Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BepiColombo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BepiColombo. Mostrar tots els missatges

05/07/2022

La sonda espacial BepiColombo espia Mercuri

Clic per engrandir. Mercuri fotografiat per la sonda BepiColombo durant el seu segon sobrevol, el 23 de juny de 2022. Crèdit: ESA, BepiColombo, JAXA, MTM, CC by-sa 3.0 IGO


La primera visita de BepiColombo a Mercuri. La sonda BepiColombo de l'ESA i Jaxa van passar prop de Mercuri l'1 d'octubre de 2021, per primera vegada des del seu llançament el 2018. Aquí teniu les primeres imatges d'aquest sobrevol fins a 199 quilòmetres del petit planeta. 

Viatjant d'un planeta tel·lúric a un altre (excepte Mart) al sistema solar interior, la sonda BepiColombo acaba de completar el seu segon sobrevol del seu eventual objectiu, Mercuri. Noves imatges fascinants del planeta més proper al Sol.

Encara poc coneguda, la sonda espacial BepiColombo de l'ESA (Agència Espacial Europea) i JAXA (Agència espacial japonesa) acaba de passar una vegada més per sobre de Mercuri. El dijous 23 de juny va ser el seu segon sobrevol del planeta més petit del Sistema Solar (4.880 quilòmetres de diàmetre), el seu destí final. De moment, la nau es beneficia de l'assistència gravitatòria, el segon sobrevol dels sis previstos, així com la de la Terra (un cop) i Venus (dues vegades), abans d'introduir-se en òrbita el 2025 i iniciar les seves investigacions científiques.
 

Aquest vídeo reuneix 56 imatges preses sobre la marxa uns quinze minuts després d'haver passat més a prop de la superfície de Mercuri, a només 200 quilòmetres de distància. Les fotos de les dues sèries es van capturar amb un interval de 15 a 20 segons quan la nau espacial es trobava entre 920 i 6.099 quilòmetres aproximadament, per a la primera càmera de monitoratge (MCAM-2), i entre 984 i 6.194 quilòmetres, per a la segona càmera de monitoratge (MCAM-3). Crèdit: ESA. JAXA.

Clic per engrandir. Imatge amb les anotacions dels principals trets visibles a la superfície de Mercuri. Crèdit: ESA, BepiColombo, MTM, CC by-sa 3.0 IGO 


Clic per engrandir. Imatge del cràter Debussy amb les ejeccions de l'impacte. Crèdit: NASA, Messenger


Ho he vist aquí.

26/02/2022

Vista del Solar Orbiter i SOHO d'una erupció gegant

La nau espacial Solar Orbiter de l'ESA/NASA ha captat la erupció més gran d'una protuberància solar mai observada en una sola imatge juntament amb el disc solar complet. 

Les protuberàncies solars són grans estructures de línies de camp magnètic enredades que mantenen concentracions denses de plasma solar suspeses sobre la superfície del Sol, de vegades prenent la forma de bucles arquejats. Solen estar associades a les ejeccions de massa coronal (CME), que si es dirigeixen cap a la Terra poden causar estralls a la nostra tecnologia i afectar a la nostra vida quotidiana. 

Aquest darrer esdeveniment va tenir lloc el 15 de febrer i es va estendre milions de quilòmetres a l'espai. L'ejecció de massa coronal no estava adreçada a la Terra. De fet, s'està allunyant de nosaltres. No hi ha cap signatura de l'erupció al disc solar davant de la nau espacial i que actualment s'està apropant a la línia Terra-Sol, el que significa que s'ha d'haver originat des del costat del Sol davant nostre.

 Clic per engrandir. Solar Orbiter captura una erupció solar gegant. Crèdit: ESA.

Les imatges van ser capturades pel Full Sun Imager (FSI-Càmera completa del Sol) de l'Extreme Ultraviolet Imager (EUI-Càmera ultravioleta extrema) al Solar Orbiter. FSI està dissenyat per observar el disc solar complet fins i tot durant els passatges propers del Sol, com durant el proper pas del periheli el proper mes. A l'aproximació més propera del 26 de març, que veurà passar la nau espacial a una distància d'aproximadament 0,3 vegades la distància Sol-Terra, el Sol omplirà una porció molt més gran del camp de visió del telescopi. En aquest moment, encara hi ha molt marge de visualització al voltant del disc, cosa que permet que el FSI capturi un detall impressionant a uns 3,5 milions de quilòmetres, equivalent a cinc vegades el radi del Sol.  

