Els colors brillants visibles en aquesta imatge del telescopi espacial Hubble de la NASA i ESA mostren la notable complexitat de la nebulosa del doll Besson. La nova imatge mostra amb detall sorprenent les closques de la nebulosa i els seus nusos de gas en expansió. Dos lòbuls iridescents de material s'estenen cap a l'exterior des d'un sistema estel·lar central. Dins aquests lòbuls, dos enormes raigs de gas surten del sistema estel·lar a velocitats superiors al milió de quilòmetres per hora.
La papallona còsmica que apareix en aquesta imatge del telescopi espacial Hubble rep molts noms. Se l'anomena nebulosa del Doll Bessó, Ales de Papallona, Papallona i també rep el nom una mica menys poètic de PN M2-9.
La M d'aquest nom fa referència a Rudolph Minkowski, un astrònom alemany-nord-americà que va descobrir la nebulosa el 1947. Per la seva banda, PN es refereix al fet que M2-9 és una nebulosa planetària. Les closques de gas brillants i en expansió que s'aprecien clarament en aquesta imatge representen les etapes finals de la vida d'un vell estel de massa baixa a intermèdia. L'estrella no només ha expulsat les seves capes exteriors, sinó que el nucli romanent exposat ara està il·luminant aquestes capes, cosa que dóna lloc a un espectacular espectacle de llums. No obstant, la nebulosa del Doll Bessó no és una nebulosa planetària qualsevol, sinó una nebulosa bipolar.
Les nebuloses planetàries ordinàries tenen una estrella al centre, les nebuloses bipolars en tenen dues, en un sistema estel·lar binari. Els astrònoms han descobert que els dos estels tenen cadascuna aproximadament la mateixa massa que el Sol, oscil·lant entre 0,6 i 1,0 masses solars per a l'estrella més petita, i entre 1,0 i 1,4 masses solars per a la seva companya més gran. L'estrella més gran s'acosta al final dels seus dies i ja ha expulsat a l'espai les capes exteriors de gas, mentre que la seva companya està més evolucionada i és una petita nana blanca.
La forma característica de les ales de la nebulosa del Doll Bessó es deu molt probablement al moviment de les dues estrelles centrals una al voltant de l'altra. Es creu que a mesura que l'estrella moribunda i la nana blanca orbiten al voltant del centre de massa comú, el gas expulsat de l'estrella moribunda és atret cap a dos lòbuls en lloc d'expandir-se com una esfera uniforme.
Tot i això, els astrònoms segueixen debatent si totes les nebuloses bipolars són creades per estrelles binàries. Mentrestant, les ales de la nebulosa continuen creixent i, mesurant-ne l'expansió, els astrònoms han calculat que la nebulosa es va crear fa només 1.200 anys.
Dins les ales, partint del sistema estel·lar i estenent-se horitzontalment cap a fora com venes, hi ha dues tènues taques blaves. Encara que puguin semblar subtils en comparació dels colors de l'arc de Sant Martí de la nebulosa, en realitat es tracta de violents raigs bessons que surten a l'espai a velocitats superiors al milió de quilòmetres per hora. Es tracta d'un fenomen que és una altra conseqüència del sistema binari al cor de la nebulosa. Aquests raigs canvien lentament d'orientació, en precessió a través dels lòbuls, en ser dirigits pels moviments capritxosos del sistema binari. La precessió és un canvi a l'orientació de l'eix de rotació d'un cos giratori.
Les dues estrelles que es troben al cor de la nebulosa giren entre si aproximadament cada 100 anys. Aquesta rotació no només crea les ales de la papallona i els dos raigs, sinó que també permet a la nana blanca extreure gas de la seva companya gran, que forma un gran disc de material al voltant de les estrelles, que s'estén fins a 15 vegades la òrbita de Plutó! Encara que aquest disc és d'una mida increïble, és massa petit per veure's a la imatge presa pel Hubble.
Ho he vist aquí.
