30/12/2024

La sonda solar Parker fa història amb el seu major acostament al Sol


Clic per engrandir. Imatge artística de la sonda solar Parker. Crèdit: NASA/APL

Els equips d'operacions han confirmat que la missió de la NASA destinada a “tocar” el Sol va sobreviure a la seva aproximació més propera a la superfície solar el 24 de desembre del 2024, batent un rècord.

La sonda Parker Solar Probe de la NASA va batre el seu rècord anterior en volar a tan sols 5,5 milions de quilòmetres sobre la superfície del Sol, travessant l'atmosfera solar a una velocitat de 430.000 quilòmetres per hora, la més ràpida mai aconseguida per un objecte fabricat per l'home. Un to de balisa rebut a última hora del 26 de desembre va confirmar que la nau havia superat el matx sense problemes i que funcionava amb normalitat.

Aquest pas, el primer de molts que es produiran a aquesta distància, permetrà a la nau realitzar mesuraments científics sense comparació que podrien canviar la nostra comprensió del Sol.

"Volar tan a prop del Sol és un moment històric a la primera missió de la humanitat a una estrella", va dir Nicky Fox, que dirigeix la Direcció de Missions Científiques a la seu de la NASA a Washington. "En estudiar el Sol de prop, podem entendre millor els seus impactes en tot el nostre sistema solar, incloent en la tecnologia que utilitzem diàriament a la Terra i a l'espai, així com aprendre sobre el funcionament de les estrelles a tot l'univers per ajudar a la nostra recerca de mons habitables més enllà del nostre planeta".


Podeu triar l'idioma de subtitulació a la configuració del vídeo. El 24 de desembre del 2024, la Parker Solar Probe de la NASA va batre el seu rècord de màxima aproximació a la superfície solar. Batent el seu rècord anterior en volar a més de 611,000 de kilòmetres per sobre de la superfície del Sol, la nau espacial es va precipitar a través de l'atmosfera solar a una velocitat abrasadora de més de 692,000 kilòmetres per hora, més ràpid del que mai s'hagi mogut cap objecte fabricat per l'ésser humà. Crèdit: NASA.

Parker Solar Probe ha passat els darrers sis anys preparant-se per a aquest moment. Llançada el 2018, la sonda va utilitzar set sobrevols de Venus per acostar-se cada cop més al Sol. Amb el seu darrer sobrevol de Venus, el 6 de novembre del 2024, la nau va aconseguir la seva òrbita òptima. Aquesta òrbita ovalada situa la nau a una distància ideal del Sol cada tres mesos, prou a prop com per estudiar els misteriosos processos solars, però no gaire per veure's aclaparada per la calor i la radiació perjudicial del Sol. La nau romandrà en aquesta òrbita durant la resta de la missió principal.

"Parker Solar Probe està desafiant un dels entorns més extrems de l'espai i superant totes les expectatives", va declarar Nour Rawafi, científic del projecte Parker Solar Probe al Laboratori de Física Aplicada Johns Hopkins (APL), que va dissenyar, construir i opera la nau des del seu campus a Laurel, Maryland. "Aquesta missió està marcant el començament d'una nova era daurada de l'exploració espacial, apropant-nos més que mai a desvetllar els misteris més profunds i perdurables del Sol".

A prop del Sol, la nau espacial es recolza en un escut d'escuma de carboni per protegir-se de la calor extrema de l'atmosfera solar superior anomenada corona, que pot superar més de 555,000º C. L'escut es va dissenyar per assolir temperatures de 1,400º C, prou altes per fondre l'acer, i mantenir els instruments situats darrere a una temperatura ambient agradable. A la corona calenta però de baixa densitat, s'espera que l'escut de la nau arribi als més de 980º C.


Clic a la imatge per engrandir. La distància rècord a què es troba la sonda, 6,115 milions de kilòmetres, pot semblar llunyana, però a escala còsmica és increïblement a prop. Si la distància entre el Sol i la Terra fos igual a la d'un camp de futbol, la sonda Parker estaria a només quatre metres de la zona d'anotació, prou a prop per passar per la tènue atmosfera exterior del Sol, coneguda com a corona. Crèdits: NASA/APL, Infografia en català: Sci-Bit

"És impressionant poder acostar tant una nau espacial al Sol", va declarar John Wirzburger, enginyer de sistemes de la missió Parker Solar Probe a APL. "Es tracta d'un repte que la comunitat científica espacial ha volgut abordar des del 1958 i ha dedicat dècades a l'avenç de la tecnologia per fer-ho possible".

En volar a través de la corona solar, Parker Solar Probe pot fer mesuraments que ajudin els científics a comprendre millor com s'escalfa tant aquesta regió, rastrejar l'origen del vent solar (un flux constant de material que s'escapa del Sol) i descobrir com s'acceleren les partícules energètiques a la meitat de la velocitat de la llum.

"Les dades són molt importants per a la comunitat científica perquè ens donen un altre punt de vista", va dir Kelly Korreck, científica del programa a la seu de la NASA i heliofísica que va treballar en un dels instruments de la missió. "En obtenir informació de primera mà sobre el que passa a l'atmosfera solar, Parker Solar Probe ha revolucionat la nostra comprensió del Sol".

Les passades anteriors ja han ajudat els científics a comprendre el Sol. Quan la nau va passar per primera vegada per l'atmosfera solar el 2021, va descobrir que el límit exterior de la corona està arrugat amb pics i valls, al contrari del que s'esperava. Parker Solar Probe també va assenyalar l'origen d'importants estructures en forma de ziga-zaga al vent solar, anomenades switchbacks en anglès, a la superfície visible del Sol: la fotosfera.

Des del seu primer pas pel Sol, la sonda ha passat més temps a la corona, on tenen lloc la majoria dels processos físics crítics.


Clic a la imatge per engrandir. Aquesta imatge conceptual mostra a la Parker Solar Probe a punt d'entrar a la corona solar. Crèdit: NASA/Johns Hopkins APL/Ben Smith.

"Ara entenem el vent solar i la seva acceleració lluny del Sol", va dir Adam Szabo, científic de la missió Parker Solar Probe al Centre Goddard de Vols Espacials de la NASA a Greenbelt, Maryland. "Aquest acostament ens proporcionarà més dades per comprendre com s'accelera més a prop".

Parker Solar Probe també ha realitzat descobriments a tot el sistema solar interior. Les observacions van mostrar com les gegantines explosions solars anomenades ejeccions de massa coronal (CME)  aspiren pols a mesura que escombren el sistema solar, i altres observacions van revelar troballes inesperades sobre les partícules energètiques solars. Els sobrevols de Venus han documentat les emissions de ràdio naturals del planeta procedents de la seva atmosfera, així com la primera imatge completa del seu anell de pols orbital.

Fins ara, la nau només ha transmès que està fora de perill, però aviat estarà en un lloc que li permetrà transmetre les dades que va recollir en aquesta última passada solar.

"Les dades que es descarregaran de la nau espacial seran informació fresca sobre un lloc on nosaltres, com a humanitat, mai hem estat", va dir Joe Westlake, director de la Divisió d'Heliofísica de la seu central de la NASA. "És un èxit sorprenent".

Les properes passades solars properes de la nau espacial estan previstes per al 22 de març de 2025 i el 19 de juny de 2025.


Ho he vist aquí.