Avui us parlaré d’un lloc força emblemàtic del meu barri, malgrat que els santgenisencs gairebé sempre el veiem d’esquena, el coneixem entre nosaltres com el Patro o el Ribas.
Tot comença a principis del segle XX. Els germans Rossend, Frederic i Lluís Ribas Regordosa pertanyien a una família de Rubí enriquida amb la indústria del tèxtil. Amb la intenció d'afavorir els fills dels seus obrers van tirar endavant diverses accions entre les quals hi va haver la creació d'un orfenat a Barcelona. El Patronat Ribas es va constituir amb la finalitat primordial de conservar i gestionar el patrimoni de la família. El 1919 el Patronat va comprar la finca de Can Besora, a la zona compresa entre el passeig de la Vall d'Hebron, l'antic camí de Sant Genís (Natzaret) i el torrent de Sant Genís o de collserola (Av Jordà). L'edifici va ser dissenyat i construït per l'insigne arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia, autor de construccions singulars com ara l’antiga seu de la Caixa de Pensions a Laietana/Jonqueres, la Cripta del temple del Tibidabo, el Palau de Justícia, les Cases Pons al Pg. Gràcia/Rda. Sant Pere, el Col·legi de Jesús-Maria al Pg de Sant Gervasi, l’edifici de la Duana del Port de Barcelona, la Casa de Manuel Arnús, coneguda com «El Pinar» al final de l’Av. Tibidabo, al costat de l’estació del funicular, entre d’altres. Com podeu veure alguns d’ells edificis de una grandària més que considerable.
Per a la construcció del magnífic i majestuós edifici del Patronat Ribas, l'arquitecte es va inspirar en el mètode Montessori, un model d’ensenyament força avançat i innovador per a aquella època. El centre disposava d'instal·lacions molt completes: vestíbuls per a visites, capella, sala d'actes, instal·lació de cinema sonor, aules i sales d'estudi, biblioteca, laboratoris, gabinet de física, clínica i infermeria, barberia, etc. A més d'un seguit d'aparells molt innovadors per a l'època com a un aparell de raigs X, rentadores, rentaplats...., res de semblant amb la idea que molts de nosaltres tenim o teníem dels antics orfenats. Des d'aquest enllaç podeu accedir a una magnífica col·lecció fotogràfica dels primers anys del Patronat, recollida per l’Amèlia Llauradó. L’orfenat amb aquestes magnífiques instal·lacions, era capaç d’acollir 800 alumnes però mai en va tenir més de 200.
La institució va funcionar fins al curs 1971-1972, durant els darrers anys de la dictadura franquista en què es va treure a subhasta per 170 milions de pessetes.
Amb el tancament, els nens van ser acollits a les Escoles Ribas de Rubí, i a Mollet del Vallès. En conèixer-se públicament la venda, va començar una campanya per evitar l’enderrocament de l’edifici per construir-hi habitatges, i perquè es pogués destinar a finalitats educatives o sanitàries, i hi van col·laborar les associacions de veïns dels barris de la zona, i també antics alumnes de l’orfenat, com ara Francisco Orozco, que es va dirigir al procurador en Cortes Eduardo Tarragona, i fins i tot al llavors president del govern, l’almirall Carrero Blanco.
El 3 de desembre del 1972, l’Ajuntament de Barcelona va adquirir l’antic orfenat per convertir-lo en centre d’ensenyament, amb una inversió de 73 milions de pessetes, i el va cedir al Ministeri d’Educació i Ciència. Finalment, la lluita de totes les associacions de veïns de la zona de la Vall d’Hebron, que aplega Sant Genís dels Agudells, els Penitents, Montbau, el Carmel, el Coll, Vallcarca i Horta, va aconseguir el 1977 que l’edifici i part dels seus espais fossin convertits en els dos instituts, Un de FP i un altre de Batxillerat. Des de l'1 de juliol del 2002 aquests dos instituts es van fusionar creant el nou IES Vall d'Hebron.
