Clic per engrandir. Hubble i Euclid s'han unit en aquesta imatge de la Nebulosa Ull de Gat, NGC 6543. Crèdit: ESA/Hubble i NASA, ESA Euclid/Euclid Consortium/NASA/Q1-2025, J.-C. Cuillandre i E. Bertin (CEA Paris-Saclay), Z. Tsvetanov.
Aquesta nova imatge del Telescopi Espacial Hubble de la NASA/ESA mostra un dels vestigis més visualment intricats d'una estrella moribunda: la Nebulosa de l'Ull de Gat, també coneguda com NGC 6543. Aquesta extraordinària nebulosa planetària es troba a la constel·lació del Dragó i ha captivat els astrònoms durant dècades amb la seva estructura elaborada i multinivell. Les observacions de la missió Gaia de l'ESA situen la nebulosa a 4.400 anys llum de distància.
Clic per ampliar. Crèdit: ESA/Hubble & NASA, ESA Euclid/Euclid Consortium/NASA/Q1-2025, J.-C. Cuillandre & E. Bertin (CEA Paris-Saclay), Z. Tsvetanov.
Les nebuloses planetàries, anomenades així per la seva forma rodona, que feia que semblessin planetes quan es miraven a través dels primers telescopis, són en realitat gas que s'expandeix i que és expulsat per les estrelles en les seves darreres etapes d'evolució. Va ser a la mateixa nebulosa de l'Ull de Gat on es va descobrir per primer cop aquest fet el 1864: l'anàlisi de l'espectre de la seva llum revela l'emissió de molècules individuals pròpia d'un gas, la qual cosa les distingeix de les estrelles i les galàxies.
El Hubble també va revolucionar la nostra comprensió de les nebuloses planetàries; les seves imatges detallades van mostrar que l'aparença senzilla i circular d'una nebulosa planetària vista des de la Terra amaga una morfologia molt complexa. Això era especialment cert en el cas de la Nebulosa Ull de Gat, on les imatges del Hubble del 1995 van revelar estructures mai vistes abans que van ampliar la nostra comprensió de com es formen les nebuloses planetàries.
Clic a la imatge per ampliar. En aquesta nova imatge, el Hubble captura el mateix nucli de gas turbulent amb l'instrument Canal d'Alta Resolució de la seva Càmera Avançada per a Sondejos (ACS). Aquest instrument està optimitzat per obtenir imatges molt nítides de detalls subtils en una àrea petita, com les característiques complexes al cor de la Nebulosa de l'Ull de Gat. Les dades revelen un tapís de capes concèntriques, raigs de gas a alta velocitat i nusos densos esculpits per interaccions de xoc, característiques que semblen gairebé surrealistes en la seva complexitat. Es creu que aquestes estructures enregistren la pèrdua de massa episòdica de l'estrella moribunda al centre de la nebulosa, creant una mena de «registre fòssil» còsmic de les seves etapes evolutives finals. Part d'aquestes dades també es van utilitzar en una imatge anterior de la Nebulosa de l'Ull de Gat, publicada el 2004. Les dades de l'ACS no utilitzades anteriorment es combinen amb el processament d'imatges més avançat per crear aquesta nova imatge, la més nítida feta mai d'aquesta nebulosa. Crèdit: ESA/Hubble & NASA, Z. Tsvetanov.
Aquesta vegada, al Hubble s'hi uneix el telescopi espacial Euclid de l'ESA per crear una nova imatge de la NGC 6543. Els ulls combinats de Hubble i Euclid revelen la notable complexitat de la mort estel·lar en aquest objecte. Tot i que està dissenyat principalment per cartografiar l'univers distant, Euclid captura la Nebulosa Ull de Gat com a part de les seves prospeccions d'imatgeria de camp profund. En la imatge d'Euclid de llum visible, infraroja propera i camp ampli, els arcs i filaments de la brillant regió central de la nebulosa es situen dins d'un halo de fragments de gas multicolors que s'allunyen a gran velocitat de l'estrella. Aquest anell va ser expulsat de l'estrella en una fase anterior, abans que es formés la nebulosa principal del centre. Tota la nebulosa destaca contra un fons ple de galàxies llunyanes, la qual cosa demostra com amb Euclid es poden veure alhora la bellesa astrofísica local i els confins més llunyans del cosmos.
Ho he vist aquí.
