28/02/2021

Catàleg Caldwell del Hubble. Objecte C3.

Centre de Caldwell 3. Clic per engrandir. Crèdits: NASA, ESA, P. Seitzer
(University of Michigan), i M. Regan (STScI); Processament: Gladys Kober
(NASA/Catholic University of America)

Situada just al nord de l'Óssa Major, Caldwell 3 és una de les almenys 34 galàxies lligades gravitacionalment en el grup de galàxies de l'Óssa Major. Aquesta galàxia espiral barrada, també coneguda com NGC 4236, es troba a 11,7 milions d'anys llum de la Terra en la constel·lació de Draco i té una magnitud aparent de 9,6. Encara que és feble, Caldwell 3 pot veure amb un telescopi petit des d'un lloc amb cel fosc. Malgrat això, les millors vistes s'obtenen amb telescopis grans, que mostren la galàxia com un gran resplendor difús que és més brillant cap al centre. Apareix amb major intensitat durant la primavera a l'hemisferi nord. També es pot veure des de latituds septentrionals de l'Hemisferi Sud a la tardor, encara que amb una mica més de dificultat, ja que apareixerà baixa en el cel. La galàxia va ser vista per primera vegada per l'astrònom britànic William Herschel a l'abril de 1793.

Les galàxies espirals amb barres reben el seu nom pel carril allargat d'estrelles que travessa el seu centre. Aquestes barres no només fan que les seves galàxies siguin més fàcils de distingir en el cel nocturn a causa de la seva estructura en forma d'agulla, sinó que també poden tenir efectes profunds en la dinàmica de les galàxies. Es creu que les barres dirigeixen el gas dels braços espirals cap al centre de la galàxia, alimentant el naixement estel·lar. Aquestes estructures semblen ser comuns en les galàxies espirals. De les que hem observat, gairebé dos terços de les galàxies espirals contenen una barra, inclosa la nostra Via Làctia. 

 Clic per engrandir. Aquesta és una imatge terrestre de Caldwell 3 procedent del Digitized
Sky Survey 2 (DSS2-Estudi Digitalitzat del Cel 2), creada a partir d'observacions en
longituds d'ona visibles i infraroges. La imatge mostra la galàxia en la seva totalitat i
proporciona un context per a la imatge detallada del Hubble (a baix a l'esquerra).
Crèdits: Imatge terrestre: Digitized Sky Survey 2 (Caltech i AURA); imatge del
Hubble: NASA, ESA, P. Seitzer (Michigan University) i M. Regan (STScI)

Aquesta impressionant imatge del Hubble capta una part de Caldwell 3 i la seva barra central. És una composició de quatre observacions de la Cambra Planetària i de Gran Angular 2 en llum visible, infraroja i ultraviolada. Aquestes imatges es van prendre per acotar la distància de la galàxia a la Terra. Utilitzant les característiques observables d'algunes de les estrelles més brillants de Caldwell 3, els investigadors esperaven determinar si es tractava d'una galàxia aïllada o si estava associada a un grup.

 

Caldwell 3 al web de la NASA
Índex del Catàleg Caldwell del blog

Perseverance. 2 - Descobrint el rover: Braç robòtic

El disseny del rover Perseverance 

El rover de Mart 2020, Perseverance, es basa en la configuració del rover Curiosity del Mars Science Laboratory. Té la mida d'un cotxe, uns 3 metres de llarg (sense incloure el braç), 2,7 metres d'ample i 2,2 metres d'alt. Però amb 1.025 quilos, pesa menys que un cotxe compacte. D'alguna manera, les peces del rover són similars a les que necessitaria qualsevol ésser viu per mantenir-se "viu" i poder explorar. 

Clic per engrandir. Crèdit NASA/JPL

Braç Robòtic

El braç robòtic de 2 metres de llarg del Perseverance es pot moure com el nostre. Disposa de "articulacions" a l'espatlla, al colze i al canell per oferir la màxima flexibilitat. El braç permet el rover treballar com ho faria un geòleg humà: subjectant i utilitzant eines científiques amb la seva "mà" o torreta. Les pròpies "eines de mà" del rover extreuen nuclis de les roques, prenen imatges microscòpiques i analitzen la composició elemental i mineral de les roques i el sòl marcians.

Característiques:

- Longitud; 2,1 metres.

- Graus de llibertat; N'hi ha cinc. Són possibles gràcies a uns petits motors anomenats "actuadors rotatius". Els cinc graus de llibertat es coneixen com a articulació azimutal de l'espatlla, articulació d'elevació de l'espatlla, articulació de colze, articulació del canell i articulació de la torreta.
 
- Torreta o "mà";  A l'extrem del braç es troba la "torreta". És com una mà que porta càmeres científiques, analitzadors minerals i químics per estudiar l'habitabilitat passada de Mart, i triar la mostra de més valor científic per emmagatzemar.

