En aquesta entrada al blog podeu accedir a un vídeo editat pel NOAA, sigles de Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica, i el Pacific TWC (Centre d'Avisos sobre Tsunamis del Pacífic), que és un dels dos centres d'avís de tsunamis que opera el NOAA als Estats Units, a on veureu gràfica i seqüencialment els terratrèmols que ha patit el nostre planeta en el període comprés entre els anys 2001 i 2015.
Aquesta animació mostra tots els terratrèmols enregistrats en seqüència, que es van produir des de l'1 de gener del 2001 fins al 31 de desembre de 2015, a un ritme de 30 dies per segon. Els hipocentres del terratrèmol apareixen primer com a flaixos i després queden com a cercles de colors abans de disminuir amb el temps per no enfosquir els terratrèmols posteriors. La mida del cercle representa la magnitud del terratrèmol mentre que el color representa la seva profunditat dins de la terra. Al final de l’animació, primer mostrarà tots els sismes en aquest període de 15 anys. A continuació, només es mostraran aquells terratrèmols superiors a la magnitud 6,5, la mida més petita del terratrèmol que es coneix com a tsunami. Finalment només mostrarà aquells terratrèmols amb magnitud de 8,0 o més gran, els "grans" terratrèmols més propensos a representar una amenaça de tsunami quan es produeixen sota l'oceà o a prop d'una línia de costa i quan són poc profunds dins de la terra (menys de 100 km. o 60 km de profunditat).
Crèdit imatge NOAA-PacificWTC
Aquest període de temps inclou alguns fets destacables. Diversos grans terratrèmols van causar tsunamis devastadors, incloent-hi un de 9,1 de magnitud a Sumatra (26 de desembre de 2004), magnitud 8,1 a Samoa (29 de setembre de 2009), magnitud 8,8 a Xile (27 de febrer de 2010) i magnitud 9,0 fora de la superficie del Japó (11 de març de 2011). Com la majoria de terratrèmols, aquests esdeveniments es van produir als límits de les plaques, i els esdeveniments veritablement grans com aquests, solen produir-se en zones de subducció on xoquen les plaques tectòniques. Altres terratrèmols molt menors també es produeixen fora dels límits de plaques com ara els relacionats amb l’activitat volcànica a Hawaii o els relacionats amb pous d’injecció d’aigües residuals a Oklahoma.
Característiques notables:
La gran majoria dels terratrèmols es produeixen als límits de les plaques tectòniques. La majoria dels grans terratrèmols (magnitud 8,0 o més gran) són terratrèmols amb qualificació de megaterratrèmols que es produeixen als límits de plaques convergents, també anomenats marges destructius o zones de subducció. Per tal que un terratrèmol suposi un perill de tsunami, ha de moure's verticalment a la vora del mar; per tant, ha de ser gran (normalment 8,0 o més), sota o prop de l’oceà i poc profund dins de la terra (menys de 100 km).
Durant els quinze anys de cobertura d’aquesta animació, 20 terratrèmols van tenir una magnitud de 8,0 o més:
23 de juny del 2001, MW = 8,4, a prop de la costa del sud del Perú
25 de setembre de 2003, MW = 8,3, Hokkaido, Japó
23 de desembre de 2004, MW = 8,1, al nord de l’illa Macquarie (al sud de Nova Zelanda)
26 de desembre de 2004, MW = 9,1, nord de Sumatra i illes d'Andaman
28 de març del 2005, MW = 8,6, nord de Sumatra, Indonèsia
3 de maig del 2006, MW = 8,0, Tonga
15 de novembre del 2006, MW = 8,3, illes Kuril, Rússia
13 de gener de 2007, MW = 8,1, a l'est de les illes Kuril, Rússia
1 d'abril de 2007, MW = 8,1, Illes Salomó
15 d'agost de 2007, MW = 8,0, a prop de la costa del centre del Perú
12 de setembre del 2007, MW = 8,4, sud de Sumatra, Indonèsia
29 de setembre de 2009, MW = 8,1, Illes Samoa
27 de febrer de 2010, MW = 8,8, a la costa del centre de Xile
11 de març de 2011, MW = 9,1, a prop de la costa est de Honshu, Japó
11 d'abril de 2012, MW = 8,6, a la costa oest del nord de Sumatra, Indonèsia
11 d'abril de 2012, MW = 8,2, a la costa oest del nord de Sumatra, Indonèsia
6 de febrer de 2013, MW = 8,0, a l'oest de Lata, Illes Salomó
24 de maig de 2013, MW = 8,3, mar d'Okhotsk, Rússia
1 d'abril de 2014, MW = 8,2, nord de Xile
16 de setembre de 2015, MW = 8,3, centre de Xile
23 de juny del 2001, MW = 8,4, a prop de la costa del sud del Perú
25 de setembre de 2003, MW = 8,3, Hokkaido, Japó
23 de desembre de 2004, MW = 8,1, al nord de l’illa Macquarie (al sud de Nova Zelanda)
26 de desembre de 2004, MW = 9,1, nord de Sumatra i illes d'Andaman
28 de març del 2005, MW = 8,6, nord de Sumatra, Indonèsia
3 de maig del 2006, MW = 8,0, Tonga
15 de novembre del 2006, MW = 8,3, illes Kuril, Rússia
13 de gener de 2007, MW = 8,1, a l'est de les illes Kuril, Rússia
1 d'abril de 2007, MW = 8,1, Illes Salomó
15 d'agost de 2007, MW = 8,0, a prop de la costa del centre del Perú
12 de setembre del 2007, MW = 8,4, sud de Sumatra, Indonèsia
29 de setembre de 2009, MW = 8,1, Illes Samoa
27 de febrer de 2010, MW = 8,8, a la costa del centre de Xile
11 de març de 2011, MW = 9,1, a prop de la costa est de Honshu, Japó
11 d'abril de 2012, MW = 8,6, a la costa oest del nord de Sumatra, Indonèsia
11 d'abril de 2012, MW = 8,2, a la costa oest del nord de Sumatra, Indonèsia
6 de febrer de 2013, MW = 8,0, a l'oest de Lata, Illes Salomó
24 de maig de 2013, MW = 8,3, mar d'Okhotsk, Rússia
1 d'abril de 2014, MW = 8,2, nord de Xile
16 de setembre de 2015, MW = 8,3, centre de Xile
Per saber-ne més
Mw: Escala sismològica de Magnitud de moment
Mw: Escala sismològica de Magnitud de moment
És l'escala logarítmica que s’utilitza per a mesurar i comparar la magnitud dels terratrèmols i que es basa en la mesura de l’energia total que és alliberada en un sisme.
L’escala de magnitud de moment fou proposada el 1979 per Thomas C. Hanks i Hiroo Kanamori com a successora de l’escala sismològica de Richter, perquè és més exacte a l’hora de mesurar grans sismes i no resta limitada per valors alts, com sí que passa amb la de Richter.
En aquesta escala logarítmica, cada unitat de magnitud correspon a un increment d’arrel quadrada de 1.000, o bé, aproximadament, a 32 vegades l’energia alliberada. És a dir que, un sisme de magnitud 8 és 32 vegades més gran que un de magnitud 7; 1.000 vegades més gran que un de magnitud 6; 32.000 vegades més gran que un de magnitud 5, i així successivament. L’estimació de la magnitud de moment és complexa, i es calcula emprant diversos mètodes matemàtics i també diferents tipus de dades. Així mateix, cal tenir en compte que, si s’utilitzen dades locals, han d’haver transcorregut com a mínim 15 minuts des que té lloc el sisme, i fins a 30 minuts si es fan servir dades llunyanes.
A diferència d’altres, l’escala de magnitud de moment no té un valor per sobre del qual els terratrèmols més grans reflecteixin magnituds molt similars. D’altra banda, permet fer comparacions directes entre diferents sismes. Això és possible perquè l’escala de magnitud de moment és una funció i depèn del desplaçament de la falla, de l’àrea involucrada i d’un paràmetre anomenat mòdul de deformació, el qual depèn, al seu torn, del tipus de sòl. Un altre avantatge d’aquesta escala és que coincideix i manté els paràmetres d’energia alliberada i de magnitud en una escala logarítmica, de l'escala sismològica de Richter.
La magnitud es determina a partir del valor Mw, on Mo correspon al moment sísmic i w fa referència al treball mecànic (work, en anglès), dut a terme per l’energia sísmica alliberada per la Terra. La quantitat d’energia alliberada per un sisme es defineix així:
Mo = α DA
on Mo és el moment sísmic, mesurat en dines-cm, α és la rigidesa de la roca en dines/cm2, D és el desplaçament mitjà de la falla en cm i A és l’àrea del segment que pateix la ruptura expressada en cm2.
Per a la seva determinació s’utilitza la següent expressió:
Mw = 2/3 log Mo – 10.7
La quantitat d’energia alliberada més gran que s’ha pogut mesurar és la del terratrèmol de Xile del 22 de maig de 1960, durant el qual s’assolí una magnitud de moment (Mw) de 9,5.
L’escala de magnitud de moment fou proposada el 1979 per Thomas C. Hanks i Hiroo Kanamori com a successora de l’escala sismològica de Richter, perquè és més exacte a l’hora de mesurar grans sismes i no resta limitada per valors alts, com sí que passa amb la de Richter.
En aquesta escala logarítmica, cada unitat de magnitud correspon a un increment d’arrel quadrada de 1.000, o bé, aproximadament, a 32 vegades l’energia alliberada. És a dir que, un sisme de magnitud 8 és 32 vegades més gran que un de magnitud 7; 1.000 vegades més gran que un de magnitud 6; 32.000 vegades més gran que un de magnitud 5, i així successivament. L’estimació de la magnitud de moment és complexa, i es calcula emprant diversos mètodes matemàtics i també diferents tipus de dades. Així mateix, cal tenir en compte que, si s’utilitzen dades locals, han d’haver transcorregut com a mínim 15 minuts des que té lloc el sisme, i fins a 30 minuts si es fan servir dades llunyanes.
A diferència d’altres, l’escala de magnitud de moment no té un valor per sobre del qual els terratrèmols més grans reflecteixin magnituds molt similars. D’altra banda, permet fer comparacions directes entre diferents sismes. Això és possible perquè l’escala de magnitud de moment és una funció i depèn del desplaçament de la falla, de l’àrea involucrada i d’un paràmetre anomenat mòdul de deformació, el qual depèn, al seu torn, del tipus de sòl. Un altre avantatge d’aquesta escala és que coincideix i manté els paràmetres d’energia alliberada i de magnitud en una escala logarítmica, de l'escala sismològica de Richter.
La magnitud es determina a partir del valor Mw, on Mo correspon al moment sísmic i w fa referència al treball mecànic (work, en anglès), dut a terme per l’energia sísmica alliberada per la Terra. La quantitat d’energia alliberada per un sisme es defineix així:
Mo = α DA
on Mo és el moment sísmic, mesurat en dines-cm, α és la rigidesa de la roca en dines/cm2, D és el desplaçament mitjà de la falla en cm i A és l’àrea del segment que pateix la ruptura expressada en cm2.
Per a la seva determinació s’utilitza la següent expressió:
Mw = 2/3 log Mo – 10.7
La quantitat d’energia alliberada més gran que s’ha pogut mesurar és la del terratrèmol de Xile del 22 de maig de 1960, durant el qual s’assolí una magnitud de moment (Mw) de 9,5.
Ho he vist aquí