Vista del Solar Orbiter i SOHO d'una erupció gegant

La nau espacial Solar Orbiter de l'ESA/NASA ha captat la erupció més gran d'una protuberància solar mai observada en una sola imatge juntament amb el disc solar complet. 

Les protuberàncies solars són grans estructures de línies de camp magnètic enredades que mantenen concentracions denses de plasma solar suspeses sobre la superfície del Sol, de vegades prenent la forma de bucles arquejats. Solen estar associades a les ejeccions de massa coronal (CME), que si es dirigeixen cap a la Terra poden causar estralls a la nostra tecnologia i afectar a la nostra vida quotidiana. 

Aquest darrer esdeveniment va tenir lloc el 15 de febrer i es va estendre milions de quilòmetres a l'espai. L'ejecció de massa coronal no estava adreçada a la Terra. De fet, s'està allunyant de nosaltres. No hi ha cap signatura de l'erupció al disc solar davant de la nau espacial i que actualment s'està apropant a la línia Terra-Sol, el que significa que s'ha d'haver originat des del costat del Sol davant nostre.

 Clic per engrandir. Solar Orbiter captura una erupció solar gegant. Crèdit: ESA.

Les imatges van ser capturades pel Full Sun Imager (FSI-Càmera completa del Sol) de l'Extreme Ultraviolet Imager (EUI-Càmera ultravioleta extrema) al Solar Orbiter. FSI està dissenyat per observar el disc solar complet fins i tot durant els passatges propers del Sol, com durant el proper pas del periheli el proper mes. A l'aproximació més propera del 26 de març, que veurà passar la nau espacial a una distància d'aproximadament 0,3 vegades la distància Sol-Terra, el Sol omplirà una porció molt més gran del camp de visió del telescopi. En aquest moment, encara hi ha molt marge de visualització al voltant del disc, cosa que permet que el FSI capturi un detall impressionant a uns 3,5 milions de quilòmetres, equivalent a cinc vegades el radi del Sol.  

Vista del Solar Orbiter i SOHO d'una erupció gegant. Crèdit: ESA

Altres telescopis espacials, com el satèl·lit SOHO de l'ESA/NASA, observen sovint una activitat solar com aquesta, però més a prop del Sol o més lluny mitjançant un ocultador, que bloqueja la resplendor del disc solar per permetre l'obtenció d'imatges detallades de la pròpia corona. Així, la protuberància observada per Solar Orbiter és el major esdeveniment d'aquest tipus que s'ha capturat en un sol camp de visió juntament amb el disc solar, fet que obre noves possibilitats per veure com esdeveniments com aquest es connecten amb el disc solar per primera vegada vegada. Alhora, SOHO pot proporcionar vistes complementàries a distàncies encara més grans. 

Vista del Solar Orbiter i del SOHO d'una erupció gegant. Crèdit: ESA, NASA

Altres missions espacials també van observar l'esdeveniment, inclosa la Parker Solar Probe de la NASA. La setmana que ve, Solar Orbiter i Parker Solar Probe realitzaran observacions conjuntes durant el pas de Parker pel periheli. 

Fins i tot les naus espacials no dedicades a la ciència solar van sentir la seva explosió -la missió BepiColombo de l'ESA/JAXA, que actualment es troba a les proximitats de l'òrbita de Mercuri- va detectar un augment massiu de les lectures d'electrons, protons i ions pesats amb el monitor de radiació.

I encara que aquest esdeveniment no va enviar una ràfega de partícules mortals cap a la Terra, és un important recordatori de la naturalesa impredictible del Sol i de la importància de comprendre i vigilar-ne el comportament. Juntament amb la futura missió Vigil de l'ESA dedicada a la meteorologia espacial, que proporcionarà vistes úniques d'esdeveniments com aquest, podem protegir millor el nostre planeta de les violentes explosions del Sol.

 

Ho he vist aquí.