Clic a la imatge per engrandir. Aquesta imatge del telescopi espacial Hubble de la NASA/ESA mostra la galàxia espiral NGC 2566. Crèdit: ESA/NASA
Aquesta imatge del telescopi espacial Hubble de la NASA/ESA mostra la galàxia espiral NGC 2566, situada a 76 milions d'anys llum en la constel·lació de la Popa. Una barra d'estrelles prominent s'estén a través del centre d'aquesta galàxia, i braços espirals emergeixen de cada extrem de la barra. Atès que NGC 2566 apareix inclinada des de la nostra perspectiva, el disc adquireix forma d'ametlla, donant a la galàxia l'aparença d'un ull còsmic.
Mentre que NGC 2566 sembla mirar-nos, els astrònoms ens tornen la mirada, utilitzant el Hubble per estudiar els cúmuls estel·lars i les regions de formació estel·lar de la galàxia. Les dades del Hubble són especialment valuoses per estudiar estrelles de pocs milions d'anys; aquestes estrelles brillen en les longituds d'ona ultraviolada i visible a què el Hubble és sensible. Amb aquestes dades, els investigadors poden mesurar l'edat de les estrelles de NGC 2566, cosa que ajuda a reconstruir la cronologia de la formació estel·lar de la galàxia i l'intercanvi de gas entre els núvols de formació estel·lar i els mateixos estels.
El Hubble col·labora regularment amb altres observatoris astronòmics per examinar objectes com NGC 2566, inclòs el telescopi espacial James Webb de la NASA, ESA i CSA. Les dades del Webb complementen les del Hubble anant més enllà de les longituds d'ona infraroges de la llum que el Hubble pot veure, definint millor les àrees de pols càlida i brillant. En longituds d'ona encara més grans, l'Atacama Large Millimeter/submillimeter Array, sigles en anglés de ALMA, (Gran Conjunt Milimetric/submilimètric d'Atacama) compost per 66 radiotelescopis que treballen conjuntament, pot captar imatges detallades dels núvols de gas i pols en què es formen les estrelles. Junts, Hubble, Webb i ALMA proporcionen una visió general de la formació, vida i mort de les estrelles a les galàxies de tot l'univers.
Mentre que NGC 2566 sembla mirar-nos, els astrònoms ens tornen la mirada, utilitzant el Hubble per estudiar els cúmuls estel·lars i les regions de formació estel·lar de la galàxia. Les dades del Hubble són especialment valuoses per estudiar estrelles de pocs milions d'anys; aquestes estrelles brillen en les longituds d'ona ultraviolada i visible a què el Hubble és sensible. Amb aquestes dades, els investigadors poden mesurar l'edat de les estrelles de NGC 2566, cosa que ajuda a reconstruir la cronologia de la formació estel·lar de la galàxia i l'intercanvi de gas entre els núvols de formació estel·lar i els mateixos estels.
El Hubble col·labora regularment amb altres observatoris astronòmics per examinar objectes com NGC 2566, inclòs el telescopi espacial James Webb de la NASA, ESA i CSA. Les dades del Webb complementen les del Hubble anant més enllà de les longituds d'ona infraroges de la llum que el Hubble pot veure, definint millor les àrees de pols càlida i brillant. En longituds d'ona encara més grans, l'Atacama Large Millimeter/submillimeter Array, sigles en anglés de ALMA, (Gran Conjunt Milimetric/submilimètric d'Atacama) compost per 66 radiotelescopis que treballen conjuntament, pot captar imatges detallades dels núvols de gas i pols en què es formen les estrelles. Junts, Hubble, Webb i ALMA proporcionen una visió general de la formació, vida i mort de les estrelles a les galàxies de tot l'univers.
Ho he vist aquí.
