13/01/2026

Quins han estat els 10 articles més llegits del 2025?

Com cada any us oferim un resum dels 10 articles que han estat més llegits durant tot l'any 2025. La nostra secció de Preguntes i Respostes (P/R), és la que ha despertat més interès per als i les nostres lectors/es durant l'any 2025. Per accedir a l'article feu clic damunt del títol. Aprofitem per desitjar-vos a tots vosaltres una Molt Feliç Nova Òrbita aquest 2026! Comencem:

Nº 1

Publicat el 27/08/2019  Per què es fan bombolles al terra quan plou?

L’article descriu per què es formen bombolles a terra o als tolls mentre plou. Observem que en dies de tempestes, quan la pluja cau sobre la superfície d’aigua al sòl, sovint veiem bombolles. Segons la tradició popular, això indica que continuarà plovent, cosa que reflecteix el refrany “Aigua de bombolla, tot lo món s’adolla” com a indici meteorològic. La raó científica és que les gotetes de pluja dissolen gasos de l’aire (com nitrogen i oxigen) mentre cauen. Quan aquestes gotes fredes impacten amb aigua més calenta al terra, els gasos dissolts deixen de ser solubles a causa de l’augment de temperatura, i es desprenen formant bombolles. Aquest procés està relacionat amb la Llei de Le Châtelier, que explica que la solubilitat dels gasos en líquids disminueix quan la temperatura puja. Com més gran és la diferència de temperatura entre les gotes i l’aigua del toll, més bombolles es formen.

En resum, aquestes bombolles no són només curiositats visuals: reflecteixen canvis físics pausats i poden ser un senyal que la pluja continuarà o tornarà a començar.

Nº 2

Publicat el 30/01/2021 Viatjar a Mart: quant de temps es triga a arribar-hi?

A l’article es parla sobre quant de temps triga un viatge de la Terra a Mart i els factors que ho condicionen. Explica que les missions només es llancen cada, més o menys, 26 mesos perquè els dos planetes estiguin en una posició favorable per gastar menys combustible, ja que Mart i la Terra estan en òrbites el·líptiques i en moviment constant. Amb la tecnologia actual, un viatge típic triga aproximadament 260 dies, al voltant de 8,5 mesos), però això depèn de la trajectòria i la potència de la nau. L’article també menciona que si es pogués viatjar a la velocitat de la llum es trigaria de 3 a 22 minuts (segons la distància) i que futures tecnologies podrien reduir molt aquest temps. Finalment, posa exemples de missions històriques que han trigat entre 228 i 333 dies per arribar a Mart.

Nº 3

Publicat el 22/11/2017 Quina és l'estrella més gran de l'univers?

Explorem algunes de les estrelles més grans conegudes comparant-les amb el Sol, que és una estrella de mida modesta. Els astrònoms mesuren les estrelles en funció del seu diàmetre i massa respecte al Sol. Entre els gegants vermells, UY Scuti destaca com una de les més grans, amb un diàmetre aproximadament 1.700 vegades el del Sol, i si es posés al centre del Sistema Solar s’estendria fins a l’òrbita de Saturn. Altres estrelles notables són VY Canis Majoris i Mu Cephei, també enormes però una mica més petites. També es mencionen estrelles molt massives com Eta Carinae i les del cúmul R136, que tot i no ser les més grans en diàmetre són extremadament massives i brillants. L’article fa veure que les estrelles poden diferir molt en grandària i massa, amb alguns exemples espectaculars a la nostra galàxia i més enllà


Comparació de mides a l'Univers observable. Crèdit: 
Aquí abordem per què les venes semblen blaves encara que la sang sigui vermella. La sang és vermella perquè conté hemoglobina als glòbuls vermells, que fixa l’oxigen i li dona aquest color. Però, quan observem venes a través de la pell, la llum que arriba als nostres ulls és principalment llum blava dispersada per la pell i els teixits, cosa que fa que les venes semblin blaves, malgrat que la sang és sempre de tonalitats de vermell. També s’esmenta que en diagrames les venes es dibuixen en blau per distingir-les de les artèries, fet que ha reforçat aquesta percepció errònia. En realitat, la sang en les venes és vermella fosc i la idea de “sang blava” és un error visual i conceptual.

Nº 5

Publicat el 14/04/2024 Com calcular l'edat humana del teu gat?

