05/02/2025

Una diana a la sala d'esbarjo del nostre univers

Una enorme galàxia anomenada Bullseye (ull de bou), i també coneguda com a  LEDA 1313424, ondula amb nou anells plens d'estrelles mentre una galàxia nana blava travessa el centre com un dard. La galàxia més petita, visible just a l'esquerra del centre en aquesta imatge, va travessar el centre de Bullseye fa uns 50 milions d'anys i va deixar anells com a ones en un estany. Les galàxies xoquen o amb prou feines es perden les unes a les altres amb força freqüència (còsmicament parlant), però és rar que una galàxia es llanci a través del centre de l'altra.

Les imatges d'alta resolució del telescopi espacial Hubble de la NASA, van confirmar vuit dels anells de Bullseye, i les dades de l'Observatori W. M. Keck de Hawaii van descobrir un novè anell. Els astrònoms ara podran estudiar millor com la galàxia -i els seus anells- poden continuar evolucionant al llarg de milers de milions d'anys.


Clic a la imatge per engrandir. Una gran galàxia al centre i una galàxia molt més petita a la seva esquerra. Té diversos anells. El seu nucli circular és blanc brillant al centre, però groc clar en general. Cap a l'exterior hi ha espais entre els anells. A les 9 en punt hi ha una petita galàxia nana. Té aproximadament la mateixa mida que el nucli groc de la diana. La galàxia nana és blava, amb molts punts. Sembla que la vora de la diana pot tocar la galàxia nana. Totes dues galàxies se situen sobre el fons negre de l'espai, que està esquitxat d'una sèrie de galàxies de diferents formes, colors i mides, juntament amb una estrella en primer pla a l'esquerra. Crèdit: NASA, ESA, Imad Pasha (Yale), Pieter van Dokkum (Yale)⁣.


Ho he vist aquí.

Unes imatges espacials espectaculars mostren un mur de plasma de 200.000 km

Unes imatges espectaculars mostren un mur de plasma de 200.000 km d'alçada que emergeix de la superfície del Sol, de 5.600ºC.


El 18 de febrer del 2024, el Sol va experimentar una important ejecció de massa coronal (CME) amb una longitud de 210.000 km. A títol comparatiu, això equival a 16,48 diàmetres de la Terra. No obstant això, a causa de la posició dels planetes, en particular Venus, aquesta ejecció no va afectar significativament la Terra. Venus, en estar situat entre el Sol i la Terra, va absorbir la major part del plasma solar, protegint així el nostre planeta de possibles tempestes geomagnètiques.



 Clic per engrandir. Crèdit imatges: Astrofotògraf: Eduardo Schaberger.  SWNS