Càtaleg Charles Messier. Objecte M84

Clic per engrandir. Crèdit imatge: ESA/Hubble & NASA

Descoberta el 1781 per Charles Messier.

La galàxia M84 va ser descoberta i catalogada per Charles Messier el 18 de març de 1781 juntament amb altres 7 objectes nebulosos de la mateixa regió celeste, tots ells membres del Cúmul de la Verge, i el cúmul globular M92. 

Està situada en el nucli central del Cúmul de la Verge, enormement poblat de galàxies. A la imatge esquerra, M84 és la galàxia brillant situada més a l'esquerra. Pel que fa a les altres que apareixen en la fotografia: la galàxia lluminosa que es troba lleugerament per sota, a l'esquerra el centre, és la M86, Mentre que la situada a la zona superior esquerra és l'espiral NCG 4388 (NGC 4388); per sota d'ella (al centre de el triangle amb els 2 objectes Messier), hi ha la brillant NCG 4387 (NGC 4387). Sota la galàxia M86, a prop de la vora inferior, hi ha la pàl·lida NCG 4402 (NGC 43402). A la part superior central, podem apreciar la petita espiral barrada NCG 4413 (NGC 4413), i sota d'ella, a la dreta, es troba la NCG 4425 (NGC 4425). El parell de galàxies que interactuen i que estan situades a la dreta del tot, són la NCG 4438 (NGC 4438) dalt,  i la NGC 4435. Aquest fotogènic grup ha estat pres en més imatges que inclouen també a la galàxia M86. Imatges profundes d'aquest conjunt han revelat que aquestes galàxies són, en realitat, molt més grans del que semblen en imatges convencionals com la d'aquesta pàgina. A més, comptem amb fotografies de tota la part central del Cúmul de la Verge: la galàxia M87 juntament amb la Cadena de Markarian al voltant de les galàxies M84 i M86.

La galàxia M84 es pot veure sola a la imatge corresponent de l'Arxiu Digital d'Imatges Messier (DSSM). A causa de la seva aparença, va ser classificada durant molt de temps com una E1 el·líptica; només està poblada per velles estrelles groguenques, a la base de dades extragalàctiques de NASA/ICAC (NED), encara té aquesta classificació. Avui, però, hi ha evidències que podria tractar-se d'una galàxia lenticular. Com es pot veure en la imatge, la galàxia M84 compta amb un bonic sistema de cúmuls globulars, molt menys poblat que el del seu veí M87, mig grau a sud i dos a l'est, que podria marcar el centre del Cúmul de la Verge.

Clic per engrandir. La imatge del Hubble a l'esquerra mostra el brillant nucli de M84 envoltat
per una banda fosca de gas i pols. El gràfic de la dreta va ser generat pel pas de la llum
pel nucli de la galàxia (emmarcat pel rectangle blau de la imatge de l'esquerra) a través
d'un espectrògraf del Hubble. Les estrelles i els gasos brillants prop del nucli de M84 estan
envoltant el forat negre central de la galàxia a 880.000 milles per hora, de manera que
semblen estar movent-se ràpidament cap a la Terra en la meitat esquerra de l'espectre
(de color blau) i retrocedint en la meitat dreta (de color vermell). Crèdits: Gary Bower,
Richard Green (NOAO), l'Equip de Definició d'Instruments STIS i la NASA

Com a tret peculiar, però no únic, la galàxia M84 conté un mecanisme central que ejecta dos dolls petits, però ben visibles, que poden ser observats en imatges de ràdio com la de l'Observatori Nacional de Radioastronomia (NRAO) publicada fa algun temps. Aquest objecte va ser també focus d'una investigació el 1997 pel Telescopi Espacial Hubble, poc després de la seva segona missió (STS-82); es va descobrir que el nucli de la galàxia M84 posseïa un objecte central massiu de 300 milions de masses solars concentrades en menys de 26 anys llum des del centre de la mateixa.

G.Romano va descobrir una supernova (1957B), de magnitud aparent 13, a Itàlia, el 18 de maig de 1957. Aquesta havia aparegut en una placa fotografia presa un mes abans al Mount Palomar. La supernova 1980I va ser descoberta el 13 de juny de 1980 per Rosker i va aconseguir una magnitud aparent 14,0. La supernova 1991bg va aparèixer a la galàxia M84 el 3 de desembre de 1991 i va adquirir una magnitud aparent 14.

M84 al web del SEDS (Recuperat a Wayback Machine)
Índex del Catàleg Messier del blog