09/11/2019

Catàleg Charles Messier. Objecte M58

Clic per engrandir. La galàxia espiral barrada Messier M58.
Crèdit: Adam Block/Mount Lemmon SkyCenter/Universitat d'Arizona.

Descoberta el 1779 per Charles Messier.

M58 és una de les quatre galàxies espirals barrades (els braços de l'espiral comencen en els extrems d'una barra central en comptes d'en un nucli) del catàleg de Messier, les altres són M91, M95 i M109, encara que de vegades es classifica com a espiral intermèdia entre normal i barrada; per exemple, en el Catàleg de Galàxies properes (Nearby Galaxies Catalog) de R. Brent Tully. És una de les galàxies més lluminoses del Cúmul de la Verge.

Charles Messier va descobrir la galàxia M58 alhora que les aparentment properes galàxies el·líptiques M59 i M60, mentre feia el seguiment de l'estel de 1779, i la va catalogar el 15 d'abril d'aquell mateix any. M58 és una de les galàxies espirals identificades més aviat, i va passar a formar part d'una llista elaborada per Lord Rosse com una de les 14 "spiral nebulae" (nebulosa espiral en llatí) descobertes fins a 1850.

Amb els telescopis més petits es veu semblant a les galàxies el·líptiques de Verge, mostrant només el seu nucli brillant. Sota bones condicions, telescopis de quatre o més polzades evidencien un halo de lluminositat desigual amb condensacions, que sembla coincidir amb àrees més brillants dels braços de l'espiral. Una insinuació de la barra de la galàxia M58 es pot percebre amb telescopis de al menys 8 polzades, com una "extensió del nucli central en direcció est-oest" (Kenneth Glyn Jones).

S'han observat dos supernoves a la galàxia M58: la supernova de tipus II, 1998a, descoberta per Ikeya el 18 de gener de 1988, 40" al sud del nucli amb magnitud aparent 13,5, i la supernova de tipus I, 1989M, descoberta per Kimeridze el 28 de juny de 1989, amb magnitud aparent 12,2 i a 33" N, 44" O del centre de la galàxia M58.





Els cúmuls globulars joves sorprenen als astrònoms

Clic per engrandir. Crèdit NASA/ESA-Hubble

Es considera que els cúmuls globulars són objectes còsmics particularment antics. Formats al començament de la història del nostre univers. Però gràcies a les dades proporcionades pel Telescopi Espacial Hubble, els astrònoms n'han descobert d'altres més joves.

Els cúmuls globulars es corresponen a concentracions molt denses d’estrelles en òrbita al voltant dels nuclis de galàxies. La nostra Via Làctia només en té uns 150. En podem trobar entre 10 i 20.000 al voltant de galàxies gegants situades al centre dels cúmuls de galàxies. Els astrònoms suposen que es van formar molt aviat en la història del nostre univers, l'edat que se l'hi estima actualment és de 13.800 milions d'anys. Al mateix temps que les primeres galàxies.

Però els investigadors de la Universitat de Hong Kong revelen avui que els cúmuls globulars en òrbita al voltant de la galàxia gegantina al centre del cúmul de Perseu (situat al voltant d'uns 250 milions d’anys llum de la nostra Terra) no són tots tan antics com s’esperava. Molts d’ells, de masses molt variables, fins i tot s’haurien format durant els darrers mil milions d’anys. 

Clic per engrandir. Aquesta imatge presa pel Telescopi Espacial Hubble mostra; en blau,
revela cúmuls globulars joves, (menys d’un milió d’anys) i en vermell, taronja i blanc,
la xarxa filamentosa de gas fred que s’estén fins als confins de la galàxia gegant situada
al centre del cúmul de Perseu. © Universitat de Hong Kong

Una explicació a alguns misteris

Es creu que aquests joves cúmuls globulars estan estretament relacionats amb la complexa xarxa filamentosa d'un gas fred que s'estén fins als confins de la galàxia gegant. Els cúmuls de nova formació haurien sorgit allà i després haurien caigut a la galàxia gegant com la pluja que cau dels núvols. El que explica tant la gran quantitat de cúmuls presents al voltant d’aquest tipus de galàxies com l’àmplia gamma de colors que mostren, colors relacionats amb l’edat dels cúmuls.

També cal entendre per què hi ha galàxies gegants (la seva mida és fins a deu vegades més gran que la de la Via Làctia), al centre de cúmuls de galàxies. Els cúmuls globulars de massa relativament baixa, de fet, són probablement arrossegats per la galàxia que absorbeix les seves estrelles per créixer.