30/12/2014

El cel del 2015



El proper 2015 es presenta amb una gran quantitat de fenòmens astronòmics visibles des de gairebé tot el territori de l’estat:

Un parell d’eclipsis visibles en la seva totalitat, les millors pluges de meteors coincidents amb la lluna nova, atractives conjuncions de planetes i un parell d'estels que, si tot surt bé, veurem amb uns prismàtics.

Planetes

Mercuri: Aquest planeta, en tenir una òrbita molt propera al Sol, sempre el trobarem pròxim a ell. D'aquí que sigui el planeta, dels visibles a simple vista, més difícil de localitzar. El millor moment és quan aparentment es trobi més separat del Sol. En els capvespres de finals d'abril i començaments de maig, tindrem una oportunitat molt bona per localitzar-lo, observant sobre l'horitzó oest, mitja hora després de la posta de Sol.

Venus: El planeta més brillant del cel, en tenir una òrbita interior a la nostra, com en el cas de Mercuri, només es podrà veure a l'alba o al vespre, mai a mitjanit. Des de desembre de 2014 fins als primers dies d'agost de 2015 il·luminarà les primeres hores de les nits, sobre l'Oest, després de la posta de Sol.

Mart: El planeta vermell no tindrà gran rellevància durant 2015 ja que durant tot l'any estarà lluny de la Terra. De tota manera seguirà sent visible a simple vista (exceptuant de maig a juliol al estar darrere del Sol), tenint lloc una bonica conjunció amb Venus al vespre del 21 de febrer, sobre l'horitzó Oest.

Júpiter: El gegant gasós, igual que tots els planetes amb òrbita exterior de la Terra, sol estar més a prop del nostre planeta en les dates properes a l'oposició (és a dir en direcció oposada al Sol). L'oposició de Júpiter tindrà lloc el 6 de febrer, destacant amb el seva magnífica brillantor blanc a les nits hivernals.

Saturn: El planeta dels anells, els quals són només visibles amb telescopis, tindrà la seva oposició el 23 de maig, situat al costat de la constel·lació de l'Escorpí.

Eclipsis

Dels quatre eclipsis que tindran lloc durant el 2015, dos d'ells seran visibles per nosaltres: un eclipsi total de Sol, el 20 de març, La totalitat serà visible des del Pol Nord. Des de Catalunya, podrem veure aquest eclipsi de forma bastant espectacular.

Aquesta és una simulació cortesia de Joan A. Català:



i a més també podrem gaudir d'un eclipsi total de Lluna la nit del 27 al 28 de setembre, del qual podrem observar-ne totes les seves fases.

Cometes

Aquest any tindrem la visita d'un parell d'estels que podrien arribar a ser visibles a simple vista, encara que, ja se sap, amb els estels podem esperar de tot.

El primer és el C/2014 Q2 Lovejoy, que encara que ja és visible amb prismàtics, tindrà la seva màxima brillantor a principis i mitjans de gener, visible en la constel·lació de Taure durant gairebé tota la nit. Això sí, necessitarem uns prismàtics, ja que estarà al límit de la visibilitat a simple vista.

El segon és el C/2013 US10 Catalina, visible des de novembre a desembre durant la segona meitat de la nit, i de gener a febrer de 2016 durant tota la nit. La seva màxima brillantor tindrà lloc al gener de 2016 amb magnitud 4, viatjant des de la constel·lació de Virgo fins a les rodalies del Pol nord celeste.

Pluges de meteors

Per al 2015, no esperem cap sorpresa respecte a les pluges de meteors. Destaquen per la seva intensitat o per les condicions de la fase lunar per la seva visibilitat:

- Quadrántides: 4 de gener, 120 meteors / h. Lluna en fase plena. (a partir de les 02:00 hores)
- Eta-Acuarides: 6 de maig, 70 meteors / h. Lluna en fase plena. (a partir de les 05:00 hores)
- Perseides: 13 d'agost, 100 meteors / h. Lluna en fase de nova. (a partir de les 01:30 hores)
- Draconides: 9 d'octubre, intensitat variable. Lluna en fase de nova. (primera meitat de la nit)
- Gemínides: 14 de desembre, 120 meteors / h. Lluna en fase de nova. (A partir de les 21:00 hores)

No oblidem però que tot dependrà de les condicions meteorològiques de cada moment, com el cel estigui ennuvolat....rien à faire, que diuen els francesos.