Vista del Solar Orbiter i SOHO d'una erupció gegant. Crèdit: ESA

Altres telescopis espacials, com el satèl·lit SOHO de l'ESA/NASA, observen sovint una activitat solar com aquesta, però més a prop del Sol o més lluny mitjançant un ocultador, que bloqueja la resplendor del disc solar per permetre l'obtenció d'imatges detallades de la pròpia corona. Així, la protuberància observada per Solar Orbiter és el major esdeveniment d'aquest tipus que s'ha capturat en un sol camp de visió juntament amb el disc solar, fet que obre noves possibilitats per veure com esdeveniments com aquest es connecten amb el disc solar per primera vegada vegada. Alhora, SOHO pot proporcionar vistes complementàries a distàncies encara més grans. 

Vista del Solar Orbiter i del SOHO d'una erupció gegant. Crèdit: ESA, NASA

Altres missions espacials també van observar l'esdeveniment, inclosa la Parker Solar Probe de la NASA. La setmana que ve, Solar Orbiter i Parker Solar Probe realitzaran observacions conjuntes durant el pas de Parker pel periheli. 

Fins i tot les naus espacials no dedicades a la ciència solar van sentir la seva explosió -la missió BepiColombo de l'ESA/JAXA, que actualment es troba a les proximitats de l'òrbita de Mercuri- va detectar un augment massiu de les lectures d'electrons, protons i ions pesats amb el monitor de radiació.

I encara que aquest esdeveniment no va enviar una ràfega de partícules mortals cap a la Terra, és un important recordatori de la naturalesa impredictible del Sol i de la importància de comprendre i vigilar-ne el comportament. Juntament amb la futura missió Vigil de l'ESA dedicada a la meteorologia espacial, que proporcionarà vistes úniques d'esdeveniments com aquest, podem protegir millor el nostre planeta de les violentes explosions del Sol.

 

Ho he vist aquí.

15/04/2020

El sobrevol de la Terra per la sonda BepiColombo en imatges

Actualment, la crisi del coronavirus és el focus d’atenció. Però l'Agència Espacial Europea (ESA) va tenir, ben aviat aquest passat divendres al matí, una cita que no va poder ajornar. La sonda BepiColombo va sobrevolar la Terra per ajustar la seva trajectòria cap a Mercuri.

Va ser llançada a l’octubre del 2018. Des d’aleshores, la sonda BepiColombo va iniciar el seu viatge cap a Mercuri. Però aquest divendres, 10 d’abril de 2020, a les 06.25 hores, va passar a només 12.700 quilòmetres de la nostra Terra. Objectiu: modificar la seva velocitat i corbar la seva trajectòria. L’operació va anar perfectament. Fins i tot van poder veure la sonda astrònoms amateurs situats al sud de Roma i Madrid.

Imatges preses amb una diferència de 10 minuts el 9 d'abril de 2020, entre les 11:25 i les 21:04 UT.
La sonda BepiColombo es trobava aleshores entre 281.000 i 128.000 km de la Terra. © ESA,
BepiColombo, MTM, CC by-sa 3.0 IGO

Incloent els delicats 34 minuts de la maniobra quan Bepi Colombo es va enfonsar a l’ombra del nostre planeta.  "Un període en el qual la sonda per primera vegada des del seu llançament, va ser privada de la llum directa del Sol", diu Elsa Montagnon, cap d'operacions de vol, en un comunicat de l'Agència Espacial Europea ( ESA ). Per preparar-se, els operadors havien carregat les bateries de la sonda i escalfat tots els components.  “Quan les cèl·lules solars van començar a produir electricitat de nou, sabíem que estava guanyat".

La Terra fotografiada per BepiColombo entre les 5.03 i les 5.41 hores del 10 d'abril de 2020.
La nau espacial es trobava entre els 26.700 i els 17.300 km del nostre planeta. © ESA,
BepiColombo, MTM, CC by-sa 3.0 IGO

Benvingut l’èxit enmig d’un període incert

Com que l'operació no es va poder ajornar, s'havia de realitzar amb personal limitat. Malgrat les mesures de distanciament social implementades al centre de control de missions de la ESA de Darmstadt (Alemanya), s’ha aconseguit l’èxit.

Captura de Twitter: Aquí teniu una bona pel·lícula utilitzant algunes de les nostres imatges.
Crèdit: @Virtual Telescope. Twitter

Amb una bonificació afegida, una vista impressionant de la nostra Terra. “Aquests selfies criden a la humilitat. Mostren el nostre planeta, la nostra llar, que compartim, en un dels moments més inquietants i incerts que hem passat molts de nosaltres”, va comentar Günther Hasinger, el director científic de la ESA.


Ho he vist aquí