Tirant enrere direm que la família Ribas es tractava d´una família que disposava de grans bens materials i van reflectir un singular interès en la millora de les condicions de vida dels infants, recordem que estem parlant de principis del S XX. D´acord amb la voluntat testamentària d´en Lluís Ribas i Regordosa, l´últim dels germans Ribas en morir, s´havien de construir unes Escoles i un Orfenat, gratuïts, per tal d´educar i assistir als nens.
Els hereus de confiança del Sr. Ribas: Sr. Jaume Carner, Sr. Eduard Amat i Sr. Josep Ventolra, constituïts en Patronat, van prendre la iniciativa fent construir les Escoles Ribas a Rubí i l’Orfenat Ribas a Barcelona, tal com manava el testament d´en Lluís Ribas (1-05-1911):
"Nomeno als hereus de confiança perquè realitzin tots els meus bens amb la major promptitud que els sigui possible, i inverteixin el seu producte en l´alçament d´un edifici escola en el poble de Rubí, en el cas que en aquella data no s´hagués construït ja; i un altre edifici en el lloc que escolleixin en aquesta ciutat (Barcelona), destinat aquest últim a recollir i educar a nens i nenes orfes de pares (amb preferència als d´aquesta ciutat), devent-se les quantitats que es destinessin a les dites institucions dividir-se una part en la construcció i instal·lació, i un altra a la formació de capital pel seu sosteniment, facultant als meus citats hereus, segons les instruccions que els hi hagi donat de paraula o per escrit."
Dins del terrenys del Patronat s’hi trobava la masia de Can Besora, edifici principal de l’antiga finca. Estava ubicada al carrer Natzaret, al darrere del Patronat Ribas. Inicialment, la finca era molt gran i hi havien dues heretats amb les respectives cases. L'altra casa era on ara hi ha el barri de la Teixonera, que va desaparèixer al començament del segle XX (al nomenclàtor d'aquell barri ha quedat el carrer de les Escales de Can Besora). Malauradament la masia de Can Basora va ser enderrocada cap els anys 80, sabem que fins llavors era utilitzada com amagatall i fumador per alguns dels alumnes quan feien campana.
Tot comença a principis del segle XX. Els germans Rossend, Frederic i Lluís Ribas Regordosa pertanyien a una família de Rubí enriquida amb la indústria del tèxtil. Amb la intenció d'afavorir els fills dels seus obrers van tirar endavant diverses accions entre les quals hi va haver la creació d'un orfenat a Barcelona. El Patronat Ribas es va constituir amb la finalitat primordial de conservar i gestionar el patrimoni de la família. El 1919 el Patronat va comprar la finca de Can Besora, a la zona compresa entre el passeig de la Vall d'Hebron, l'antic camí de Sant Genís (Natzaret) i el torrent de Sant Genís o de collserola (Av Jordà). L'edifici va ser dissenyat i construït per l'insigne arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia, autor de construccions singulars com ara l’antiga seu de la Caixa de Pensions a Laietana/Jonqueres, la Cripta del temple del Tibidabo, el Palau de Justícia, les Cases Pons al Pg. Gràcia/Rda. Sant Pere, el Col·legi de Jesús-Maria al Pg de Sant Gervasi, l’edifici de la Duana del Port de Barcelona, la Casa de Manuel Arnús, coneguda com «El Pinar» al final de l’Av. Tibidabo, al costat de l’estació del funicular, entre d’altres. Com podeu veure alguns d’ells edificis de una grandària més que considerable.
Imatge actual del Patronat, clicar per engrandir
Per a la construcció del magnífic i majestuós edifici del Patronat Ribas, l'arquitecte es va inspirar en el mètode Montessori, un model d’ensenyament força avançat i innovador per a aquella època. El centre disposava d'instal·lacions molt completes: vestíbuls per a visites, capella, sala d'actes, instal·lació de cinema sonor, aules i sales d'estudi, biblioteca, laboratoris, gabinet de física, clínica i infermeria, barberia, etc. A més d'un seguit d'aparells molt innovadors per a l'època com a un aparell de raigs X, rentadores, rentaplats...., res de semblant amb la idea que molts de nosaltres tenim o teníem dels antics orfenats. Des d'aquest enllaç podeu accedir a una magnífica col·lecció fotogràfica dels primers anys del Patronat, recollida per l’Amèlia Llauradó. L’orfenat amb aquestes magnífiques instal·lacions, era capaç d’acollir 800 alumnes però mai en va tenir més de 200.
