Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Google Earth. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Google Earth. Mostrar tots els missatges

24/06/2020

Lenin segueix viu en un bosc siberià

La descoberta

El fotògraf rus Slava Stepanov estava planejant un viatge de negocis a la regió d'Omsk de Rússia a principis de juny, quan recordava una intrigant però borrosa fotografia de satèl·lit que havia vist anys enrere. Stepanov es va apartar un dia de la seva agenda prevista a Omsk per conduir a la ciutat de Tyukalinsk i, amb Google Maps per guiar-lo, va configurar el seu drone per tenir un aspecte més clar sobre un bosc de boscos a la perifèria pantanosa de la ciutat.

El que el dron va revelar amb nitidessa de detalls quan es va aixecar per damunt del paisatge pantanós va ser “impressionant”, segons Stepanov. Amb una longitud de 300 metres, i en lletres ciríl·liques de 82 metres d’alçada, era el nom de “Lenin” ortografiat amb pins de dècades d'edat.

Clic per engrandir.

Vladimir Lenin va ser el fundador i primer líder comunista de la Unió Soviètica. Després de la seva mort el 1924, es va convertir en una mena de divinitat de la Unió Soviètica.

Stepanov, que ha estudiat els geoglífs rarament fotografiats que es troben dispersos per l’antiga Unió Soviètica, assegura que els arbres van ser plantats molt probablement a la dècada de 1970 per un dels molts aniversaris soviètics quan hi havia pressió per demostrar la dedicació i admiració al sistema comunista.

"A l'URSS, la gent estava molt centrada en els aniversaris, especialment l'aniversari de Lenin i l'aniversari de la Revolució d'Octubre de 1917", diu Stepanov. "Totes les fàbriques, totes les empreses, o fins i tot els pobles sencers, van intentar felicitar d'alguna manera més alt, més fort, més poderós; ser més interessants i notables que la resta. Entre d'altres coses, hi havia la idea que el comunisme seria etern".

 Localització del bosc de Lenin a les rodalies de Tyukalinsk.
Crèdit imatges: Google Earth. Composició: Sci-Bit

Tres persones a Tyukalinsk, inclòs un professor local, van parlar amb RFE/RL. Si bé tots havien sentit a parlar del bosc de Lenin, ningú no estava segur de quan es va plantar ni de per què. L’any 1970 hauria marcat el centenari del naixement de Lenin.

Les declaracions polítiques forestals no són pròpies del totalitarisme soviètic. Els seguidors d'Adolf Hitler a l'Alemanya nazi també van plantar cèlebres arbres que contrastaven cada tardor i primavera amb els pins de fulla perenne al seu voltant per mostrar una esvàstica.

Podeu veure més fotografies de Slava Stepanov del bosc de Lenin al seu compte d'Instagram, fent un clic aquí.

Clic per engrandir. Crèdit: Slava Stepanov


Extret d'aquest article.

10/06/2019

Quina és la única construcció humana visible des de l’espai?



Ni les piràmides d’Egipte, ni la Gran Muralla xinesa. Son potser algunes de les que tothom pot tenir al cap, doncs no. La construcció feta per la mà de l’home a la Terra, visible des de a més de 13.600 Km d’alçada (aproximadament a 13.200 Km més d’alçada que la òrbita de la ISS (EEI), és el mar de plàstic de la població de El Ejido, a la província espanyola d’Almeria, al Sud de la península Ibèrica.


Podeu trobar a continuació tot un seguit d’imatges capturades amb el Google Earth, i a on podreu anar veient la enorme extensió dels hivernacles d’aquesta localitat andalusa, i que a mesura que augmenta la distància de l’observació es va convertint en una taca blanca, fàcilment identificable, fins i tot des dels 12500 Km d’altura. Feu clic per engrandir la imatge.



Alçada 13.600 Km

Alçada 9.500 Km

Alçada 7.500 Km
 
Alçada 3.700 Km
 
Alçada 1900 Km
 
 Alçada 920 Km
 
Alçada 390 Km

Alçada 88 Km

Alçada 25 Km
 
 
La imatge que encapçala aquesta entrada son els hivernacles vistos des d'una alçada aproximada d'uns 3'5 Km.
 
 Crèdit de les imatges. Google. Landsat/Copernicus


 
 

06/08/2018

La deforestació a Madagascar

Aquesta imatge etiquetada com "El cor de Madagascar", va estar escollida per la NASA com la seva imatge del dia l'11 de juliol del 2018.

Clic per engrandir. Crèdit de la imatge: NASA

Mentre l'Estació Espacial Internacional sobrevolava l'illa, l'astronauta de la NASA, Ricky Arnold a bord de l'estació, va capturar aquesta fotografia d'un paisatge canviant al cor de Madagascar, a on s'observa el drenatge cap al mar dels sediments, a l'estuari del riu Betsiboka, degut a la destrucció dels boscos tropicals i els manglars costaners.
 
En la següent composició que us hem preparat, podeu localitzar l'indret de la imatge, i si disposeu del Google Earth ho podreu comprovar fàcilment vosaltres mateixos. A més, curiosament la imatge disponible a Google Earth te data de l'endemà de la de la NASA, 12 de juliol de 2018.

Clic a la imatge per engrandir

16/01/2017

El cementeri del desarmament

Si us ve de gust, podeu fer una excursió, a vista d'ocell amb el Google Earth, a una de les amoïnadores curiositats (per la quantitat de material bèl·lic que hi acull) que ens va deixar la guerra freda. Una conseqüència de les clàusules dels tractats de desarmament signats entre els Estats Units i l'antiga URSS.

Es tracta de la base aèria Davis-Monthan a Tucson, Arizona. Aquesta base construïda al final de la segona guerra mundial, i concebuda com una unitat de manteniment aeronàutic, es va convertir en un lloc ideal per a la observació per part dels satèl·lits soviètics del compliment dels tractats de desmantellament d'armament.