22/12/2014

Martini on the rocks, i quins rocs!

El Baikal (també Dalai Nor o Dalai Nur) és un llac que es troba en el territori de Rússia, a la regió de la Sibèria oriental. L'etimologia popular fa derivar el seu nom original de Bai kül (Llac Ric). Té una extensió de 31.500 km², uns 636 km de llargària, una amplada d'entre 15 i 79 km, i uns 1.637 m de profunditat màxima, que el fan el llac de més fondària del món. Constitueix el llac amb la reserva d'aigua dolça més important del món, també és el llac amb les aigües més transparents i amb més de 25 milions d'anys d'existència és el més antic del planeta.

Si a tot això hi afegim el fred intens que es deixa sentir per aquelles terres, tindrem uns glaçons de gel espectaculars, això sí, d'una mida més que considerable.

Us deixo una imatge de l'Alexei Trofimov que va tenir la gran sort de poder veureu-ho en directe, i de tenir la pensada de fer-ne una imatge pel record i pujar-la a la xarxa, perquè en gaudim els que probablement mai ho veurem, al menys durant l'hivern siberià.

Ho he vist a Amazing Snow



20/12/2014

Nadal 2014

Us vull desitjat el millor per a tots vosaltres i ho faig amb una espectacular imatge trobada per la xarxa, i a on podeu veure les llums del nord sota la cúpula de la via làctia.

Bones Festes!


06/12/2014

Quelqu'une du Petit Prince

La obra més coneguda de l'Antoine de Saint-Exupéry ens ha deixat tot un seguit de petites reflexions. Us en deixo una:

 "Totes les persones grans han començat essent nens, però n'hi ha poques que se'n recordin".

El petit príncep
Antoine de Saint-Exupéry


P.D. Dedicat a tots aquells adults que rondinen quan tenen aprop la canalla jugant

04/12/2014

El Patronat Ribas

Avui us parlaré d’un lloc força emblemàtic del meu barri, malgrat que els santgenisencs gairebé sempre el veiem d’esquena, el coneixem entre nosaltres com el Patro o el Ribas.

Tot comença a principis del segle XX. Els germans Rossend, Frederic i Lluís Ribas Regordosa pertanyien a una família de Rubí enriquida amb la indústria del tèxtil. Amb la intenció d'afavorir els fills dels seus obrers van tirar endavant diverses accions entre les quals hi va haver la creació d'un orfenat a Barcelona. El Patronat Ribas es va constituir amb la finalitat primordial de conservar i gestionar el patrimoni de la família. El 1919 el Patronat va comprar la finca de Can Besora, a la zona compresa entre el passeig de la Vall d'Hebron, l'antic camí de Sant Genís (Natzaret) i el torrent de Sant Genís o de collserola (Av Jordà). L'edifici va ser dissenyat i construït per l'insigne arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia, autor de construccions singulars com ara l’antiga seu de la Caixa de Pensions a Laietana/Jonqueres, la Cripta del temple del Tibidabo, el Palau de Justícia, les Cases Pons al Pg. Gràcia/Rda. Sant Pere, el Col·legi de Jesús-Maria al Pg de Sant Gervasi, l’edifici de la Duana del Port de Barcelona, la Casa de Manuel Arnús, coneguda com «El Pinar» al final de l’Av. Tibidabo, al costat de l’estació del funicular, entre d’altres. Com podeu veure alguns d’ells edificis de una grandària més que considerable.
 


Imatge actual del Patronat, clicar per engrandir

Per a la construcció del magnífic i majestuós edifici del Patronat Ribas, l'arquitecte es va inspirar en el mètode Montessori, un model d’ensenyament força avançat i innovador per a aquella època. El centre disposava d'instal·lacions molt completes: vestíbuls per a visites, capella, sala d'actes, instal·lació de cinema sonor, aules i sales d'estudi, biblioteca, laboratoris, gabinet de física, clínica i infermeria, barberia, etc. A més d'un seguit d'aparells molt innovadors per a l'època com a un aparell de raigs X, rentadores, rentaplats...., res de semblant amb la idea que molts de nosaltres tenim o teníem dels antics orfenats. Des d'aquest enllaç podeu accedir a una magnífica col·lecció fotogràfica dels primers anys del Patronat, recollida per l’Amèlia Llauradó. L’orfenat amb aquestes magnífiques instal·lacions, era capaç d’acollir 800 alumnes però mai en va tenir més de 200.

