Catàleg Charles Messier. Objecte M86

Clic per engrandir: Al cor del cúmul de galàxies de la Verge es troba aquesta gegantina
galàxia, Messier 86. El cúmul de la Verge representa la major condensació de matèria
de l'univers local. El cúmul conté milers de galàxies, des de nanes fins el·líptiques
gegants com Messier 86, que acull centenars de milers de milions d'estrelles.
Crèdit: Hubble, space.com.

Descoberta el 1781 per Charles Messier.

La galàxia M86 va ser descoberta i catalogada per Charles Messier el 18 de març de 1781 mentre classificava altres 7 objectes nebulosos de la mateixa regió celeste, tots ells membres del Cúmul de la  Verge i el cúmul globular M92.

Aquesta lluminosa galàxia gegant és un el·líptica de tipus E3, o una galàxia lenticular de tipus S0_1 (3). Classificacions modernes tendeixen a incloure-la dins el grup lenticular; la base de dades extragalàctiques de NASA/IPAC (NASA/IPAC Extragalactic Database, NED) esmenta ambdós tipus. Posseeix un sistema ben visible de cúmuls globulars febles que pot ser observat en les imatges DSSM (arxiu digital d'imatges Messier) corresponents a aquesta galàxia. No obstant això, aquest sistema està molt menys poblat que el del seu veí gegant situat al sud-oest, la galàxia M87. Cap a la part inferior esquerra està situada una petita i feble companya el·líptica nana. A l'imatge que encapçala aquesta entrada, poden trobar-se diverses condensacions al voltant d'aquesta galàxia, especialment en la part inferior, i a la foto DSSM (a dalt); podria tractar-se de cúmuls globulars que pertanyen a aquesta galàxia.

La galàxia M86 es troba al cor del Cúmul de la Verge, i conforma un grup més visible amb una altra galàxia gegant, la M84. A la nostra imatge, sota la M86 es troba la NCG 4402 (NGC 4402), una galàxia espiral vista de perfil de poca intensitat. Aquest conjunt es pot veure en un mateix camp fins i tot a potència mitjana. Imatges profundes del grup evidencien que aquestes galàxies són molt més grans del que s'apunta en imatges convencionals com la d'aquesta pàgina. A més, comptem amb imatges de tota la part central del Cúmul de la Verge. M87 amb la cadena de Markarian* envoltant M84 i M86.

M86 és la galàxia amb major velocitat d'aproximació i per tant, amb el més alt corriment cap al blau de totes les galàxies Messier (i de tots els objectes Messier). S'aproxima a nosaltres a 419 km/seg! (segons el Sky Catalogue 2000). La base de dades extragalàctiques de NASA/IPAC baralla una xifra lleugerament inferior; 281 km/seg, el que la trasllada a la segona posició només per darrera de la M90. Holmberg (1954) suggereix que podria tractar-se d'una galàxia propera en primer pla, i no d'un membre del Cúmul de la Verge. Aquesta especulació ha estat esmentada i ocasionalment adoptada per diverses fonts, entre les que es troba la guia de l'observador (Observer's Guide) de George R. Kepple i Glen W. Sanner. Malgrat això, en l'actualitat els autors comparteixen el punt de vista de fonts modernes com el Sky Catalogue 2000, el Catàleg de galàxies properes (Nearby Galaxies Catalog) de R. Brent Tully, l'Atles Coeli de Becvar, i implícitament, el Manual de l'observador de cel profund de Webb (Deep Sky Observer Handbook), que ho esmenta en la descripció del Cúmul de la Verge. Creuen que és precisament aquesta elevada velocitat d'aproximació la que indica que M86 és segurament un membre del cúmul: M86 es mou a una velocitat excepcional de més de 1.500 km/s, casualment en la nostra direcció. Però això no està fora de la norma en cúmuls tan grans com el de la Verge, perquè a causa de la seva enorme massa, aquesta gran aglomeració té un fort camp gravitatori que podria accelerar fàcilment una galàxia fins a la enorme velocitat observada a la M86. Seria molt més difícil trobar una explicació per a una velocitat tan alta en una galàxia solitària. 