Aquest indret al desert de Mojave, ofereix bones qualitats per a la observació des de l'espai, i a més les seves característiques meteorològiques, amb un clima sec, afavoreix la preservació de les aeronaus, en el cas que hagin de tornar a ser posades en servei. Aquesta base, també coneguda com a AMARC (Aircraft Maintenance And Regeneration Center), inclou una zona de desballestament, magatzems i un museu. Malgrat i tot que la gran majoria d'aquestes aeronaus mai més tornaran a alçar el vol, reben periòdics treballs de manteniment; gir de les rodes per evitar-ne malformacions, o actuacions als plans de les ales. A més, la duresa del sòl, permet el seu estacionament sense deformacions, estalviant haver d'asfaltar aquesta enorme superfície.


La base amb una extensió de més de 2.600 hectàrees, situada al SE de la ciutat de Tucson, té una llargada d'aproximadament 2,84 kilòmetres per una amplada de 2,4 kilòmetres. Les coordenades GPS son aquestes: 32º09'21.15" N i 110º50'25".53 O

Una prova de la enorme quantitat de milions que es gasten tant russos com nord-americans en armament.



05/12/2015

Un cavall de 200 metres de llarg

De ben segur que aquest assumpte que m'ocupa no s'emetrà mai a una cadena de televisió d'aquelles que descobreix conspiracions i operaris extraterrestres a qualsevol monument megalític del nostre planeta. Més que res perquè la seva autoria humana és evident i a més a més ben coneguda.

Si feu un tomb pel Google Earth fins a aquestes coordenades ho veureu vosaltres mateixos:

51º39'01.92"N i 3º15'23.53"O

Es tracta del "Pit Pony" Sultà. Una espectacular escultura aixecada al terra d'un cavall que s'estén més de 200 metres a Caerphilly, al sud de Gal·les. Dissenyada per l'artista gal·lès Mick Petts, la colossal obra d'art és coneguda com la més gran de les escultures figuratives al terra del Regne Unit. L'escultura, ubicada al Parc Penallta, ofereix des de la seva part superior una vista panoràmica dels boscos, prats, pantans i senders dels voltants, creats arran de l'antiga extracció de carbó de Penallta.

Les imatges següents son obra de Jonathan Webb i Steve Brockett.


Construït amb pedra, terra, i 60.000 tones d'esquist de carbó, l'escultura es diu "Sultà" en honor a un poni molt estimat, que sembla ser que treballava a les mines locals. Aquests cavalls s'utilitzaven comunament per arrossegar les vagonetes de carbó a les mines subterrànies des del segle 18 fins a la meitat del segle 20. Encara que l'últim pit poni va ser retirat el 1999, el llegat i magnífica forma de Sultà serveixen com a recordatori de la Revolució Industrial, que marca una part important del patrimoni cultural del Regne Unit.










Ho he vist a mymodernmet.


24/06/2015

Prípiat, un fantasma verd nuclear

A punt d'acomplir-se el trentè aniversari del desastre de Txernòbil he passejat virtualment amb el Google Earth per Prípiat, la ciutat que fins aleshores va ser la residència del personal que treballava a la central.

Prípiat és ara una ciutat fantasma al nord d'Ucraïna a l'Oblast o província de Kíev, a la vora de la frontera amb Bielorússia i prop de l'altra ciutat fantasma de Txernòbil. Deu el seu nom al riu que travessa la ciutat, el riu Prípiat.

La zona va patir el pitjor accident de la història de l'energia nuclear, el 26 d'abril de 1986, quan es produí el sobreescalfament i l'explosió del reactor 4 de la Central nuclear de Txernòbil, el qual va emetre 400 vegades més radiació que la bomba atòmica que caigué sobre Hiroshima al 1945, pel que la ciutat es va veure afectada per la radiació i va haver de ser evacuada.

Mapa de radioactivitat de l'any 1996
L'evacuació fou portada a terme només al cap de 3 dies per l'exèrcit soviètic. La majoria dels habitants foren desallotjats de les seves cases contra la seva voluntat, mentre que els animals domèstics i els de les granges foren sacrificats.

Evacuació de Prípiat
Prípiat va ser creada al 1970 com a colònia industrial pels treballadors de la propera central nuclear de Txernòbil i les seves famílies. A causa de la seva posició geogràfica, amb un clima temperat i un sòl fèrtil, la ciutat començà a desenvolupar-se, fins a convertir-se en una de les zones més agradables per viure-hi de l'antiga Unió Soviètica. Per això, la població cresqué en tan sols 16 anys fins a arribar als 47.000 habitants.


Les restes de Prípiat a la esquerra i de la central de Txernòbil a la dreta

Actualment no té cap habitant, tant sols investigadors, científics i forces de seguretat, que custodien la zona d'exclusió. La ciutat ara s'assembla a un museu de l'era soviètica. Té molts edificis d'apartaments on es troben encara objectes abandonats: fotografies, joguines de nens, roba, objectes personals, etc. També hi ha restaurants, places de joc, hospitals, escoles i gimnasos en el seu estat d'abandó. A causa de la falta de manteniment de les construccions, a dintre hi creixen molsa, fongs i inclús plantes gràcies a la humitat produïda durant el desgel a la fi d'hivern.


Si no fos per que les edificacions encara resten dempeus, les imatges que és poden anar trobant a la xarxa de Prípiat fan venir esgarrifances quan penses quin seria el resultat de qualsevol mena d'apocalipsi.

Les coordenades per trobar-ho al Google Earth son aquestes 51°23'05.33" N - 30°05'30.24" E. Acabo amb un seguit d'imatges que parlen per elles soles.