observadors i teòrics en la recerca de resoldre el misteri sobre com les estrelles massives passen els darrers moments de les seves vides".

Un nou estudi es va publicar el dijous 6 de gener de 2022 a The Astrophysical Journal.



Ho he vist aquí.