Clic a la imatge per engrandir. Imatge de Caldwell 76. Crèdits: NASA, ESA, i J. Maiz Apellaniz (Centro de Astrobiologia [CSIC/INTA]); Processament: Gladys Kober (NASA/Catholic University of America).
Aquesta imatge capta les estrelles brillants en una porció del cúmul obert Caldwell 76, també conegut com a NGC 6231. Combina observacions preses en longituds d'ona ultraviolada, visible i infraroja per la Wide Field and Planetary Camera 2 (Càmera Planetària i de Gran Camp 2) del Hubble. Aquesta càmera, abans de la seva retirada el 2009, era la càmera de més resolució de qualsevol nau espacial capaç de fer observacions en el rang ultraviolat llunyà de l'espectre electromagnètic. Els astrònoms van utilitzar les capacitats úniques de la càmera per observar Caldwell 76 i cinc cúmuls més oberts de la Via Làctia amb una claredat sense precedents. En sondejar els cúmuls oberts a l'ultraviolat llunyà, els astrònoms van poder trobar amb més eficàcia nanes blanques (els nuclis de les estrelles que s'han desprès del seu embolcall gasós) que serien difícils de detectar al cúmul utilitzant altres mètodes. Es tracta del primer estudi a l'ultraviolat llunyà de cúmuls oberts de la Via Làctia realitzat amb una resolució tan alta.
Caldwell 76 es troba a la constel·lació de l'Escorpí, a uns 5.600 anys llum de la Terra. Descobert per primera vegada per l'astrònom italià Giovanni Battista Hodierna, té una magnitud aparent de 2,6 i es pot observar a simple vista quan el cel és fosc i clar. A primera vista, el cúmul apareix com una taca de llum difusa, però les seves estrelles individuals es poden resoldre amb uns prismàtics. Caldwell 76 és més fàcil d'observar durant l'hivern a l'hemisferi sud. Es pot observar des de latituds baixes de l'Hemisferi Nord a l'estiu.
