El telescopi espacial James Webb de la NASA ha captat les "entremaliadures" d'un parell d'estrelles joves en formació activa, conegudes com a Herbig-Haro 46/47, en llum infraroja propera d'alta resolució.
Clic a la imatge per engrandir. Núvol horitzontal ataronjat conegut com Herbig-Haro 46/47, amb una taca central blanc-groguenca travessada per pics de difracció vermells. Una nebulosa circumdant es veu com una delicada boira blava semitransparent. El fons és ple d'estrelles i galàxies. El telescopi espacial James Webb de la NASA ha captat en llum infraroja propera d'alta resolució una parella d'estrelles en formació activa, conegudes com a Herbig-Haro 46/47, estretament unides. Busqueu-les al centre dels pics vermells de difracció, apareixent com una taca blanca ataronjada. Herbig-Haro 46/47 és un objecte d'estudi important perquè és relativament jove: només en té uns quants milers d'anys. Els sistemes estel·lars triguen milions d'anys a formar-se completament. Objectius com aquest permeten als investigadors comprendre la massa que acumulen les estrelles al llarg del temps, cosa que els podria ajudar a modelitzar la formació del nostre Sol, una estrella de baixa massa, i del seu sistema planetari. Crèdits: Imatge: NASA, ESA, CSA. Processament d'imatges: Joseph DePasquale (STScI)
Les estrelles joves són entremaliades!
El telescopi espacial James Webb de la NASA ha captat les "entremaliadures" d'un parell d'estrelles joves en formació activa, conegudes com a Herbig-Haro 46/47, en llum infraroja propera d'alta resolució. Per trobar-les, rastreja els brillants pics de difracció rosa i vermell fins arribar al centre: Les estrelles estan dins de la taca blanca ataronjada. Estan profundament enterrades en un disc de gas i pols que alimenta el seu creixement a mesura que segueixen guanyant massa. El disc no és visible, però la seva ombra es pot veure a les dues regions fosques i còniques que envolten les estrelles centrals.
Els detalls més cridaners són els lòbuls de dues cares que s'obren amb ventall a partir de les estrelles centrals en formació activa, representades en color taronja ardent. Gran part d'aquest material va sortir disparat d'aquelles estrelles en ingerir i expulsar repetidament el gas i la pols que les envolten immediatament al llarg de milers d'anys.
Quan el material de les ejeccions més recents xoca amb el material més antic, canvia la forma d'aquests lòbuls. Aquesta activitat és com una gran font que s'encén i s'apaga en una successió ràpida però aleatòria, donant lloc a ondulacions a l'estany que hi ha a sota. Alguns raigs expulsen més material i altres es llancen a més velocitat. Per què? Probablement estigui relacionat amb la quantitat de material que va caure sobre els estels en un moment determinat.
Les ejeccions més recents de les estrelles apareixen en un fil blau. Passen just per sota del pic de difracció horitzontal vermell situat a les 2 en punt. Al llarg del costat dret, aquestes ejeccions formen patrons ondulats més clars. Estan desconnectades en alguns punts i acaben en un notable cercle irregular de color porpra clar a la zona taronja més gruixuda. A l'esquerra, a prop de les estrelles centrals, també apareixen línies arrissades de color blau més clar, però de vegades queden eclipsades pel brillant pic de difracció vermell.
Tots aquests raigs són crucials per a la pròpia formació estel·lar. Les ejeccions regulen la quantitat de massa que acaben acumulant les estrelles. (El disc de gas i pols que alimenta les estrelles és petit. Imagini's una banda ben lligada al voltant de les estrelles).
Les estrelles joves són entremaliades!
El telescopi espacial James Webb de la NASA ha captat les "entremaliadures" d'un parell d'estrelles joves en formació activa, conegudes com a Herbig-Haro 46/47, en llum infraroja propera d'alta resolució. Per trobar-les, rastreja els brillants pics de difracció rosa i vermell fins arribar al centre: Les estrelles estan dins de la taca blanca ataronjada. Estan profundament enterrades en un disc de gas i pols que alimenta el seu creixement a mesura que segueixen guanyant massa. El disc no és visible, però la seva ombra es pot veure a les dues regions fosques i còniques que envolten les estrelles centrals.
Els detalls més cridaners són els lòbuls de dues cares que s'obren amb ventall a partir de les estrelles centrals en formació activa, representades en color taronja ardent. Gran part d'aquest material va sortir disparat d'aquelles estrelles en ingerir i expulsar repetidament el gas i la pols que les envolten immediatament al llarg de milers d'anys.