La institució va funcionar fins al curs 1971-1972, durant els darrers anys de la dictadura franquista en què es va treure a subhasta per 170 milions de pessetes.

Amb el tancament, els nens van ser acollits a les Escoles Ribas de Rubí, i a Mollet del Vallès. En conèixer-se públicament la venda, va començar una campanya per evitar l’enderrocament de l’edifici per construir-hi habitatges, i perquè es pogués destinar a finalitats educatives o sanitàries, i hi van col·laborar les associacions de veïns dels barris de la zona, i també antics alumnes de l’orfenat, com ara Francisco Orozco, que es va dirigir al procurador en Cortes Eduardo Tarragona, i fins i tot al llavors president del govern, l’almirall Carrero Blanco.

El 3 de desembre del 1972, l’Ajuntament de Barcelona va adquirir l’antic orfenat per convertir-lo en centre d’ensenyament, amb una inversió de 73 milions de pessetes, i el va cedir al Ministeri d’Educació i Ciència. Finalment, la lluita de totes les associacions de veïns de la zona de la Vall d’Hebron, que aplega Sant Genís dels Agudells, els Penitents, Montbau, el Carmel, el Coll, Vallcarca i Horta, va aconseguir el 1977 que l’edifici i part dels seus espais fossin convertits en els dos instituts, Un de FP i un altre de Batxillerat. Des de l'1 de juliol del 2002 aquests dos instituts es van fusionar creant el nou IES Vall d'Hebron.

Tirant enrere direm que la família Ribas es tractava d´una família que disposava de grans bens materials i van reflectir un singular interès en la millora de les condicions de vida dels infants, recordem que estem parlant de principis del S XX. D´acord amb la voluntat testamentària d´en Lluís Ribas i Regordosa, l´últim dels germans Ribas en morir, s´havien de construir unes Escoles i un Orfenat, gratuïts, per tal d´educar i assistir als nens.

Els hereus de confiança del Sr. Ribas: Sr. Jaume Carner, Sr. Eduard Amat i Sr. Josep Ventolra, constituïts en Patronat, van prendre la iniciativa fent construir les Escoles Ribas a Rubí i l’Orfenat Ribas a Barcelona, tal com manava el testament d´en Lluís Ribas (1-05-1911):

"Nomeno als hereus de confiança perquè realitzin tots els meus bens amb la major promptitud que els sigui possible, i inverteixin el seu producte en l´alçament d´un edifici escola en el poble de Rubí, en el cas que en aquella data no s´hagués construït ja; i un altre edifici en el lloc que escolleixin en aquesta ciutat (Barcelona), destinat aquest últim a recollir i educar a nens i nenes orfes de pares (amb preferència als d´aquesta ciutat), devent-se les quantitats que es destinessin a les dites institucions dividir-se una part en la construcció i  instal·lació, i un altra a la formació de capital pel seu sosteniment, facultant als meus citats hereus, segons les instruccions que els hi hagi donat de paraula o per escrit."


Dins del terrenys del Patronat s’hi trobava la masia de Can Besora, edifici principal de l’antiga finca. Estava ubicada al carrer Natzaret, al darrere del Patronat Ribas. Inicialment, la finca era molt gran i hi havien dues heretats amb les respectives cases. L'altra casa era on ara hi ha el barri de la Teixonera, que va desaparèixer al començament del segle XX (al nomenclàtor d'aquell barri ha quedat el carrer de les Escales de Can Besora). Malauradament la masia de Can Basora va ser enderrocada cap els anys 80, sabem que fins llavors era utilitzada com amagatall i fumador per alguns dels alumnes quan feien campana.

Can Basora, clicar per engrandir


Com que col·laboro periòdicament en la e-ràdio del meu barri, gran part d'aquesta entrada també la teniu disponible en àudio.