El 2013, la nau espacial Cassini va capturar aquesta vista de gran angular i sobreexposada de Saturn i un tros dels seus anells. Aquest punt blau pàl·lid just a sota dels anells? És la Terra des d'aproximadament 1.400 milions de quilòmetres.
Aquesta vista mira cap a la banda no il·luminada dels anells des d'uns 20 graus per sota del pla de l'anell. Es van combinar imatges preses amb filtres espectrals vermells, verds i blaus per crear aquesta vista en color natural. Era el tercer cop que s'obtenien imatges de la Terra des del sistema solar exterior.
La missió Cassini-Huygens, un dels esforços científics planetaris més ambiciosos mai realitzats, va ser un esforç conjunt de la NASA, l'Agència Espacial Europea i l'Agenzia Spaziale Italiana.
Durant 13 anys, la missió va estudiar Saturn i les seves llunes amb un detall sense precedents. La nau Cassini i la sonda Huygens que l'acompanyava van ampliar la nostra comprensió dels tipus de mons on podria existir vida, canviant el curs de l'exploració planetària.
Clic per engrandir. Crèdit: NASA, ESA, STScI, Julianne Dalcanton (Center for Computational Astrophysics/Flatiron Inst. and University of Washington); Processament de la imatge: Joseph DePasquale (STScI)
Una col·lisió espectacular frontal entre dues galàxies va alimentar l'inusual frenesí de naixement d'estrelles de forma triangular, tal com es capta en una nova imatge del telescopi espacial Hubble de la NASA.
El duet de galàxies que interactuen s'anomena col·lectivament Arp 143. El parell conté la galàxia espiral brillant i distorsionada de formació estel·lar NGC 2445 a la dreta, juntament amb la seva companya menys cridanera, NGC 2444 a l'esquerra.
Els astrònoms suggereixen que les galàxies es van travessar mútuament, encenent la tempesta de foc de formació estel·lar de forma única a NGC 2445, on milers d'estrelles cobren vida a la part dreta de la imatge. Aquesta galàxia està inundada de naixements estel·lars perquè és rica en gas, el combustible que produeix les estrelles. Tot i això, encara no ha escapat de les urpes gravitacionals de la seva companya NGC 2444, que es mostra a la part esquerra de la imatge. La parella està lliurant un estira-i-arronsa còsmic, que NGC 2444 sembla estar guanyant. La galàxia ha arrossegat gas des de NGC 2445, formant l'estrany triangle d'estrelles acabades de crear.
"Les simulacions mostren que les col·lisions frontals entre dues galàxies són una manera de crear anells d'estrelles noves", explica l'astrònom Julianne Dalcanton, del Centre d'Astrofísica Computacional de l'Institut Flatiron de Nova York i de la Universitat de Washington a Seattle. "Per tant, els anells de formació estel·lar no són infreqüents. No obstant això, el que és estrany d'aquest sistema és que es tracta d'un triangle de formació estel·lar. Part de la raó d'aquesta manera és que aquestes galàxies estan encara molt a prop la una de l'altra i que NGC 2444 encara s'aferra gravitacionalment a l'altra galàxia NGC 2444 també pot tenir un halo calent invisible de gas que podria ajudar a allunyar el gas de NGC 2445 del seu nucli. Així que encara no estan completament lliures l'una de l'altra, i la seva interacció inusual està distorsionant l'anell en aquest triangle".
NGC 2444 també és responsable d'arrencar fils de gas similars als de la seva companya, alimentant les serpentines d'estrelles joves i blaves que semblen formar un pont entre les dues galàxies. Aquestes serpentines es troben entre les primeres del que sembla una onada de formació estel·lar que va començar a les afores de NGC 2445 i va continuar cap a l'interior. Els investigadors estimen que les estrelles de les serpentines van néixer fa entre 50 i 100 milions d'anys. Tot i això, aquestes estrelles incipients s'estan quedant enrere a mesura que NGC 2445 continua allunyant-se lentament de NGC 2444.
S'estan formant estrelles de no més de 1 o 2 milions d'anys d'antiguitat a prop del centre de NGC 2445. L'agudesa del Hubble revela algunes estrelles individuals. Són les més brillants i massives de la galàxia. La majoria dels grups blaus brillants són agrupacions d'estrelles. Les taques roses són cúmuls estel·lars gegants i joves, encara embolicats en pols i gas.
Encara que la major part de l'acció té lloc a NGC 2445, això no vol dir que l'altra meitat del parell que interactua hagi sortit indemne. La lluita gravitacional ha donat a NGC 2444 una forma estranya. La galàxia conté estrelles velles i no hi ha naixement d'estrelles noves perquè va perdre el gas fa molt de temps, molt abans d'aquesta trobada galàctica.
"Es tracta d'un exemple proper del tipus d'interaccions que es van produir fa molt de temps. És una caixa de sorra fantàstica per entendre la formació d'estrelles i les galàxies que interactuen", va dir Elena Sabbi de l'Institut Telescope Science Institute a Baltimore, Maryland.
Podeu triat l'idioma de subtitulació a la configuració del vídeo. Una espectacular col·lisió frontal entre dues galàxies va alimentar un inusual frenesí de naixement d'estrelles de manera triangular, com es capta en una nova imatge del telescopi espacial Hubble de la NASA. Crèdit: Centre de Vol Espacial Goddard de la NASA, Productor principal: Paul Morris
El telescopi espacial Hubble és un projecte de cooperació internacional entre la NASA i l'ESA (Agència Espacial Europea).El Centre de Vol Espacial Goddard de la NASA, a Greenbelt (Maryland), gestiona el telescopi.L'Institut Científic del Telescopi Espacial (STScI), a Baltimore (Maryland), realitza les operacions científiques del Hubble.El STScI és operat per a la NASA per l'Associació d'Universitats per a la Investigació en Astronomia a Washington, D.C.