Aquesta imatge, composta per dades dels telescopis Hubble i James Webb de la NASA, mostra la galàxia espiral NGC 5584. És a uns 72 milions d'anys llum de la Terra. Entre les estrelles brillants de la galàxia espiral hi ha una classe especial d'estrelles en explosió anomenades variables Cefeides i supernoves de tipus Ia. Els astrònoms utilitzen aquests estels com a marcadors per mesurar el ritme d'expansió de l'univers. El ritme d'expansió es mesura per la brillantor de determinades estrelles, que ens indica a quina distància es troben. Això ens ajuda a comprendre quant de temps va viatjar aquesta llum per arribar fins a nosaltres, mentre que les longituds d'ona vermelles de les galàxies ens indiquen quant es va expandir l'univers en aquest temps.
Les observacions recents realitzades pel Webb han millorat la precisió dels mesuraments locals de la constant de Hubble. La constant de Hubble es coneix com la velocitat a què s'expandeix l'univers. És fonamental per comprendre l'evolució i, en darrer terme, el destí del cosmos. Hubble pot distingir una estrella atapeïda, però Webb té una visió infraroja més nítida que veu a través del gas i la pols. Tot i que Webb ha reduït el soroll i mostra una resolució millorada, els dos telescopis estan en excel·lent acord sobre la precisió dels mesuraments.
Ho he vist aquí.
