Clic per engrandir. Messier 90. Basat en observacions realitzades amb el Telescopi Espacial
Hubble de la NASA/ESA, i les obtingudes del Hubble Legacy Archive, que és una
col·laboració entre l'Institut de Ciències del Telescopi Espacial (STScI/NASA), la Instal·lació
de Coordinació Europea de Telescopis Espacials (ST-ECF/ESA) i el Centre Canadenc de
Dades Astronòmiques (CADC/NRC/CSA).
Hubble de la NASA/ESA, i les obtingudes del Hubble Legacy Archive, que és una
col·laboració entre l'Institut de Ciències del Telescopi Espacial (STScI/NASA), la Instal·lació
de Coordinació Europea de Telescopis Espacials (ST-ECF/ESA) i el Centre Canadenc de
Dades Astronòmiques (CADC/NRC/CSA).
Descoberta el 1781 per Charles Messier.
La galàxia espiral M90 és una de les vuit galàxies descobertes i catalogades el 18 de març de 1781 per Charles Messier en la regió Coma-Verge, a més de la M92, el cúmul globular d'Hèrcules, que va elevar a nou el nombre d'objectes classificats aquest dia.
La galàxia M90 és una de les espirals més grans (9,5x 4,5') del Cúmul de Verge. Té uns braços de suau brillantor i fermament enfilats, que semblen ser completament "fòssils", el que vol dir que actualment no sembla haver cap formació estel·lar, amb l'única excepció de la regió interior del disc, propera a les zones de pols més fosques. J.D.Wray creu que aquesta galàxia podria estar evolucionant cap a un estat similar al de la M64, i cap a un sistema lenticular (S0).
Tot i que la M90 és una galàxia ben visible i gran, Holmberg ha obtingut un valor molt baix per la seva massa, el que implica que podria tractar-se d'una galàxia amb una densitat molt baixa.
Aquesta imatge és una fotografia CCD procedent de la col·lecció conservada per Greg Bothun a la Universitat d'Oregon. Podeu trobar més informació d'aquesta imatge (en anglès).
Ja que s'aproxima a nosaltres a 383 km/s, deu tenir l'enorme i excepcional velocitat d'aproximadament 1.500 km/seg dins del Cúmul de Verge, i possiblement està en procés de sortir-hi; algunes fonts han especulat que ja podria haver-lo abandonat i estar situada a una distància considerablement més propera a nosaltres. Només una galàxia Messier, la M86 s'aproxima més ràpidament.
Clic per engrandir. Aquesta imatge de l'Explorador d'Evolució Galàctica (GALEX) de
la NASA mostra la galàxia NGC 4569, situada a uns quatre milions d'anys llum en la constel·lació
de Verge. És una de les galàxies espirals més grans i brillants trobades en el cúmul de galàxies de
Verge, el major cúmul de galàxies més proper a la nostra Via Làctia. El blau representa la llum
ultraviolada capturada pel detector de longitud d'ona llarga del telescopi. El verd mostra la llum
ultraviolada del detector de longitud d'ona curta, i el vermell mostra la llum vermella visible del
telescopi Palomar de 1,5 metres, prop de San Diego. Les dades de l'Explorador d'Evolució
Galàctica van ser preses al març de 2004. Imatge: NASA/JPL-Caltech/Palomar.
la NASA mostra la galàxia NGC 4569, situada a uns quatre milions d'anys llum en la constel·lació
de Verge. És una de les galàxies espirals més grans i brillants trobades en el cúmul de galàxies de
Verge, el major cúmul de galàxies més proper a la nostra Via Làctia. El blau representa la llum
ultraviolada capturada pel detector de longitud d'ona llarga del telescopi. El verd mostra la llum
ultraviolada del detector de longitud d'ona curta, i el vermell mostra la llum vermella visible del
telescopi Palomar de 1,5 metres, prop de San Diego. Les dades de l'Explorador d'Evolució
Galàctica van ser preses al març de 2004. Imatge: NASA/JPL-Caltech/Palomar.
Halton C. Arp va incloure la M90 en el seu Atles de Galàxies Peculiars (Atlas of Peculiar Galaxies) amb el número 76, perquè "és una espiral amb una acompanyant de gran brillantor superficial", la IC 3583 de magnitud aparent 14, ben visible en camps visuals més amplis com s'observa en la imatge DSSM, i perquè apareix un tant distorsionada.