La institució va funcionar fins al curs 1971-1972, durant els darrers anys de la dictadura franquista en què es va treure a subhasta per 170 milions de pessetes.
Amb el tancament, els nens van ser acollits a les Escoles Ribas de Rubí, i a Mollet del Vallès. En conèixer-se públicament la venda, va començar una campanya per evitar l’enderrocament de l’edifici per construir-hi habitatges, i perquè es pogués destinar a finalitats educatives o sanitàries, i hi van col·laborar les associacions de veïns dels barris de la zona, i també antics alumnes de l’orfenat, com ara Francisco Orozco, que es va dirigir al procurador en Cortes Eduardo Tarragona, i fins i tot al llavors president del govern, l’almirall Carrero Blanco.
El 3 de desembre del 1972, l’Ajuntament de Barcelona va adquirir l’antic orfenat per convertir-lo en centre d’ensenyament, amb una inversió de 73 milions de pessetes, i el va cedir al Ministeri d’Educació i Ciència. Finalment, la lluita de totes les associacions de veïns de la zona de la Vall d’Hebron, que aplega Sant Genís dels Agudells, els Penitents, Montbau, el Carmel, el Coll, Vallcarca i Horta, va aconseguir el 1977 que l’edifici i part dels seus espais fossin convertits en els dos instituts, Un de FP i un altre de Batxillerat. Des de l'1 de juliol del 2002 aquests dos instituts es van fusionar creant el nou IES Vall d'Hebron.
Tirant enrere direm que la família Ribas es tractava d´una família que disposava de grans bens materials i van reflectir un singular interès en la millora de les condicions de vida dels infants, recordem que estem parlant de principis del S XX. D´acord amb la voluntat testamentària d´en Lluís Ribas i Regordosa, l´últim dels germans Ribas en morir, s´havien de construir unes Escoles i un Orfenat, gratuïts, per tal d´educar i assistir als nens.
Els hereus de confiança del Sr. Ribas: Sr. Jaume Carner, Sr. Eduard Amat i Sr. Josep Ventolra, constituïts en Patronat, van prendre la iniciativa fent construir les Escoles Ribas a Rubí i l’Orfenat Ribas a Barcelona, tal com manava el testament d´en Lluís Ribas (1-05-1911):
"Nomeno als hereus de confiança perquè realitzin tots els meus bens amb la major promptitud que els sigui possible, i inverteixin el seu producte en l´alçament d´un edifici escola en el poble de Rubí, en el cas que en aquella data no s´hagués construït ja; i un altre edifici en el lloc que escolleixin en aquesta ciutat (Barcelona), destinat aquest últim a recollir i educar a nens i nenes orfes de pares (amb preferència als d´aquesta ciutat), devent-se les quantitats que es destinessin a les dites institucions dividir-se una part en la construcció i instal·lació, i un altra a la formació de capital pel seu sosteniment, facultant als meus citats hereus, segons les instruccions que els hi hagi donat de paraula o per escrit."
Dins del terrenys del Patronat s’hi trobava la masia de Can Besora, edifici principal de l’antiga finca. Estava ubicada al carrer Natzaret, al darrere del Patronat Ribas. Inicialment, la finca era molt gran i hi havien dues heretats amb les respectives cases. L'altra casa era on ara hi ha el barri de la Teixonera, que va desaparèixer al començament del segle XX (al nomenclàtor d'aquell barri ha quedat el carrer de les Escales de Can Besora). Malauradament la masia de Can Basora va ser enderrocada cap els anys 80, sabem que fins llavors era utilitzada com amagatall i fumador per alguns dels alumnes quan feien campana.
Can Basora, clicar per engrandir
Com que col·laboro periòdicament en la e-ràdio del meu barri, gran part d'aquesta entrada també la teniu disponible en àudio.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari