Aquest bell cúmul globular es veu millor des de latituds equatorials.
El cúmul globular Caldwell 78, també conegut com a NGC 6541, va ser observat per primera vegada l'any 1826. L'astrònom italià Niccolò Cacciatore i l'astrònom escocès James Dunlop van descobrir el cúmul de forma independent amb només uns mesos de diferència.
Clic a la imatge per engrandir. Caldwell C78. Crèdit: NASA, ESA, i G. Piotto (Università degli Studi di Padova); Processament: Gladys Kober (NASA/Catholic University of America).
Caldwell 78 s'observa millor des de latituds equatorials de l'hemisferi nord a l'estiu i des de l'hemisferi sud a l'hivern. El cúmul té una magnitud aparent de 6,3 i està situat a la constel·lació de Corona Australis, a uns 22.000 anys llum de la Terra. El cúmul es pot observar amb prismàtics, però enlluernarà en un telescopi petit. Un telescopi més gran permetrà distingir algunes de les estrelles individuals del cúmul.
Tradicionalment, els astrònoms creien que els cúmuls globulars estaven formats per estrelles amb edats i abundàncies químiques similars. Tot i això, estudis recents suggereixen que aquesta visió simplista no sempre és certa. Sembla que molts cúmuls globulars contenen estrelles amb diferents abundàncies químiques entre si (o "poblacions múltiples"), cosa que suggereix que les estrelles es van formar en moments diferents.
Tradicionalment, els astrònoms creien que els cúmuls globulars estaven formats per estrelles amb edats i abundàncies químiques similars. Tot i això, estudis recents suggereixen que aquesta visió simplista no sempre és certa. Sembla que molts cúmuls globulars contenen estrelles amb diferents abundàncies químiques entre si (o "poblacions múltiples"), cosa que suggereix que les estrelles es van formar en moments diferents.
Aquesta imatge de Caldwell 78 és un compost d'observacions preses en llum visible i ultraviolada per la Wide Field Camera 3 (Càmera de Gran Camp 3) del Hubble. Aquestes observacions es van realitzar per caracteritzar millor les poblacions estel·lars del cúmul.