La pertinença de M86 al Cúmul de la Verge també se sustenta en la seva interacció més o menys clara amb la matèria intergalàctica gasosa d'aquest, descrita a partir d'observacions de raigs X i descoberta per Forman i altres (1979). Per a una revisió més recent veure Rangarajan i altres (1995). D'altra banda, la galàxia M86 no posseeix el rècord: un altre membre del Cúmul, la IC 3258, s'aproxima a nosaltres a una velocitat de 517 km/seg. La nostra pàgina de galàxies del Cúmul de la Verge enumera els membres que s'aproximen (i que retrocedeixen) més ràpidament.

La cua de gas de M86 s'observa clarament en les imatges d'aquesta galàxia de l'Observatori
de raigs X Chandra (Chandra X-ray Observatory).

Podem trobar una prova addicional de la pertinença de la M86 al Cúmul de la Verge en les imatges de gran profunditat, que mostren lleugeres pertorbacions de les seves regions perifèriques febles probablement causades per la interacció gravitatòria amb els seus veïns. 

En imatges profundes com aquesta, les zones externes de M84 i M86 semblen solapar-se; la distància angular entre els seus centres, d'aproximadament 16,5 min/arc, es correspon amb una distància projectada de tot just 300.000 anys llum. Això, però, és probablement un efecte causat per la perspectiva; d'una altra manera, les seves regions perifèriques estarien molt més distorsionades. Segurament hi ha alguna distància radial o alguna diferència en la distància respecte a nosaltres. No se sap quina d'elles és més a prop de la Terra.

A tan alta velocitat a través del mitjà intergalàctic del Cúmul de la Verge (la "Matèria Intracúmul"), la matèria interestel·lar de la galàxia entra en col·lisió amb ell, i és probablement expulsada de la galàxia per la pressió d'escombrat (Rangarajan i altres, 1995). En aquesta ocasió, la matèria s'escalfa. La pols que hi ha dins d'ella, i que anteriorment es trobava en núvols de gas més freds, probablement es destrueix quan la matèria calenta entra en col·lisió. Anàlisis de la pressió d'escombrat mostren que, a més de la seva peculiar velocitat radial pel que fa al Cúmul de la Verge, la galàxia M86 podria tenir una velocitat tangencial d'uns 500 km/seg en direcció sud.

M86, igual que M84, pot ser fàcilment localitzada apuntant amb el telescopi a mig camí entre Denebola (Beta Leonis; "la cua de lleó") i Vindemiatrix (Epsilon Virginis; "la veremadora"). Les dues galàxies són visibles amb lents d'augment baix (o mitjà) i poden servir de punt de referència per contemplar el Cúmul de la Verge. A més, M84 i M86 es poden localitzar a partir del grup estel·lar de la "Gran T" que inclou 6 estrelles pertanyents a la constel·lació Comae Berenices (cabellera de Berenice), propera a les galàxies M98, M99 i M100, un grau al sud i 1,5 graus a l'est de l'estrella més meridional d'aquesta constel·lació. També poden identificar-se a partir de la galàxia M87, aproximadament un grau al sud-est.

* Per saber-ne més

La cadena Markarian

La Cadena de Markarian és un tram de galàxies que forma part del Cúmul de la Verge. Quan es veuen des de la Terra, les galàxies es troben al llarg d'una línia suaument corbada. Charles Messier va descobrir per primera vegada dues de les galàxies, M84 i M86, el 1781. Les altres galàxies vistes a la cadena van ser descobertes per William Herschel i ara són conegudes principalment per les seves números de catàleg en el Nou Catàleg General (New General Catalogue of Nebulae and Clusters of Stars -abreviat NGC) de John Louis Emil Dreyer, publicat el 1888. El seu nom es deu a l'astrofísic armeni Benjamin Markarian, que va descobrir el seu moviment comú a principis dels anys 60. Les galàxies membres inclouen M84 (NGC 4374), M86 (NGC 4406), NGC 4477, NGC 4473, NGC 4461, NGC 4458, NGC 4438 i NGC 4435. Es troba a la RA 12h 27m i Dec +13° 10'.

Els brillants membres de la cadena són visibles a través de petits telescopis. Telescopis més grans poden ser usats per veure les galàxies més febles. Almenys set galàxies de la cadena semblen moures coherentment, encara que altres semblen sobreposar-se per casualitat. Sis dels punts de la cadena poden estar marcats per galàxies. Els altres dos punts són parells de galàxies.

M86 al web del SEDS (Recuperat a Wayback Machine)
Índex del Catàleg Messier del blog