31/08/2022

Dafnis de prop

La lluna creadora d'ones, Dafnis, apareix en aquesta vista, presa mentre la nau espacial Cassini de la NASA realitzava una de les seves passades sobre les vores exteriors dels anells de Saturn el 16 de gener de 2017. Aquesta és la vista més propera de la petita lluna obtinguda fins ara.

Dafnis (8 quilòmetres de diàmetre) orbita dins la divisió de Keeler, de 42 quilòmetres d'amplada. L'angle de visió de Cassini fa que la bretxa sembli més estreta del que realment és, a causa de l'escorç.

La gravetat de la petita lluna aixeca ones a les vores de la bretxa tant en direcció horitzontal com vertical. Cassini va poder observar les estructures verticals el 2009, al voltant de l'època de l'equinocci de Saturn (vegeu PIA11654).


Clic per engrandir. NASA/JPL-Caltech/Space Science Institute

Igual que un parell d'altres llunes petites de Saturn, Atles i Pan, Dafnis sembla tenir una estreta cresta al voltant de l'equador i un mantell de material força suau a la superfície, probablement una acumulació de partícules fines dels anells. Alguns cràters són evidents a aquesta resolució. Més al nord es pot veure una carena addicional que corre paral·lela a la banda equatorial.

En aquesta imatge també s'aprecien detalls fins als anells. En particular, s'aprecia una textura granulada en diversos carrils amples que insinua estructures on les partícules s'aglutinen. En comparació amb les vores esmolades de la bretxa Keeler, el bec de l'ona a la vora de la bretxa de l'esquerra té un aspecte més
suau. Això és degut possiblement al moviment de les fines partícules de l'anell que s'estenen cap a la bretxa després de l'última aproximació de Dafnis a aquesta vora en una òrbita anterior.

Un tènue i estret tirabuixó de material anul·lar segueix just darrere de Dafnis (a la seva esquerra). Això pot ser el resultat d'un moment en què Dafnis va treure un paquet de material de l'anell, i ara aquest paquet s'està estenent.

La imatge va ser presa en llum visible (verda) amb la càmera d'angle estret de la nau espacial Cassini. La imatge va ser presa a una distància d'aproximadament 28.000 quilòmetres de Dafnis i amb un angle Sol-Dafnis-nau, o fase, de 71 graus. L'escala de la imatge és de 168 metres per píxel.

Cassini és un projecte cooperatiu de la NASA, l'ESA (Agència Espacial Europea) i l'Agència Espacial Italiana. El JPL, una divisió de l'Institut Tecnològic de Califòrnia a Pasadena, gestiona la missió per a la Direcció de Missions Científiques de la NASA, a Washington. L'orbitador Cassini i les seves dues càmeres a bord van ser dissenyats, desenvolupats i acoblats al JPL. El centre d'operacions d'imatge té la seu a l'Space Science Institute de Boulder (Colorado).

Per a més informació sobre la missió Cassini-Huygens, feu un clic aquí o a aquí. Podeu accedir a la pàgina web de l'equip d'imatges de Cassini fent un clic aquí.



Ho he vist aquí.