- Noms de les eines de la torreta; SHERLOC i WATSON, PIXL, GDRT (Gaseous Dust Removal Tool-Eina eliminadora de pols a gas), Ground Contact Sensor (Sensor de contacte amb el terra ) i un Trepant.
 
- Trepant; És un trepant de percussió rotatori dissenyat per extreure mostres de nuclis de roca de la superfície de Mart.
 
- Broques; Un conjunt de broques intercanviables: broques d'extracció de nuclis, broca de regolita i un punxó.
 
- Funció principal; Ajudar en la investigació de la superfície de Mart i en la recollida de mostres.
 
- Diàmetre dels forats perforats; 1 polzada (27 mm)

- Trepant: El trepant del rover utilitzarà un moviment rotatori amb o sense percussió per penetrar en la superfície marciana i recollir les preuades mostres. El trepant està equipat amb tres tipus diferents d'accessoris (broques) que faciliten l'obtenció de mostres i l'anàlisi de la superfície. Les broques d'extracció de nuclis i de regolita s'utilitzen per recollir mostres marcianes directament en un tub de recollida de mostres net, mentre que la broca d'abrasió s'utilitza per raspar o "desgastar" les capes superiors de les roques, per tal de exposar les superfícies fresques i no erosionades per al seu estudi.

Recreació artística de com la torreta reculli guarda les mostres obtingudes.
Crèdit NASA/JPL

Tipus de mostres de roca que recollirà la perforadora:

Mostres de roques:

El trepant cilíndric extreu mostres de l'interior de la roca, trencant la mostra de roca al terra. Cada mostra es recull directament en un tub de recollida de mostres net. Els tubs de recollida de mostres tenen la mida aproximat d'un bolígraf. Cada nucli recollit té 0,5 polzades (13 mil·límetres) de diàmetre i 2,4 polzades (60 mm) de llarg, el que suposa una mitjana de 10-15 grams de material marcià per tub.  

Mostres de regolita

S'utilitza una broca especial per recollir el material rocós solt, o regolita, de la superfície marciana. Com les mostres de roca, les mostres de regolit es recullen directament en un tub de recollida de mostres net. 

Equip de mostreig a la torreta.

A l'extrem de braç hi ha la "torreta". És com una mà que porta càmeres científiques i analitzadors minerals i químics per estudiar l'habitabilitat passada de Mart i triar la mostra de més valor científic per al seu emmagatzematge. Les eines científiques muntades en la torreta són: 

SHERLOC i WATSON:

SHERLOC està destinat a estudiar els minerals de prop, pel que està muntat en la torreta a on es pot col·locar al costat dels seus objectius. SHERLOC utilitza espectròmetres, un làser i una càmera per buscar elements orgànics i minerals que hagin estat alterats per ambients aquàtics i puguin tenir signes de vida microbiana en el passat.

SHERLOC té un ajudant. La càmera WATSON també està muntada a la torreta. És com la lent de mà d'un geòleg, que amplia i registra les textures dels objectius de roca i sòl que són estudiats per l'analitzador de minerals SHERLOC. La seva posició en la àgil torreta del braç robòtic permet col·locar a WATSON aprop dels objectius que estan a l'abast del braç. WATSON és també un "assistent" integral de cambra per SHERLOC i PIXL. WATSON també proporciona valuoses vistes dels sistemes del rover, com les rodes i els instruments muntats a la part baixa del rover, fora de la vista de la Mastcam-Z.

Clic per engrandir. L'instrument SHERLOC del Mars 2020: Aquí tenim un primer pla d'un
model d'enginyeria de SHERLOC acrònim de
Scanning Habitatge Environments with
Raman & Luminescence de Organics & Chemicals
- Escaneig d'Ambients Habitables
amb Raman i Luminescència per compostos Orgánics i Químics
, un dels instruments a
bord del
rover de Perseverance de la NASA. Crèdit: NASA / JPL-Caltech.

PIXL

El PIXL es munta a la torreta perquè necessita poder apropar-se als objectius minerals. És capaç de detectar senyals de vida passada. PIXL busca els canvis en les textures i les substàncies químiques de les roques i el sòl marcians que hagi deixat qualsevol vida microbiana antiga. PIXL estudiarà els espècimens candidats a una possible recollida de mostres. La informació que recopili s'utilitzarà per decidir quins són els objectius més interessants des del punt de vista científic.  

Sensor de contacte amb el terra

La torreta disposa d'un sensor especial per evitar danys si el braç entra en contacte amb la superfície. El sensor de contacte ordena al braç de el rover que s'aturi si toca al terra inadvertidament.

Manipulació de mostres

El Perseverance extraurà mostres de les roques i el sòl marcians. Utilitzant el seu trepant, el rover recollirà i emmagatzemarà els nuclis en tubs en la superfície marciana. 

 

Ho he vist aquí.