Quan el material de les ejeccions més recents xoca amb el material més antic, canvia la forma d'aquests lòbuls. Aquesta activitat és com una gran font que s'encén i s'apaga en una successió ràpida però aleatòria, donant lloc a ondulacions a l'estany que hi ha a sota. Alguns raigs expulsen més material i altres es llancen a més velocitat. Per què? Probablement estigui relacionat amb la quantitat de material que va caure sobre els estels en un moment determinat.
Les ejeccions més recents de les estrelles apareixen en un fil blau. Passen just per sota del pic de difracció horitzontal vermell situat a les 2 en punt. Al llarg del costat dret, aquestes ejeccions formen patrons ondulats més clars. Estan desconnectades en alguns punts i acaben en un notable cercle irregular de color porpra clar a la zona taronja més gruixuda. A l'esquerra, a prop de les estrelles centrals, també apareixen línies arrissades de color blau més clar, però de vegades queden eclipsades pel brillant pic de difracció vermell.
Tots aquests raigs són crucials per a la pròpia formació estel·lar. Les ejeccions regulen la quantitat de massa que acaben acumulant les estrelles. (El disc de gas i pols que alimenta les estrelles és petit. Imagini's una banda ben lligada al voltant de les estrelles).
Ara dirigeix la teva mirada cap a la segona característica més prominent: el núvol blau efervescent. Es tracta d'una regió de dens pols i gas, coneguda com a nebulosa i, més formalment, com a glòbul de Bok. Quan s'observa principalment en llum visible, sembla gairebé completament negra: només unes poques estrelles de fons treuen el cap a través d'ella. A la nítida imatge de Webb a l'infraroig proper, podem veure dins i a través de les capes difuses d'aquest núvol, enfocant molt més de Herbig-Haro 46/47, i revelant alhora una profunda gamma d'estrelles i galàxies que es troben molt més enllà. Les vores de la nebulosa apareixen en un suau contorn taronja, com una L invertida al llarg de la part dreta i inferior.
Clic a la imatge per engrandir. Exemple de glòbul de Bok. Aquesta imatge del Telescopi de Nova Tecnologia d'ESO a l'Observatori La Silla a Xile mostra l'objecte Herbig-Haro HH 46/47 com a raigs que emergeixen d'un núvol fosc de formació estel·lar. Aquest objecte va ser objecte d‟un estudi realitzat amb ALMA durant la fase de Ciència Inicial. Crèdit: ESO/Bo Reipurth
Aquesta nebulosa és important, ja que la seva presència influeix en la forma dels raigs llançats per les estrelles centrals. Quan el material expulsat entra a la nebulosa de la part inferior esquerra, els dolls tenen més possibilitats d'interactuar amb les molècules de la nebulosa, cosa que fa que totes dues s'il·luminin.
Hi ha dues zones més on fixar-se per comparar l'asimetria dels dos lòbuls. Mira cap a la part superior dreta per veure una massa d'ejecció amb forma d'esponja que sembla separada del lòbul més gran. Només alguns fils de material semitransparent apunten cap al lòbul més gran. Darrere seu, com a serpentines en un vent còsmic, semblen surar formes gairebé transparents en forma de tentacles. En canvi, a la part inferior esquerra, si mirem més enllà del lòbul gran, veiem un arc. Tots dos estan formats per material que va ser empès més lluny i possiblement per ejeccions anteriors. Els arcs semblen apuntar en diferents direccions i es poden haver originat a partir de diferents fluxos de sortida.
Feu una altra ullada a aquesta imatge. Tot i que sembla que Webb ha captat Herbig-Haro 46/47 de costat, un dels costats està lleugerament inclinat cap a la Terra. Contra-intuïtivament, és la meitat dreta més petita. Tot i que el costat esquerre és més gran i brillant, està apuntant lluny de nosaltres.
Durant milions d'anys, les estrelles de Herbig-Haro 46/47 es formaran completament, aclarint l'escena d'aquestes fantàstiques ejeccions multicolors, permetent que les estrelles binàries ocupin el centre de l'escenari sobre un fons ple de galàxies.
Webb pot revelar tants detalls a Herbig-Haro 46/47 per dues raons. L'objecte està relativament a prop de la Terra, i la imatge de Webb es compon de diverses exposicions, cosa que augmenta la seva profunditat.
Herbig-Haro 46/47 es troba a 1.470 anys-llum de distància, a la constel·lació de la Vela.
El telescopi espacial James Webb és el principal observatori científic espacial del món. Webb està resolent misteris en el nostre sistema solar, mirant més enllà, mons llunyans al voltant d'altres estrelles, i sondejant les misterioses estructures i orígens del nostre univers i el nostre lloc en ell. Webb és un programa internacional dirigit per la NASA amb els socis, l'ESA (Agència Espacial Europea) i l'Agència Espacial Canadenca.
Ho he vist aquí.