Aquí t'expliquem com pots convertir l’edat del teu gat a una edat humana equivalent. Tot i que es diu popularment que cada any de gat equival a set anys humans, això no és del tot exacte. Els gats maduren més ràpidament en els primers anys: 1 any gat ˜ 15 anys humans i 2 anys gat ˜ 24 anys humans, i cada any addicional equival aproximadament a 4 anys humans. Per exemple, un gat de 9 anys tindria al voltant de 52 anys humans segons aquesta regla. També es parla de la longevitat mitjana dels gats (entre 13 i 17 anys), de com l’entorn i la raça influeixen en la seva esperança de vida, i de rècords de gats vells com Crème Puff, que va arribar als 38 anys. Aquest mètode és una aproximació que ajuda a entendre millor l’envelliment felí


Nº 6

Publicat el 01/11/2024 Via Làctia: per què es diu així la nostra galàxia?

A l’article s'explica l’origen del nom Via Làctia, que significa literalment camí de llet, i descriu la nostra galàxia com una banda lluminosa blanquinosa de milers de milions d’estrelles visible en nits fosques. El nom prové de la mitologia grega, on la llegenda diu que Hèracles va rebre llet divina de la deessa Hera, i quan ella el va apartar, una esquitxada de llet va formar la franja al cel que ara veiem com a Via Làctia. Aquest terme es va traduir al llatí com Via Làctia i va ser adoptat universalment, i d’aquí deriva també la paraula galàxia. L’article menciona altres llegendes i noms d’arreu del món que representen aquesta banda estrellada com un camí o un riu celestial, reflectint la riquesa cultural de la nostra visió del cel.

Nº 7

Publicat el 28/04/2020 Per què no ens adonem que la Terra està girant?

T'expliquem que no notem la rotació de la Terra perquè aquesta gira de manera uniforme i constant, sense acceleracions o frenades que el nostre cos podria percebre. Encara que a l’equador la velocitat és alta (~1 670 km/h), la sensació de moviment falta perquè estem a moviment constant i només notem canvis d’acceleració. La gravetat i la força centrífuga s’equilibren, així que no sentim que la Terra giri, tot i que experiments com el pèndol de Foucault demostren aquest gir.
 
Nº 8

Publicat el 25/09/2022 Per què surt el Sol sempre per l'est?

Us expliquem que veiem el Sol sortir sempre per l’est perquè la Terra gira sobre si mateixa de oest a est, completant una volta en un dia (~23 h 56 m 4 s). Aquesta rotació fa que el Sol sembli moure’s d’est a oest des del nostre punt de vista. També assenyala que la direcció exacta de sortida canvia segons latitud i estació (surt nord-est a l’estiu i sud-est a l’hivern) a causa de la inclinació de l’eix terrestre.

Nº 9

Publicat el 30/09/2019 Per què els planetes són rodons? 

Descobreix a l’article com és que els planetes són rodons; perquè la gravitació fa que la matèria s’atregui cap al centre de massa, creant una forma esfèrica o gairebé esfèrica que és l’estat d’equilibri d’un cos prou massiu. Quan un cos és petit (com els asteroides), la gravetat no és suficient per vèncer la rigidesa de la roca i la seva forma pot ser irregular. En canvi, els planetes i estrelles, per la seva gran massa, acaben tenint forma arrodonida, encara que no perfectament esfèrica si giren sobre si mateixos.

Nº 10

Publicat el 25/09/2017 Com es mesuren les distàncies a l'univers?

Aquí descrivim com els astrònoms mesuren les enormes distàncies còsmiques, utilitzant diferents mètodes segons l’escala. Per a objectes relativament propers (centenars d’anys llum), s’usa el mètode de paral·laxi, que mesura el desplaçament aparent d’una estrella des de dos punts de l’òrbita terrestre. Per distàncies intermitges es fa servir la relació període-lluminositat de les Cefeides. Per objectes molt llunyans s’analitza el desplaçament cap al vermell de l’espectre degut a l’expansió de l’Univers. Aquestes tècniques formen una escala de mesures còsmiques que permeten saber a quina distància es troben estrelles i galàxies.

També volem aprofitar l'ocasió i compartir amb vosaltres l'origen de les visites a aquest blog el 2025, de més a menys;
 
1 Singapur 44.500 visites
2 Estat Units 8.890
3 Hong Kong 8.540
4 Paisos Baixos 7.360
5 Espanya 4.630
6 Alemanya 3.730
7 Mèxic 3.500
8 Japó 1.840
9 Àustria 1.560
10 França 786 

Per ser un humil blog de divulgació científica en català no està gens malament. Sigueu Feliços!