29/07/2022

Dossier. Estrelles: A l'interior del Sol

Contràriament a les aparences, no totes les estrelles que pinten un bonic cel nocturn són iguals. Les estrelles formen una gran família, formada per elements de característiques molt variables d'un cas a un altre. Si tot això pot semblar complex a primera vista, podem entendre aquesta diversitat a grans trets a partir d'unes quantes consideracions físiques.

Del cor del Sol, una estrella de tipus nana groga del nostre Sistema, prové tota l'energia solar, aquest nucli és la seu de les reaccions de fusió nuclear. Energia transportada de manera diferent segons les zones radiativa i convectiva.


Clic per engrandir. Científics dels Estats Units i el Canadà han proposat un mètode per determinar els components del Sol dins de l'esfera òptica, a partir de les dades del seu camp magnètic rebudes de l'observatori de l'evolució del Sol (SOHO), una manera de mirar l'interior del Sol. Científics dels Estats Units i el Canadà han proposat un mètode per determinar els components del Sol dins de l'esfera de llum a partir de les dades del seu camp magnètic rebudes de l'observatori de l'evolució del Sol.

Es va publicar un estudi en aquest sentit a "Astrophysical Journal Letters". Els astrofísics van cridar l'atenció sobre la presència d'una proporcionalitat entre la composició del camp magnètic a la superfície del Sol i les dimensions i la quantitat de grànuls que hi ha.

A partir d'això, els científics van classificar 4 tipus de processos que tenen lloc al Sol. El primer d'aquests dos processos està relacionat amb la formació de grànuls a l'esfera òptica del sol.

Els estudiosos van fer la següent comparació: És possible avaluar les dimensions dels edificis i dels barris sense veure'ls, en funció del nombre d'homes i dones que hi viuen. Pel que fa als grànuls, són estructures sorgides com a conseqüència de la convecció del plasma que es produeix a l'esfera fotovoltaica del Sol. I la vida d'aquests grànuls no supera els 20 minuts. El seu diàmetre és de vegades de milers de quilòmetres.

Com funciona la "caldera" solar?

És doncs al nucli de l'estrella, concentrat en una regió entre el centre i 0,2 vegades el radi de l'estrella (0,2 RO), on tenen lloc les reaccions de fusió nuclear. Però llavors cal evacuar l'enorme quantitat d'energia creada. És primer en forma de radiació, de llum, que aquesta energia es transporta des de la superfície del Sol fins a nosaltres. Tanmateix, abans d'arribar a la superfície, al voltant de 0,7 RO, el gas que forma el Sol es torna cada cop més opac i ja no deixa passar la llum de les profunditats. Aleshores s'estableix un altre mode de transport d'energia: la convecció, com la que pots veure en una olla amb aigua bullint. Com que la llum no pot passar, escalfa el gas que puja en bombolles calentes cap a la superfície on es refredarà.

El Sol i les seves tres zones

Com que la matèria impedeix el pas de la llum, és la mateixa matèria la que transportarà l'energia. Podem dividir així el Sol en tres parts: el nucli nuclear (de 0 a 0,2 RO), després la zona de radiació (de 0,2 a 0,7 RO) i finalment la zona de convecció (de 0,7 a 1 RO, és a dir; 700.000 quilòmetres).


Clic per engrandir. Vista en secció del Sol tal com l'entenem actualment, amb el Sol dividit en tres zones principals: nuclear, radiativa i convectiva. Crèdit: Viquipèdia, domini públic. Infografia en català: Sci-Bit. 


Ho he vist aquí.